Bilatzailea
Premi Nobel de Medicina pels seus descobriments sobre els canals iònics regulats per la llum i l'optogenética
Els investigadors Karl Deisseroth, Peter Hegemann i Georg Nagel rebran el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina en 2026.
La ciència ha volgut entendre des de fa molt temps com el cervell crea records, sentiments i actituds. Les troballes dels premis Nobel de Fisiologia o Medicina d'enguany han permès desenvolupar un mètode innovador anomenat optogenética. Aquest mètode permet detectar en temps real quines cèl·lules nervioses del cervell s'activen davant un record, un sentiment i una actitud.
“L'optogenética permet cartografiar el cervell d'una manera que fins ara era impossible“, ha dit Per Svenningsson, president del Comitè Nobel de Fisiologia o Medicina.
«Amb la incorporació de la proteïna canalrodopsina, tots els tipus cel·lulars es tornen sensibles a la llum»
Peter Hegemann i Georg Nagel van descobrir una proteïna anomenada canalrodopsina en una alga unicel·lular. A continuació, Karl Deisseroth va canviar aquesta proteïna i la va convertir en un canal d'ions que s'activa a través de la llum perquè funcionés en les cèl·lules nervioses.
Tot va començar amb una alga
A Peter Hegemann li interessaven les algues del gènere Chlamydomonas. Aquestes algues unicel·lulars són capaces de percebre una font de llum i nedar cap a ella. en la dècada de 2000, juntament amb Georg Nagel, va descobrir la proteïna canelrodopsina en la superfície d'aquestes algues, que va demostrar que actua com a canal si s'activen les llums blaves. La llum blava obre el canal, els ions entren dins de l'alga i es forma un pols elèctric. A més, aquests dos investigadors han demostrat que aquesta proteïna manté la seva funció en qualsevol altra mena de cèl·lula, fent-la sensible a la llum.
«En il·luminar aquestes cèl·lules amb llum blava, va aconseguir crear un senyal nerviós»
Va seguir amb les rates
A partir d'aquestes troballes, Karl Deisseroth va incorporar aquesta proteïna en les cèl·lules nervioses de les rates. En il·luminar aquestes cèl·lules amb llum blava, va aconseguir crear un senyal nerviós. Després va provar el mateix, però en ratolins vius, i fins i tot en aquest cas, va aconseguir provocar el senyal nerviós.
Neix l'optogenética
En l'actualitat, el nou mètode, basat en aquests descobriments, es denomina optogenética i permet identificar i controlar els senyals nerviosos mitjançant l'ús de la llum. Ja s'han realitzat estudis utilitzant aquesta tècnica i els investigadors han estat capaços de reconèixer els circuits neuronals que es troben darrere de records, sentiments i actituds concretes, entre altres, en el cas de diversos trastorns neurològics i psiquiàtrics: depressió, ansietat, esquizofrènia, alzheimer, parkinson...
En medicina clínica pot permetre la recuperació visual de persones amb deficiència visual, per exemple en el cas de la retinosis pigmentària. A més, se suggereix que també pot servir per a millorar els implants coclears.
Buletina
Bidali zure helbide elektronikoa eta jaso asteroko buletina zure sarrera-ontzian
