}

Luis Peña Gantxegi: mestre d'arquitectura

2002/11/01 Kortabarria Olabarria, Beñardo - Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria

Plaza dels Furs de Vitòria-Gasteiz, Plaza de la Pinta dels Vents de Donostia, Plaza de la Trinitat, Ajuntament d'Orereta, Hotel Amara Plaza de Sant Sebastià, Torre de Vista Alegre de Zarautz, Casa Imanolena de Mutriku… El llistat de lluís Peña Gantxegi no té fi. Alguns poden agradar, uns altres no tant, però no hi ha dubte que el fundador de l'Escola d'Arquitectura de Sant Sebastià deixarà petjada.

Per què arquitecte?

B. Clau

Hi ha diverses raons per a això. En primer lloc, cal tenir en compte l'ambient de la casa, perquè veien bé que jo fos arquitecte. En Oñati també vivia un arquitecte, cosa molt curiosa, perquè llavors els arquitectes vivien a les ciutats. La seva proximitat, el seu coneixement probablement també ajudaria a prendre la decisió. La bellesa de l'església, la universitat i la plaça d'Oñati, el temps que vaig fer en la infància en Markina –l'oportunitat de conèixer el parc de San Miguel d'Arretxinaga, el parc de Munibe i l'església neogòtica de Xemein–, i els anys de Mutriku, en els quals els meus pares eren d'allí… sembla que tots em van encaminar a estudiar arquitectura. Tots aquests llocs m'encantaven.

Més tard, en finalitzar els estudis de batxillerat a Sant Sebastià vaig haver d'anar a la revàlida a Valladolid. El tren va quedar a Burgos i un amic i jo visitem la catedral. Tornant al tren, aquell paisatge em molesta, em va retreure, com quan vaig ser a Madrid per primera vegada. Al costat de Donostia em va semblar molt lletja. Tot això em va portar a aprendre arquitectura.

Després d'estudiar arquitectura a Madrid, va començar a treballar immediatament?

Sí, aquí en Donostia. També vaig estar dos anys a l'Ajuntament, però no em va agradar res i ho vaig deixar. Era un treball lleig, desagradable i sense interessos.

Sí?

Bé, es presentaven molts projectes mal realitzats, dolents des del punt de vista arquitectònic, amb molts problemes de propietat i ordenança… no era un treball d'arquitecte sinó de control, de concessió i retirada de permisos.

Actualment és catedràtic emèrit de la UPV. També ha estat fent classes, què tal?

La casa Vista Alegre de Zarautz, segons Peña Gantxegi, és "un fracàs social".
A. Galarraga

La veritat és que no m'agrada massa, no tinc vocació. El problema és que quan estava de professor a Barcelona, impartint classes, volíem portar aquí els estudis d'arquitectura. Com a fundador de l'Escola d'Arquitectura de Sant Sebastià, he continuat treballant en el futur, sobretot per a poder comptar amb professorat adequat, etc.

Art, matemàtiques, bon gust, construcció, imaginació, disseny… què és l'arquitectura?

Bé, perquè aquest debat no el solucionarem ni tu ni jo ni ningú. Si l'arquitectura entra dins de l'art, l'arquitectura no pot tenir a veure amb la matemàtica i la construcció, és alguna cosa amb vida pròpia. Però això no és així, perquè l'arquitectura és imprescindible que es materialitzi. Si no es duu a terme, aquí estan els projectes fantàstics imaginaris. El projecte de Tindaya de Chillida pot ser un bon exemple. Allí es planteja el buidatge de la muntanya, però després una altra cosa és si això es mantindrà en peus, si els enginyers faran els càlculs o si algun arquitecte pot donar-li la forma definitiva. Això és més arquitectura que escultura, i aquí veiem que les disciplines apareixen barrejades.

Chillida és artista, però en aquest projecte també vol ser arquitecte; Oteiza també ha recorregut aquests camins. I a vegades aquests artistes no se satisfan amb el seu treball, ja que la construcció o les matemàtiques fan variar lleugerament la forma de les seves obres. L'arquitectura té molt a veure amb l'art, però amb un cert compromís amb la societat.

En aquest sentit, l'arquitectura actual respon a les necessitats de la societat? És a dir, preguntat d'una altra manera, avui dia sembla que l'arquitectura només compleix una funció estètica. A més de cridar l'atenció, es busca alguna cosa més?

Aquest tipus de crítiques s'escolten sovint, que els arquitectes han oblidat a la societat i intenten fer coses per a ells, que el que fan està més prop de l'art que del servei que cal oferir a la societat. En certa manera és cert, molts arquitectes actuals consideren l'arquitectura com a art de l'espai. El que passa és que és molt difícil que els edificis ben construïts, pràctics… siguin alhora artístics. Tenir una bona formació ajuda molt, però dominar la construcció o imaginar innovacions en les estructures és difícil.

En aquests moments s'està avançant en la construcció. Tenim nous materials que hem d'utilitzar perquè són els que ofereix la indústria actual, però amb criteris clars: ni qualsevol material, ni qualsevol altre material, però cal utilitzar-los perquè la indústria avanci.

Plaza de la Pinta del Vent, una de les obres més conegudes de l'arquitecte oñatiarra.
P. Reina

Nous materials i tècniques ofereixen noves possibilitats?

Sí, ofereixen oportunitats i estan donant resultats. No obstant això, també existeixen tècniques –des del punt de vista artístic– que les utilitzen de manera inadequada. La plaça de toros de Sant Sebastià, per exemple, és una obra tècnicament brillant, però altres aspectes poden ser qüestionats.

Com ha esmentat l'entorn. Els arquitectes han de tenir-ho en compte sempre?

Això és bàsic. Per als millors arquitectes, Gaudi, Frank Lloyd Wright, Le Corbusier, i Ludwig Mies van der Rohe, ha estat imprescindible. Si no hagués tingut la visió de la naturalesa que té de Gaudí, per exemple, no hagués pogut construir el parc Güell; o si Frank Lloyd Wright no l'havia tingut en compte, difícilment hauria fet la casa del salt d'aigua. Mira, el seu pare, inventor del pret à porter, era un d'aquests rics i es va encarregar de fer la casa al seu fill. Amb terrenys de molts quilòmetres quadrats, Frank Lloyd Wright va triar el lloc més difícil, el menys devastador de la naturalesa, alhora que la pròpia naturalesa vestia la casa. Igual es pot dir de Le Corbusier, encara que sembla més seriós. I què dir de les famoses cases de cristall de Ludwig Mies van der Rohe, els edificis que entren i surten del paisatge.

Ara, tu, en quin treball estàs?

Tinc entre mans un projecte de xalet per a un notari. És un projecte tremend, amb pressupost, però no he trobat qui el construeix. La gent no vol aquest tipus d'obres, vol fer pisos, 500-600 habitatges, xalets adossats –si són molts, millor–, etc. M'he posat en contacte amb un amic arquitecte que tinc a Santander per a veure si allí trobem algun constructor, ja que allí es fan més xalets que aquí.

El xalet "Imanolena" de Mutriku, un habitatge que encara li agrada molt Penya Gantxegi.
L. Arrizabalaga

Quin dels treballs que ha realitzat vostè destacaria?

Encara m'agrada molt la casa Imanolena de Mutriku, que està deteriorada per dins. D'altra banda, tinc una frustració perquè va ser un fracàs social. Va acabar malament, després ho van canviar, on hi havia un pis hi ha tres en l'actualitat… La torre de Vista Alegre de Zarautz, aquesta que tens en aquest fullet.

En el fullet he vist que la Pinta del Vent de Sant Sebastià és també teu. La majoria de la gent creu que és d'Eduardo Chillida.

Les escultures, per descomptat, no són meves. D'altra banda sí que hi ha una part important, des del principi, però és un treball realitzat en col·laboració amb Eduardo i no val la pena començar a discutir en quina mesura és d'un i d'un altre.

En aquesta plaça és evident la integració amb l'entorn. Més que la influència de la forma de la plaça, pot deure's a l'elecció del material. El material té tanta importància per a donar aquesta sensació?

Sí, és important. Arrugues, color… aquests elements estan molt pensats. La qüestió és més complexa del que sembla evident, encara que sembli fàcil. Per exemple, la integració amb el vessant. Inventem un sistema de recollida d'aigua, recollim la pedra amb un vessant irregular –amb cants de regueres– i al mateix temps vam haver de pensar en com introduir el bosc baix la plaça i transmetre la sensació que va fins a l'illa. Si totes aquestes coses es fan bé es nota i si es fan malament es nota encara més. Tot val, les coses s'ajunten a poc a poc i després vull dir que es veu el resultat.

Ruta de Peña Gantxegi

Luis Peña Gantxegi (Oñati, 29-03-1926). Pels seus estudis va passar la seva infància entre Oñati, Markina i Mutriku. Després de finalitzar el batxillerat a Sant Sebastià, va estudiar arquitectura a Madrid. Va acabar els seus estudis en 1959 i aviat va començar a treballar a Sant Sebastià. En 1976 era a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i un any després, en 1977, va fundar i va dirigir l'Escola d'Arquitectura de Sant Sebastià. En 1988 obté la càtedra d'Universitat i des de 1991 és professor emèrit. No ha dubtat a preguntar-se quins llocs s'haurien de visitar necessàriament a Euskal Herria: les capitals, “per a veure el que es va fer bé i, sobretot en els barris perifèrics, la qual cosa s'està fent malament”.

Gai honi buruzko eduki gehiago

Elhuyarrek garatutako teknologia