A la lluna

2007/02/07 Carton Virto, Eider - Elhuyar Zientzia

• Astronautika

Els uns i els altres presenten tots dos objectius interrelacionats; la Lluna és, en certa manera, l'entrenament per a arribar a Mart. En certa manera, no es pot oblidar que un dels obstacles perquè l'home arribi a Mart és el propi home, entre altres, pels danys que la ingravitació produeix als astronautes. Viatjar a la Lluna és cosa de dies, però només per a anar a Mart es necessiten sis mesos en l'actualitat.

No obstant això, per als estatunidencs, la Lluna també és una destinació: La col·locació d'una base permanent en la Lluna és un dels principals reptes del projecte Vision for Space Exploration (Visió per a l'Exploració de l'Espai) presentat en 2004. Una base en la Lluna, per a què? Per a explorar la Lluna, per a investigar el sistema solar des de la Lluna (una idea ancestral és posar un telescopi en la cara oculta de la Lluna), tal vegada per a enviar missions des de la Lluna a altres planetes (si tot el necessari per a una missió espacial es preparés en la pròpia Lluna, des del punt de vista de la gravetat seria molt més fàcil escapar de l'atracció de la Lluna que de la Terra, tenint en compte que l'energia del pes de la gravetat d'un coet que atreu la major part de la gravetat del pes de la gravetat de la gravetat. Però tenint en compte que per a valer la pena caldria aconseguir materials i energia allí mateix, no és clar si en cap moment es podrà donar a la Lluna aquest tipus d'ús.

Per a justificar aquest tipus de projectes destaquen les seves aportacions científiques i tecnològiques. Però en aquest cas, almenys en el cas de la Lluna, sembla que la majoria són escèptics. A més, una de les crítiques que es fa a la nova Visió de la NASA és que té poca innovació; que les propostes són molt similars a les càpsules Apollo que es van utilitzar fa 40 anys per a arribar per primera vegada a la Lluna; que estàvem davant un déjà vu.

En l'àmbit de la protecció social, l'apatia triomfa. Segons una enquesta publicada al setembre de l'any passat, no sembla que hi hagi massa passió per tornar a la Lluna. Molt menys per a anar a Mart. Les dades procedeixen dels Estats Units, però sent l'exploració i el lideratge de nous mons un dels símbols de la seva identitat nacional, cal pensar que aquí els resultats serien pitjors (em sorprendria si no fos així).

La falta d'interès és especialment evident entre els joves de 18 a 25 anys que finançaran aquesta visió de la NASA per a 40 anys. En concret, només la meitat dels joves que van participar en l'enquesta coneixien el projecte Vision for Space Exploration. I quant a la volta a la Lluna, dues de cada tres era igual o no li interessava. Amb Mart, quatre de cada cinc tenien la mateixa postura.

La falta d'interès no es limita als viatges tripulats. El propi programa de recerca de l'espai cada vegada té més contres: L'any 2004, el 55% de la joventut secundava i enfront del 30%. En 2006 les dues postures estaven molt més equilibrades: 45% a favor, 40% en contra.

Si entres en les pàgines web d'aquests projectes d'exploració de la Lluna, Mart i uns altres més enllà, veuràs que un dels objectius que se citen és il·lusionar i interessar als joves. Però no sembla que la realitat coincideixi amb la seva visió. Humans

el futur de la civilització (i també la supervivència) és del sistema solar

els promotors d'aquests programes ho veuen en la plorización i la colonització. Els destinataris, per part seva, tenen més interès en el turisme espacial. Per a un terç dels joves que van participar en l'enquesta, la NASA no era important en la seva vida. El turisme espacial, en canvi, sí, perquè diuen que la gent normal pot arribar a l'espai.

Publicat en Berria.