}

Remolins matemàtics de Van Gogh

2006/07/10 Galarraga Aiestaran, Ana - Elhuyar Zientzia

En Vincent Van Gogh destaquen el color i el moviment. En algunes obres anteriors al suïcidi —Nit estavellada (1889), Camí amb xiprer i estrelles (1890) i Camp de blat amb veles (1890)— apareixen cels turbulents. Sembla que els remolins són el reflex de la situació de l'artista, que en aquella època sofria crisis psicòtiques. Ara, els físics de la Universitat de Mèxic han demostrat que aquests remolins aparentment caòtics són perfectes.

Els científics han necessitat segles per a descriure el flux turbulent, ja que no és fàcil (alguns consideren que la mecànica quàntica és més complexa que ella). Encara que encara no està completament explicada, la teoria actual es basa en el treball realitzat pel científic Andrei Kolmogorov en els anys 40.

L'equació de Kolmogorov explica la probabilitat de conèixer la diferència de velocitat entre dos punts qualsevol en el flux, i amb això coincideixen els remolins de Van Gohen.

Figures similars apareixen també en obres d'altres artistes com el quadre Garrasia d'Eduard Munch, però no coincideixen amb l'equació.