RAMSES: tecnologia per a evitar la invasió de l'otia desèrtica
2001/08/19 Mendiburu, Joana - Elhuyar Zientziaren Komunikazioa
Algú pensa que són els bandolers del desert que caminen amb el turbant al cap. Doncs no. Són insectes similars a les llagostes que es troben principalment en el desert o en les proximitats del desert: Nord d'Àfrica, Sahel (Burkina Faso, Txad, Mali, Mauritània i Nigèria), Península Àrab (l'Aràbia Saudita, Iemen, Oma, etc.) i a l'oest de l'Índia. Quan funcionen sols, la població de llagostes és baixa i no genera riscos. No obstant això, després de l'època de sequera, la vegetació de les zones de reproducció dels otis creix ràpidament, la qual cosa augmenta considerablement la població d'aquests. Llavors, els llagostes s'ajunten en grups i busquen el menjar.
Al principi es considerava que hi havia otis desèrtiques (Schistocerca gregària). Ara saben que les otis de la mateixa espècie poden tenir diferents colors i comportaments. Per exemple, els llagostes solitaris són marrons en si mateixos, però en unir-se a un grup es tornen roses i en la vellesa això. Per a la formació de les boires, en entrar en contacte amb les otis circumdants estimulen els sensors de les potes posteriors, sincronitzant així el comportament de totes elles. Una boira pot aconseguir una extensió de 20 x 50 quilòmetres i pot superar els 300 llagostes adultes per metre quadrat.
Les majors manifestacions dels otis van tenir lloc entre 1986 i 1989. Llavors, en l'est d'Àfrica es van emprar més de 275 milions de dòlars per a combatre els insectes. No obstant això, els llagostes no es van carbonitzar i van destruir el 5% de la collita. Els llagostes mengen molt i ràpid: una petita porció de la boira de llagosta (una tona aproximadament) és capaç de menjar la mateixa quantitat de menjar que un dia pot menjar un elefant o 2.500 comensals. Quan s'ataca just abans de la collita, els efectes poden ser molt greus. Quan va acabar la pesta de 1987, els insectes van aconseguir arribar a 25 països i es van produir pèrdues molt greus.
Des de llavors hi ha hagut alguna aparició, però no s'ha produït cap altra. No obstant això, els experts saben que pot aparèixer d'un moment a un altre. Per això, és important utilitzar mètodes de detecció de llagostes el més eficients i avançats possible per a poder prendre mesures ulteriors. Això és el que des de fa dos o tres anys ve desenvolupant el Grup de Plagues Migratòries de la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació).
La FAO neix en 1945. És una organització intergovernamental formada per 180 països. L'objectiu principal és millorar el nivell d'alimentació, la qualitat de vida i la producció dels territoris rurals i, en general, millorar la situació dels seus habitants. Tot això es duu a terme a través de diferents departaments. Entre ells es troba el Grup de Plagues Migratòries, que s'encarrega d'ajudar a combatre les plagues de TIS. Impulsat per aquest grup, en 1998 es va començar a utilitzar un nou sistema de detecció de llagostes. Es va dir RAMSES (Reconnaisance And Monitoring System of the Environment of Schistocerca gregària) i els seus principals suports són el GPS (Sistema de Posicionament Global) i l'ordinador portàtil.
Tecnologia punta
Fins avui, els equips encarregats del seguiment dels otis rebien tota la informació manualment. Posteriorment emplenaven els formularis i els enviaven per fax o correu electrònic a les oficines del seu país. Finalment, aquesta informació s'enviava a l'oficina central de la FAO i, en funció de la informació rebuda, es detallaven els passos a seguir. Però els llagostes es mouen molt ràpid, i quan la informació sobre la ubicació feia tot aquest camí es movia a un altre lloc. No obstant això, el sistema RAMSES permet conèixer la ubicació actual. Perquè els satèl·lits GPS envien informació constantment. El nou sistema ja està sent utilitzat en 18 països.
Aquest mètode, lògicament, reduirà considerablement la labor dels especialistes que exploren la zona. Fins avui, havien de realitzar més de dotze visites per a analitzar la situació, buscar les llagostes i dialogar i informar amb nòmades, baserritarras i agricultors de la zona. D'altra banda, pot ser una manera de reduir l'ús de pesticides ja que l'origen de les plagues es determinarà amb major precisió.
A més, a través del sistema RAMSES, els especialistes de la FAO són capaces, en teoria, d'alertar als països de la zona de la pesta. No obstant això, en molts casos es tracta de guerres i disturbis entre països i països, i és impossible intercanviar informació.
Però no n'hi ha prou amb trobar els “otis”. Si no volem que es reprodueixi i mengem collites, cal trobar alguna manera de matar insectes i evitar plagues. En general, els pesticides són la solució més adequada. Les despeses generades en aquesta tasca són sufragats pel Ministeri d'Agricultura i compten amb la col·laboració de les entitats comarcals. Quan apareixen les plagues reben ajuda internacional.
No obstant això, els pesticides utilitzats poden suposar un risc per a l'ésser humà. Els insecticides més utilitzats són els productes organofosforats tipus malathion, fenitrothion, etc. Tots ells són tòxics i danyen a l'ésser humà. No obstant això, amb una mica de cura i un bon ús dels productes sembla que no hi ha perill d'intoxicació.
També cal tenir en compte l'impacte ambiental dels pesticides. De fet, els insecticides utilitzats en la matança dels llagostes afecten en molts casos a la resta dels animals, tant directament com danyant la vegetació del mitjà en el qual viuen.
Satèl·lits i ordinadors per a la detecció d'otis
Per a determinar la possible ubicació de les otis, els investigadors utilitzen GPS (Sistema de Posicionament Global) i ordinadors portàtils. A través d'ells es recullen imatges de satèl·lit i s'analitzen dades basades en la vegetació i l'estat de l'atmosfera.
En primer lloc, s'analitzen les característiques tèrmiques dels tubs Kumulonimbo, que presenten una elevada probabilitat de precipitació en zones de fred. De forma resumida, si la temperatura dels núvols és baixa durant deu dies, es pot afirmar que existeix una elevada probabilitat de precipitacions. Per això, s'utilitzen imatges de deu dies.
Per a obtenir les dades de la vegetació s'utilitzen les dades de l'Agència Nacional d'Oceanografia i Atmosfera (NOAA) dels Estats Units, és a dir, el número de vegetació normalitzat (NDVI). En aquest cas també s'adapta la imatge amb dades de deu dies.
A partir d'aquestes dues imatges es determinen les possibles ubicacions de la llagosta. Però aquest mètode té algun error. D'una banda, el problema de reflexió. Com la sorra del desert té molta quarsita, reflecteix molt la llum infraroja emesa pels satèl·lits, com si fos una zona de gran vegetació. Per això, el número de vegetació calculat és sovint superior al real. Actualment, els responsables del sistema RAMSES estan buscant una metodologia per a solucionar aquest problema en els càlculs.
D'altra banda, existeix un problema d'identificació d'insectes, ja que els otis no són els únics insectes que destrueixen les collites. Però aquest problema no és tan greu. De fet, cada espècie d'insecte utilitza una tècnica específica per a alimentar-se, per la qual cosa la seva petjada en la vegetació és molt significativa. Segons aquesta petjada, en les imatges de satèl·lit el color es reflecteix a diferents nivells.
Però les imatges de satèl·lit no són suficients. Al costat d'això, grups equipats amb receptors GPS analitzen la zona i busquen senyals. Entre altres coses, estudien les condicions adequades per a la reproducció de l'insecte. D'una banda, els terrenys arenosos i humits i sense vegetació per a poder pondre i d'altra banda, la vegetació verda per a alimentar a les criatures. A més, són capaços de detectar els canvis que sofreixen els otis.
Totes aquestes dades es recullen mitjançant el sistema GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) per a obtenir mapes el més precisos possible. En els ordinadors portàtils, els observadors utilitzen el programari MapInfo desenvolupat per l'empresa Mapping Information System. A més, en els laboratoris s'utilitza programari més potent per a realitzar estudis GIS més sofisticats.
Publicat en el suplement Natura de Gara
Gai honi buruzko eduki gehiago
Elhuyarrek garatutako teknologia
