Ikasberri: una altra manera d'aprendre

2003/04/01 Andonegi Beristain, Garazi - Elhuyar Zientziaren Komunikazioa Iturria: Elhuyar aldizkaria

• Unibertsitateak

Per a orientar aquest canvi i definir el propi model s'han tingut en compte les opinions de la societat, dels alumnes, dels professors i de tots els implicats en l'educació. En aquest sentit, s'han definit les característiques que ha de tenir el nou sistema i, posteriorment, s'han definit les funcions que han d'exercir aquests agents, incloent professors i pares. En aquest treball s'han fixat noves pautes d'actuació del professorat, seleccionant nous mètodes didàctics i obtenint recursos tecnològics. I tot això en l'institut Diocesanes de Vitòria.

El model Ikasberri, per tant, és un model educatiu revolucionari que neix de la Formació Professional i que es manifesta en el propi centre educatiu Diocesanes, sobretot en la seva manera d'ensenyar. “El projecte Ikasberri consisteix en el fet que l'alumne sigui capaç d'aprendre per si mateix”, explica Paco Martínez de Contrasta, director del centre. A més, el model Ikasberri pretén impulsar dues coses més: que l'alumne disposi dels mitjans informàtics i tecnològics més actuals i que, a més, disposi d'un sistema multilingüe.

Encara que l'objectiu sembla senzill, requereix molta feina –reorganitzant el paper del professorat, establint metodologies–. Finalment, es pretén que l'alumne es converteixi en el protagonista dels seus estudis i, si realitza aquesta aportació, l'alumnat disposarà d'un sistema per a desenvolupar les seves habilitats i capacitats.

No obstant això, entre les adaptacions s'ha vist que l'alumne també necessita de les seves i, per a començar, necessita espais adaptats per a convertir-se en protagonista. I és que en Ikasberri no sols es té en compte el treball realitzat en hores lectives, sinó que el propi alumne ha d'obtenir informació, organitzar-la, explicar-la al professor, etc. Per a això, necessita premsa escrita, Internet, recursos gràfics, revistes, llibres i CD-ROM, i perquè puguin accedir a tots ells és necessari crear noves sales i espais: mediatecas.

Mediatecas, zones favorites de l'alumnat

Les mediatecas són espais adaptats als diferents tipus de treball que ha de realitzar l'alumne: taules necessàries per a l'aprenentatge individual, sales de treball en grup, racó de vídeos, biblioteca, punts d'accés a Internet, etc. Aquestes últimes semblen ser les més utilitzades, en les quals aprenen a utilitzar programes informàtics, busquen informació en Internet i després l'organitzen. En la mediateca, no obstant això, no és d'estranyar que els professors vegin, aconsellin o guiïn els treballs en grup. De fet, les mediatecas són espais dissenyats pels propis professors, però amb una clara orientació a l'alumnat.

Per tant, el projecte Ikasberri cerca una major participació de l'alumnat en els estudis i, almenys a Vitòria-Gasteiz, està treballant en aquest objectiu.

Pastisseria en el frontó Els frontons de Mendizorroza de Vitòria-Gasteiz són els més ‘dolços’. Per què? A l'Escola d'Hostaleria Local, ara es pot aprendre pastisseria i fleca. Així és: Mentre es disputen partits de pilota en el prestigiós frontó Ogeta, en la cuina, els escolars fabriquen dolços pastissos. A més, no és l'única cosa que es treballa en la pastisseria: en el restaurant hi ha menú del dia i carta a l'abast de tots.

De llibres a CD-ROM A qui li agrada buscar informació en llibres potolos sent estudiant? Doncs a molt pocs, és clar, i prova d'això és que també s'ha estès l'ús de CD-ROM. No hi ha dubte que si l'alumne troba la informació que té actualment en un llibre en un CD, el farà immediatament. Encendre l'ordinador i llegir el CD és tot un, no sols perquè la cerca d'informació és més còmoda i ràpida, sinó també perquè és més atractiva. Les imatges, els textos i la pròpia navegació en els CDs són més atractives per a l'alumne. Per tant, en breu caldrà rebutjar la paraula biblioteca i crear un ‘CDtegia’?