}

Vi el blat de moro d'Amèrica?

1998/02/01 Arotzena Otxotorena, Gerarta Iñaki Iturria: Elhuyar aldizkaria

Un moliner de Galdar en Gran Canària em va dir que els canaris coneixien el blat de moro (en les seves paraules el mill) abans que Amèrica. D'una banda estava equivocat, però per un altre tenia raó. El blat de moro actual (Zea mays) procedeix d'Amèrica. En això estava equivocat. Però abans (Panicum milliaceum) era el nom d'una altra planta i el seu fruit. El mill, anomenat blat de moro, era molt utilitzat en aquella època, fins i tot en la major part d'Europa i Àfrica. Quan van portar una nova planta d'Amèrica, va fer que el vell s'enfonsés, ja que era molt més fèrtil, i li va robar el seu nom, a causa de la semblança de totes dues plantes. Avui dia el mill no el coneixem nosaltres (en gran part d'Àfrica tenen com a base l'alimentació), si no és per a donar menjar als ocells, encara que sigui un aliment ric, interessant i ràpid.

Noms del blat de moro

Als homes d'Hernán Cortés, en arribar a Amèrica, els indis dominats els van oferir blat de moro per als cavalls dient «Mahí Senyor» (tori jauna). D'aquí el seu nom en la majoria dels llenguatges. En el nostre entorn les úniques excepcions són Canàries, Portugal, Galícia i Euskadi. En ella el blat de moro (Zea mays) va prendre el nom que abans es donava al mill (Panicum milliaceum). El nom del blat de moro en anglès, corn, era també utilitzat anteriorment per altres cereals per a designar el cultiu principal d'una determinada zona. Seguint amb l'anglès, el molí es diu mill. Té alguna cosa a veure amb el mill?

Pastes

Una altra via important per a aprofitar els cereals és la pasta. La pasta a la Xina és coneguda des de fa molt temps i d'aquí es diu que va ser portada per Marco Polo. Però segons altres fonts, dues mil anys abans ho usaven els etruscos i abans els romans. És indubtable que: En la cuina italiana la pasta és importantíssima i està cada vegada més estesa a tot el món, ja que aporta aliments interessants, barats, rics i ràpids.

La pasta s'elabora barrejant farina de blat dur i aigua, però a més d'utilitzar les altres farines que tenia (arròs a la Xina), es pot substituir l'aigua per oli o ou i barrejar els colorants (verdures, tinta de sépia...) multiplicant les possibilitats de la pasta.

Gai honi buruzko eduki gehiago

Elhuyarrek garatutako teknologia