}

La bellesa és etéea i, no obstant això, la podem percebre

2004/05/23 Rementeria Argote, Nagore - Elhuyar Zientziaren Komunikazioa

Una de les característiques que caracteritza a l'ésser humà de la resta dels éssers vius és la seva capacitat de percebre la bellesa. El concepte d'estètica és difícil de definir i canvia de cultura i d'època, però tot ésser humà gaudeix en contemplar una cosa bella. La clau està en el cervell de l'home.
Quan va començar l'home a percebre la bellesa dels enfosquiments?

Qui diria que la filosofia i la neurologia, aparentment tan llunyanes, necessitaven els uns dels altres? Perquè si es considera l'estètica com a tema, queda clar el vincle que tenen totes dues ciències. L'estètica és una de les branques de la filosofia, estudia la bellesa i l'art, i en aquest estudi és necessari conèixer com percep l'ésser humà l'estètica mitjançant els avanços de la neurologia.

És el que han fet en la Universitat de les Illes Balears. De fet, han utilitzat el magnetoencefalógrafo per a detectar la bellesa en quina part del cervell utilitza l'ésser humà. A vuit dones, una a una, els van ensenyar pintures de diferents estils: clàssiques, abstractes, impressionistes, postimpressionistes i algunes fotografies d'entorns naturals i urbans. Havien de jutjar si la imatge era bella o no, i al mateix temps el magnetoencefalógrafo destacava la part del cervell que més activitat tenia.

Gràcies a aquests experiments s'ha descobert que la part del cervell encarregada de percebre l'estètica o bellesa és l'escorça prefrontal. Vagi! En aquest mateix apartat es processen processos específics de l'ésser humà com l'opinió, el pensament crític, la prudència, la planificació de tasques, etc.

Les pintures són més que un conjunt de colors i imatges.

Aquestes capacitats ens diferencien sobretot de la resta de primats. En el cervell es formen processos molt complexos, com és el procés de percepció de l'estètica, per al cervell no és una tasca fàcil contemplar la bellesa o l'art, sens dubte. Per tant, no és casualitat que tots aquests processos es produeixin en l'escorça prefrontal.

Sent la percepció de l'estètica una capacitat específica dels éssers humans, arriba a la ment una altra pregunta: des de quan l'home és capaç de percebre la bellesa? La resposta exacta a aquesta pregunta mai se sabrà, ja que és impossible saber per primera vegada quan un ésser humà va sentir que era una cosa bella, però els antropòlegs intenten acostar-se el més possible a aquest moment. I per a això busquen obres d'art realitzades per l'home antic. De fet, la realització de l'obra d'art indica la seva capacitat per a ser contemplada posteriorment.

L'aparició de l'art suposa un gran avanç en l'evolució humana. Fins llavors es buscava la utilitat en les eines, però en un moment donat no era necessari disposar d'una eina si era bella. Aquest pas es deu al fet que el cervell humà és capaç de percebre l'estètica. L'ésser humà tenia una sensació agradable en veure un instrument, un paisatge o una imatge, gaudia del que veia.

A mesura que el cervell humà evoluciona, neixen nous conceptes, com l'art.

Perquè la contemplació de la bellesa fos agradable, aquesta sensació necessitava un suport físic, és a dir, el cervell havia d'estar preparat per a això. No se sap si l'evolució del cervell va ser provocada per una mera mutació genètica o si era una cosa imprescindible. No obstant això, aquest desenvolupament cerebral va ser el responsable de la creació de l'art.

Fins fa poc era difícil determinar quina era l'obra d'art més antiga, sobretot perquè la decisió depenia de la fiabilitat de la datació. S'han trobat més d'una obra d'art de més de 30.000 anys d'antiguitat. Entre ells es troben els gravats de 200 imatges d'una cova de Cussac (França), els treballs pictòrics de Verona (Itàlia) i la imatge oposada a la vall alemanya d'Ach, una figura humana tallada en un tros de les dents d'un mamut.

No obstant això, no fa dos anys, van trobar una obra d'art de 77.000 anys en la cova de Blombos, a la República de Sud-àfrica. Són dues pedres vermelles d'ocres amb ratlles i triangles tallats. Aquestes pedres demostren que l'autor tenia capacitat de pensament abstracte. Segons els investigadors, aquestes pedres s'utilitzaven no sols com a adorn, sinó també per a pintar cossos. Si és així, ells sabien sens dubte què era la bellesa.

El model de bellesa canvia d'una cultura a una altra i d'una època a una altra.

No obstant això, no es pot dir que el concepte de bellesa que tenien aquests éssers humans sigui el mateix que el nostre. La història ens demostra que el model de bellesa varia en funció dels temps, i no sols el temps, sinó la cultura té molt a dir en l'hora de decidir què és bell i què no. I és que, encara que fisiològicament tot ésser humà té la capacitat de percebre la bellesa, el concepte d'estètica s'aprèn en gran manera.

I l'art mateix s'aprèn a contemplar-lo o a contemplar-lo, com la resta de coses. Per això, sembla que les dones que no tenien estudis especials en el camp de l'art van ser triades per a aquest experiment de les Illes Balears, perquè volien definir l'espai més essencial en el procés de reconeixement de la bellesa, sense distorsions en la resta d'espais.

Publicat en 7K.

Gai honi buruzko eduki gehiago

Elhuyarrek garatutako teknologia