}

Bioètica: com definir i resoldre problemes

2003/11/13 Imaz Amiano, Eneko - Elhuyar Zientziaren Komunikazioa

Ahir es va celebrar una taula rodona sobre Bioètica, dins de la 2a Setmana de la Ciència i la Tecnologia. L'acte va ser moderat pel professor de filosofia de la UPV, Andoni Ibarra. En general, s'ha tractat de com resoldre les preocupacions i controvèrsies que genera la bioètica, posant l'accent en la participació de la societat de l'una o l'altra manera. Participants:
  • Sra. Leire Eskajedo, de la Càtedra Interuniversitària de Dret i Genoma Humà (UPV-Deusto).
  • Sr. Marcelo Palacios, President del Comitè Científic de l'Associació Internacional de Bioètica SIBI.
  • Sr. Carlos Alonso, del Centre de Biologia Molecular Sever Ochoa.
  • Sr. Enrique Iáñez, de l'Institut de Biotecnologia de la Universitat de Granada.

Primer cadascun ha realitzat una sessió de 10 minuts i després s'ha deixat temps per al debat. Carlos Alonso ha donat el seu punt de vista en primer lloc i ha considerat la definició adequada com a punt de partida imprescindible per a abordar els problemes de bioètica, i considera que d'aquesta manera es podria haver fet mig treball en la solució.

Per a aquesta definició, no obstant això, es veu necessària la identificació adequada del problema, és a dir, la identificació de l'àrea de discussió (medicina predictiva, curativa, distribució tecnològica i cultural nord/sud induïda per la biotecnologia…). ii) una adequada caracterització del problema identificat, tenint en compte on i quan s'ha produït. Després de la definició, no obstant això, ve a resoldre el problema i per a això ha esmentat 3 formes: i) la situació o la manera objetivista (analitzar i resoldre), però diu que aquesta forma ha canviat, mancant una veritat o d'una situació absoluta i objectiva; ii) Analitzant racionalment, però aquí també tenim una forma diferent de racionalitzar cadascun; i iii) buscant i desenvolupant la veritat, que entén que no serveix portar estratègies concretes a un debat.

Leire Eskajedo ha estat la segona a donar el seu punt de vista. En concret, afegeix un suplement al títol: "Des del punt de vista del dret". Segons ell, el dret està extremadament formalitzat, amb els seus avantatges i els seus riscos. El dret regula gairebé totes les facetes de la nostra vida, la qual cosa sovint confereix a la gent una sensació de seguretat falsa. I en la biotecnologia la societat demanda aquesta mateixa sensació de seguretat. Els conflictes que genera la biotecnologia s'han dividit en cinc grups: intimitat de les persones, manipulació de l'ADN humà, llibertat de recerca, patents biotecnològiques i el seu impacte en la salut i el medi ambient. El dret a regular tots ells no ha inventat res i veu la necessitat d'un debat plural. No obstant això, afirma que existeixen normes vigents –internacionals, europees…–. Finalment, Leire Eskajedo considera que l'efectivitat del dret en la biotecnologia passa per tres punts: i) la superació de les fronteres nacionals a la vista de l'actual nivell de globalització, ii) impedir l'ús abusiu de la biotecnologia, però sense obstaculitzar la recerca i iii) creuar els valors del nostre sistema social i jurídic: drets individuals, medi ambient i dret a la recerca.

Enrique Iáñez, després d'elogiar la importància i profunditat del que s'ha dit pels anteriors, ha volgut unir en l'ètica de la biotecnologia dos àmbits: el debat social i la llibertat de recerca. En la seva opinió, la biotecnologia és un lloc idoni perquè hi hagi proves quant a que la societat influeixi sobre la tecnologia. Ha reivindicat la necessitat d'establir com ha d'incidir la societat per a resoldre els problemes: només a través de comitès d'experts, amb debats oberts… A continuació ha assenyalat dos de les preocupacions que la biotecnologia li genera: el seu impacte sobre la naturalesa humana en la mesura en què pot ser capaç de canviar artificialment el caràcter, i sobretot sobre la recerca embrionària, especialment sobre l'eugenèsia.

Finalment, Manolo Palacios ha donat el seu punt de vista. Ha parlat àmpliament dels avanços i riscos de la biotecnologia, però al final ha recollit el que s'ha dit en els principis que considera que hauria de ser la bioètica: i) afirma que el principi d'autocrítica és fonamental; ii) la necessitat de l'heterocrítica com a continuació, iii) la necessitat de conèixer i acceptar la realitat objectiva; iv) la responsabilitat dels agents o inductors (mèdics, empresaris, polítics…) respecte als receptors; i v) el respecte a la intimitat. Tot això amb la idea que l'única empresa és la humanitat. I això sí, informada i entesa de manera comprensible per la pròpia societat.

Després d'aquestes intervencions, el públic ha realitzat un parell de preguntes sobre les quals ha reflexionat sobre la influència de la religió i les creences en la biotecnologia, la influència de les multinacionals en la recerca biotecnològica, sobre la necessitat d'informar la societat de manera adequada i sense ofegar-se… Temes d'interès que estan al capdavant i que generen inquietud.

Gai honi buruzko eduki gehiago

Elhuyarrek garatutako teknologia