}

Arrenca la Setmana de la Ciència i la Tecnologia

2006/11/08 Galarraga Aiestaran, Ana - Elhuyar Zientzia

Amb motiu de la Setmana de la Ciència i la Tecnologia, la Xarxa Basca de Ciència, Tecnologia i Innovació, Saretek, ha organitzat en la CAPV nombrosos i interessants esdeveniments: exposicions, projeccions de cinema, visites guiades, tallers, conferències i taules rodones... Tot això amb l'objectiu d'acostar la ciència i la tecnologia al públic. I quant al nombre d'assistents als actes, es pot dir que enguany van per bon camí.
Saretzen organitza la Setmana de la Ciència i la Tecnologia a Euskadi.

Per exemple, en la taula rodona que es va celebrar a les Aules de l'Experiència de la UPV/EHU de Bilbao, la sala va quedar petita per a acollir a tot el públic. No es pot negar l'atractiu del tema: Misteris a la llum de la ciència. Estranys éssers com a alienígenes, yetia, etc., i temps de guerra, entre altres.

Què opina sobre elles la ciència? Tots els ponents van coincidir que, des del punt de vista científic, no tenen cap credibilitat. Per a començar, l'astrofísic Agustín Sanchez-Lavega va parlar sobre els extraterrestres. Va reconèixer que és lògic pensar que pot haver-hi vida fora del planeta Terra, perquè l'univers és molt gran i hi ha moltes galàxies. Però va deixar clar que tots els intents per trobar una vida alienígena han estat de moment estèrils.

Molts testimonis, però sense proves

Plaques enviades a la presó en els vaixells Pioneer 1 i Pioneer 2.

Allí i aquí, i en unes èpoques més que en unes altres, apareixen persones que diuen haver vist algun alienígena o objecte volant. Però la majoria de les vegades no tenen proves i els científics han demostrat que eren falsos en les quals les han tingut. Segons Sanchez-Lavega, aquest tipus de casos no haurien de ser estudiats per astrònoms, sinó per sociòlegs, psiquiatres, o a vegades jutges, “per enganyar a la gent”.

No obstant això, els científics no descarten totalment la idea que en algun lloc pugui haver-hi vida extraterrestre. Així, va explicar què es necessita per a crear vida i per què hi ha vida en la Terra i no a Venus i Mart. Finalment , Sanchez-Lavega va assenyalar que en les naus espacials Pioneer 1 i Pioneer 2, no vol perdre l'esperança que alguna vegada algú descobreixi les plaques enviades a l'espai.

Nessie, yetia i uns altres

L'autor va reconèixer que la foto de Nessie era un frau.

Després de l'astrofísic va prendre la paraula el biòleg Eduardo Angulo, qui va parlar de criptozoología. La criptozoología analitza éssers que existeixen, però que no han estat provats i no són reconeguts per la ciència, com Nessie , yetia...

La xerrada d'Angulo va anar realment humorística. Va agafar cadascun d'aquests éssers, va mostrar les proves que els testimonis havien aportat sobre ells i després va explicar que aquestes proves eren un frau.

Per exemple, una de les fotografies més conegudes del misteriós ser del llac Ness va ser treta per un cirurgià en 1934. Bé, en realitat no era cirurgià, sinó ginecòleg. Però, pel que sembla, els cirurgians tenien més fama en aquells temps i el fotògraf va ser difós com a cirurgià. L'un o l'altre no importa, ja que era un mentider: el fotògraf va reconèixer abans de morir, en la dècada dels 90, que aquell monstre que, segons els càlculs basats en la imatge, mesurava uns 30 m, era un muñequito de 30 cm.

Igual que en el cas de Nessie, en tots els altres, els científics van demostrar que les proves eren falses o creades per fenòmens naturals. És a dir, encara que la criptozoología té un nom seriós, no és molt seriós.

Prediccions meteorològiques màgiques

El següent ponent, el físic Jon Saenz, va ser més seriós que Angulo. És especialista en climatologia i no li sembla adequat que els temps de guerra i la meteorologia apareguin en els mitjans de comunicació al mateix nivell.

Entre altres coses, els meteoròlegs basen les seves prediccions en imatges preses per satèl·lits.

En paraules de Jon Saenz, “és en certa manera comprensible l'interès pels temps de guerra”. Tenen un valor antropològic i cultural, però les prediccions meteorològiques realitzades durant aquests dies no tenen cap base científica.

Jon Saenz va explicar com es fa la predicció meteorològica i va explicar per què no valen els pronòstics que es fan en un punt en un moment donat, menys encara quan el termini és tan llarg (90 dies, res més). A pesar que algunes de les explicacions eren bastant tècniques, la gent va escoltar les explicacions i es va escoltar més d'un riure a la sala.

A més d'en la ronda de Jon Saenz, molts dels oïdors no van poder llevar-se el somriure fins i tot quan el periodista Maurici Jose Schwarz va actuar. El periodista va parlar de creences i de pensament crític. Per a finalitzar, es va celebrar una taula rodona amb el biofísic Félix Goñi i el rector de la UPV, Juan Ignacio Pérez Iglesias.

I això no ha estat més que un acte, hi ha molts més durant tota la setmana. No t'ho perdis!