El vulcanisme més violent mai registrat en la Terra no va provocar la desaparició dels dinosaures
2021/09/24 Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria
Un estudi realitzat en els penya-segats de Zumaia ha tancat un llarg debat en el qual el vulcanisme extrem ocorregut a l'Índia al final del cretàcic, el més violent de tots els temps en la Terra, va tenir molt poca influència en la desaparició dels dinosaures. Això confirma que l'impacte de l'asteroide, que fa 66 milions d'anys es va produir en la península mexicana de Yucatán, va provocar la destrucció massiva de dinosaures i altres formes de vida.
La desaparició dels dinosaures va ser una de les cinc grans extincions de masses del planeta, que va tenir lloc en el límit Cretàcic-Paleógeno (K/Pg). Per això, s'han investigat sediments i roques riques en microfósiles acumulats entre fa 66.4 i 65.4 milions d'anys per a poder estudiar els canvis climàtics abans i després de la desaparició massiva. Han pogut realitzar una datació detallada dels esdeveniments climàtics. De fet, en aquella època es van produir tres episodis hipertermales, dos dels quals es van produir després de la destrucció massiva i per tant no van tenir un efecte directe sobre la destrucció, però un tercer es va produir abans de la destrucció, provocant un escalfament global d'entre 2° i 5 °C. Els investigadors han volgut aclarir si el canvi d'òrbites en la Terra i el volcanismo massiu a l'Índia, que va emetre grans quantitats de gasos d'efecte d'hivernacle a l'atmosfera, van afectar aquell escalfament global.
L'estudi ha demostrat que el canvi climàtic orbital es va produir a poc a poc a escala de centenars de milers d'anys (encara que el volcanismo el va incrementar puntualment) i que no té res a veure amb la destrucció massiva d'espècies límits K/Pg. Per contra, aquestes dades suggereixen que la desaparició es va deure a una cosa totalment aliena al sistema terrestre, l'impacte de l'asteroide als 100.000 anys d'aquest escalfament global final del Cretàcic.
L'estudi s'ha realitzat en els penya-segats de Zumaia, en la zona denominada Geoparque de la UNESCO de la Costa Basca, i ha estat liderat per investigadors de les Universitats de Saragossa i Barcelona. Els resultats han estat publicats en la revista Geology, per la qual cosa s'ha donat per conclòs el llarg debat que porta més de 30 anys.
Gai honi buruzko eduki gehiago
Elhuyarrek garatutako teknologia