Declaren èticament inacceptable el cas de nens modificats genèticament

2018/11/27 Galarraga Aiestaran, Ana - Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria

• Genetika
• Bioteknologia
• Etika

Koldo Garcia Etxebarria, investigador de l'Institut de Recerca Sanitària Biodonostia, considera a més que la labor de Jiankui Her pot tenir altres conseqüències: “Si realment ha realitzat una edició genòmica i no ha estat informada per la seva universitat o pel seu comitè d'ètica, a més de superar les marques vermelles ètiques de l'edició genòmica, és una mala praxi. A això no podem dir ciència. Els investigadors no podem fer el que volem perquè només podem: hi ha uns procediments que hem de seguir. Si no, es fereixen les bases de la ciència i es perd la confiança de la societat.”

Precisament en el moment de la difusió de la notícia, la universitat que acull el seu laboratori, la Universitat de Ciència i Tecnologia del Sud-est (SUTST), va emetre una declaració en la qual es va demostrar que no es coneixia la recerca, que l'investigador no havia sol·licitat l'autorització, que havia actuat erròniament i que havia superat els codis ètics internacionals.

Les lleis sobre l'ús de l'edició genòmica no són les mateixes en tots els països, però totes coincideixen que no es poden produir canvis genètics que es transmetin d'una generació a una altra, perquè no es pot saber quines conseqüències tindria. Per tant, només està permès en l'edat adulta, però amb moltes limitacions, i encara es troba en una època molt primerenca.

Conclusions desconegudes

En el cas dels nens xinesos, no obstant això, els embrions s'han transformat, sense saber-lo, no sols les seves conseqüències en les generacions esdevenidores i en la societat, sinó en els propis nens. L'investigador explica que els ha llevat el gen CCR5, que és el pany que utilitza per a accedir a les cèl·lules infectades pel VIH. Però els experts adverteixen que aquesta tècnica pot provocar efectes col·laterals, per exemple, el professor de la Universitat d'Oxford, Julián Savulesku, ha dit que suposa un risc de càncer.

A més, l'objectiu és incapacitant per als experts, ja que no ha buscat curar una malaltia, sinó fer-ho immune a una malaltia prevenible.

La qüestió continuarà donant importància, per exemple, en el Congrés Internacional sobre la pròxima edició del genoma humà a Hong Kong.

Anàlisi de Koldo Garcia Etxebarria: Canviar els gens a la carta: on estan les ratlles vermelles?