En aquesta recerca han participat 73 persones en l'estadi II-III del càncer. “Volíem veure si hi havia marcadors per a saber quins pacients es beneficiaran més amb el tractament amb Bevacizumab”, explica Isabel Álvarez, de l'Hospital Donostia. Per a això s'ha mesurat la hipòxia del tumor mitjançant una tècnica d'imatge que combina la tomografia d'emissió de positrons (PET) amb el misodinazol radiofàrmac (FMISO). De fet, si disminueix la concentració d'oxigen en el tumor (hipòxia), la medicina sembla indicar que s'està fent el seu camí.
El mètode FMISO-PET ha donat bons resultats. S'ha comprovat que en els casos en els quals Bevacizumab és eficaç, permet diferenciar els canvis que el medicament provoca en l'oxigenació del tumor. D'aquesta forma, en el termini de deu dies des del primer tractament es pot identificar a quin pacient beneficiarà. No obstant això, tal com explica el mateix Álvarez, “hem investigat amb pocs pacients i hem de valorar-ho. Però sí, són dades interessants”.
Amaia Portugal Gonzalez
Elhuyar Zientziaren Komunikazioa