}

Magnetisme de Ganimede

1997/06/01 Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria

Ganimede té en el centre una zona metàl·lica, sobre la qual es dóna suport a una capa de roca i una tapa de gel.

Ganimede és gairebé un planeta. La major lluna de Júpiter té un diàmetre de 5.260 quilòmetres. És el satèl·lit de planetes més important del Sistema Solar. És superior a Mercuri (4.878 km de diàmetre) i té la grandària del planeta. A més, ha detectat que la sonda Galileu té camp magnètic. Ganimede pot tenir camp magnètic gràcies a la seva estructura interna. Això es pensava des de fa temps, però la sonda Galileu ha comprovat ara la sospita.

L'estructura interna estaria formada per tres capes. En el centre disposarà d'una zona metàl·lica d'entre 400 i 1.200 quilòmetres, coronada per una capa de roca de silicat, tot envoltat per un mantell de gel d'uns 900 quilòmetres de gruix. El camp magnètic de Ganimede es forma igual que el de la Terra, mitjançant moviments de rotació i convecció de la capa líquida al voltant del nucli metàl·lic.

No obstant això, de moment Ganimede és l'únic satèl·lit que té camp magnètic en el Sistema Solar, però potser també el té el satèl·lit Io de Júpiter. Però Ganimede té una altra particularitat. De fet, a diferència de cap altre lloc en el Sistema Solar, la seva magnetosfera es troba dins de la magnetosfera de Júpiter.

Gai honi buruzko eduki gehiago

Elhuyarrek garatutako teknologia