}

Diuen que l'esport és dolent per a la salut

2011/01/29 Galarraga Aiestaran, Ana - Elhuyar Zientzia

La setmana passada diversos mitjans de comunicació van donar a conèixer que l'esport és perjudicial per a la salut. Alguns donaven detalls, si no estava en el títol, en el subtítol. Molts, no obstant això, van donar la notícia tal qual, i uns altres es van anar més lluny, fent apologia a favor del sedentarisme. Tots els títols tenien el mateix origen, una recerca de l'Hospital Clinic de Barcelona. Sens dubte, això li afegia credibilitat, ja que és un hospital de prestigi.

Des del punt de vista del periodista, potser és un títol brillant. Recorda l'exemple del gos i l'amo: el fet que el gos mossegui a l'amo no és notícia, però sí a l'inrevés. I això és el que s'assembla a aquest tema de l'esport i de la salut. Hem passat anys escoltant la necessitat de fer esport per a tenir una bona salut i ara, en una recerca fiable, han demostrat que la idea és corrupta.

La notícia descrita en el blog de l'Hospital Clinic no era tan revolucionària com suggerien els titulars de molts mitjans de comunicació.

Si fos cert, hauria estat una recerca revolucionària. Però és tan gran? No hi havia títols inflats? Per a resoldre el dubte n'hi ha prou amb acudir al blog de l'Hospital Clinic, on s'explica la recerca. El títol pròpiament dit dóna bastant precisió: "Un exercici intens de durada pot produir fibrosi i arrítmies en el cor". Existeix una diferència entre portar una vida activa i realitzar un exercici intens de durada.

És més, la notícia comença amb el reconeixement dels beneficis de l'exercici físic moderat en el cor i en el sistema circulatori. La dada és que tenir una vida activa redueix en un 30% el risc de mortalitat per problemes cardiovasculars.

A continuació es recull el que la majoria dels mitjans de comunicació van destacar en els títols, és a dir, que l'esport també pot ser perjudicial. Però això només ocorre en casos molt concrets, "com a conseqüència de l'exercici de durada que es prolonga durant anys". Segons han explicat, en activitats de subsistència (marató, triatló, ciclisme...), el cor ha de fer un esforç exagerat que sembla anar acumulant danys. Finalment existeix risc de fibrosi i arrítmies.

La recerca s'ha realitzat en rates. Segons els investigadors, és molt difícil realitzar una recerca a tan llarg termini en les persones, per això han utilitzat les rates. Els animals estaven dividits en quatre grups, uns amb vida sedentària i altres obligats a realitzar una hora d'exercici intens durant 4, 8 i 16 setmanes. Així es va demostrar que les rates que més exercici feien tenien una major propensió a sofrir alteracions en l'estructura del cor.

Encara que s'ha reconegut la necessitat de realitzar més recerques per a confirmar que ocorre el mateix en humans, els investigadors han arribat a la conclusió que els resultats de l'estudi poden extrapolar-se a persones que han practicat un esport d'entre 20 i 30 anys de durada. A més, han vist un canvi en el cor de les rates que pot explicar la sobtada mort dels esportistes.

Clau en la mesura

En una època en la qual les proves esportives de fons s'han posat de moda, potser és convenient tenir en compte la recerca realitzada a l'Hospital Clinic. En un altre ordre de coses, és clar que la recerca no és tan revolucionària com ho suggerien els titulars de la setmana passada; al cap i a la fi, com en moltes altres coses, demostra que la clau està en la mesura.

De fet, la següent notícia publicada en el blog de l'Hospital Clinic fa referència al consum de cervesa i va en la mateixa línia, ja que en beure amb moderació han arribat a la conclusió que és saludable, millor que no beure res.

Per tant, si se sumen totes dues recerques, es pot dir que fer esport amb moderació i consumir cervesa amb moderació és saludable, mentre que actuar a l'inrevés és contraproduent. D'acord, serà cert, però com a títol no és molt atractiu, o què?

Publicat en Gara

Gai honi buruzko eduki gehiago

Elhuyarrek garatutako teknologia