}

La capacitat de recerca del trasplantament de medul·la òssia per a eliminar el VIH

2018/04/16 Galarraga Aiestaran, Ana - Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria

Després de rebre un trasplantament de medul·la òssia per a tractar la leucèmia, el VIH s'ha convertit en indetectable en pacients. L'objectiu de Jon Badiola González és aclarir els mecanismes que estan darrere d'aquesta conclusió, amb l'esperança que algun dia siguin aplicables a la teràpia anti-VIH. Recentment ha estat guardonat amb el Best Young Abstract Award, atorgat per l'associació europea de trasplantaments de sang i medul·la òssia.
L'hematòleg i investigador Jon Badiola. Ed. Irsi Caixa

En parlar del seu treball, Badiola recorda en primer lloc al “pacient de Berlín”: “És el cas d'una persona que va sofrir una curació de la sida com a conseqüència del trasplantament de medul·la òssia. Tots dos patien leucèmia i SIDA i en 2008, davant la inexistència d'una altra alternativa, van decidir realitzar un trasplantament de medul·la òssia per a curar la leucèmia. Es van trobar 10 donants compatibles entre els quals hi havia una mutació que impedia l'accés a les cèl·lules al VIH: Mutació CCR5 Delta32. Se li va trasplantar la medul·la òssia d'aquest donant i el resultat va ser òptim: a més de curar la leucèmia, van aconseguir eliminar el VIH”.

Badiola explica que aquesta mutació es va documentar per primera vegada en algunes prostitutes africanes i que, aproximadament, l'1% de la població la pateix. És un dels receptors que utilitza el VIH per a accedir a l'interior de les cèl·lules: en estar mutat, el virus no pot entrar en la cèl·lula, per la qual cosa no pot reproduir-se.

Limfòcit T infectat per virus VIH Ed. NIAID

A l'Hospital Universitari Verge de les Neus (Granada) investiguen a dos pacients similars a Badiola Berlingoa, però tenen la característica que la seva medul·la òssia no té aquesta mutació i, no obstant això, el VIH no s'ha pogut detectar.

“En el cas del berlingo es pot dir que està curat ja que no pren medicaments i no se li pot detectar el virus. Tampoc podem detectar als pacients de Granada, però de moment continuen prenent retrovirals”, ha precisat Badiola.

Tampoc en dipòsits

En pacients que reben retrovirals és normal que no apareguin virus en la sang. No obstant això, s'oculta en dipòsits, per la qual cosa no poden interrompre el tractament. No obstant això, en aquests dos pacients que han rebut un trasplantament de medul·la òssia, a més d'en la sang, també han comprovat els dipòsits del virus: leucòcits, medul·la òssia, líquid cefarlaideo, ileona i glàndules. Ni en sang ni en dipòsits han detectat virus.

A més, d'aquests pacients s'han injectat 100 milions de limfòcits als ratolins del laboratori (ratolins modificats genèticament per a la recerca de la sida) que tampoc han desenvolupat la sida. Sembla que el VIH ha desaparegut.

“El següent pas és deixar de prendre retrovirals i analitzar què passa”, avança Badiola. Tots dos pacients van rebre el trasplantament en 2009 i 2013 i Badiola porta dos anys investigant el seu cas. El seu objectiu final és conèixer com el trasplantament de medul·la òssia aconsegueix la desaparició del VIH.

I és que, segons Badiola, no és una mera qüestió de mutació dels receptors: La metodologia del pacient de Berlín va ser provada en una altra ocasió i no es va completar perquè el virus va utilitzar un altre coreceptor, el CXCR4. Per tant, altres factors influeixen en la desaparició del VIH. Aquests són els objectius de la recerca.

Badiola ha volgut deixar clar que el trasplantament de medul·la òssia no pot ser un tractament contra el VIH: “Aquests trasplantaments tenen un alt risc i amb els antiretrovirales hem aconseguit convertir la sida en una malaltia crònica. Per tant, en l'actualitat, les antiretrovirals són la millor opció”. No obstant això, coneixent bé la influència del trasplantament, és possible que en el futur sorgeixin teràpies per a imitar-lo i per a això està treballant.

La recerca forma part del projecte internacional IciStem. Està dirigit per l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa (Barcelona) i el Centre Mèdic de la Universitat d'Utretch (Holanda) i finançat per la Fundació anfAR (els EUA).

Gai honi buruzko eduki gehiago

Elhuyarrek garatutako teknologia