Debat social sobre el PVC

1997/03/01 Urkizu, Urtzi Iturria: Elhuyar aldizkaria

• Materialak
• Ekologia

El poli (clorur de vinil) (PVC) és un plàstic molt utilitzat. S'utilitza principalment en la construcció per a realitzar marcs de finestres, canonades, murs, persianes i recobriments de cables. També s'utilitza per a productes sanitaris (guants, ampolles...), joguines, embalatges i gots. En producció, el 43% dels seus components són petroli, mentre que l'altra part és àcid clorhídric. I el punt de partida dels principals debats és: Aquest clor que s'utilitza és nociu? La producció, l'ús i la fi del material (incineració, reciclatge) són adequats? És contaminant el PVC?

Hem trobat dues opinions contraposades davant aquestes preguntes, una de la indústria i una altra dels grups ecologistes.

Una indústria aparentment tranquil·la

José María Sala, portaveu del grup de PVC d'ANAIP-Confederació Espanyola d'Empresaris de Plàstics, va acudir recentment a Donostia per a impartir una conferència. La Sala, convidada per la Facultat de Química, va realitzar una intensa defensa del poli (clorur de vinil). “Els 16 estudis més capdavanters realitzats en els dos últims anys han arribat a les mateixes conclusions: El PVC no és contaminant.

A Itàlia el Dr. Maltoni va treballar amb 1.200 animals analitzant el vidre i el PVC; la recerca duta a terme a Holanda al juliol de 1995 va ser molt fiable; la recerca de la incineració duta a terme per l'American Society ha confirmat que el PVC no és nociu; a Suècia, a causa de les pressions que es van produir, en 1995 es va prohibir, però enguany, el Parlament ha aixecat la prohibició de producció de MECMA. Tots els estudis indiquen que el PVC no és contaminant. No hi ha, per tant, motius per a angoixar”.

La Sala considera que el PVC és molt durador, no inflamable, polivalent, 100% reciclable, apte per a l'elaboració de nombrosos productes i sense causar danys. Diu que el PVC ha portat a la societat nombroses avantatges perquè ofereix bones condicions des d'un punt de vista logístic. El PVC és el plàstic més produït a Europa. Se sap que Alemanya té un gran respecte al medi ambient i és el primer consumidor d'Europa. Li segueixen Itàlia i França.

Segons la indústria, només a Suïssa es prohibeix l'ús d'envasos de PVC, però pel fet que tenen plantes d'incineració molt obsoletes, això és degut a les grans dificultats de reciclatge i no perquè el PVC és contaminant. La Sala diu estar a favor del medi ambient i s'alegraria molt si es fessin més recerques científiques d'alt nivell.

A l'hora d'analitzar el valor total de qualsevol material cal veure el seu cicle de vida, és molt important analitzar com i amb quines conseqüències es realitza l'extracció de matèries primeres, el transport, la fabricació, l'ús, la transformació, la desaparició i el reciclatge. Des d'ANAIPE s'afirma que el PVC està a un nivell relativament bo, però encara no es disposa de dades completes.

Boicot de grups ecologistes

Greenpeace afirma que el PVC és contaminant. Aquest grup ecologista ha alertat del perill del poli (clorur de vinil) i ha realitzat campanyes contra aquesta mena de plàstics. Altres grups (Eki, Ezker Batua-Berdeak...) també s'han mostrat en contra del plàstic.

Diuen els ecologistes que té un cicle de vida molt dolent, que produeix dioxines i ftalats. L'aspecte d'aquest plàstic és net i higiènic, però segons Greenpeace “és un còctel de productes tòxics que la indústria química introdueix en les nostres llars”. De principi a fi, des de la producció fins a l'eliminació, en la transformació o en l'ús, l'organització ecologista afirma que el PVC amenaça el medi ambient i la nostra salut: “El PVC es fabrica amb clor i aquest gas és molt tòxic. En barrejar el clor amb substàncies orgàniques es formen compostos organoclorats.

La producció de PVC produeix milers de tones de substàncies organoclorades tòxiques que es veuen seriosament afectades per la seva deposició en l'atmosfera o el seu abocament a rius i mars. Dioxines, ftalataos i altres compostos danyen la salut dels habitants de l'entorn i enverinen el medi ambient. El transport de poli (clorur de vinil) és també molt perillós, ja que en cas d'incendi el PVC emet àcid clorhídric i dioxines. Quan els residus de PVC es cremen en les incineradores ens trobem amb el mateix problema”.

Aquest plàstic és el més utilitzat en la construcció a causa del seu baix cost. Però Greenpeace considera que aquests preus no inclouen l'impacte ambiental del PVC. Com a alternativa proposen altres materials. Els ecologistes coincideixen en la necessitat d'utilitzar productes locals més naturals utilitzant la imaginació i el disseny.

En alguns països europeus els verds han aconseguit reduir l'ús de PVC. No obstant això, la Unió Europea encara no ha adoptat mesures legals contra aquest plàstic. Segons dades de Greenpeace, més de 300 ciutats d'Alemanya, Dinamarca, Luxemburg, Suècia i Holanda estan reduint el seu ús. Les principals empreses dedicades a l'envasament d'aigua, com Evian, Perrier i Vittel, estan rebutjant el PVC.

Reciclatge

XX. A la fi del segle XX el reciclatge és un tema capdavanter a tots els nivells. S'ha dit que el PVC és difícil i car de reciclar. No obstant això, els responsables d'ANAIPE consideren que el PVC és 100% reciclable i el procés és barat i senzill. Es converteix en pols blanca, utilitzant diferents formulacions per a cada producte.

José María Sala, portaveu del grup de PVC d'ANREF (Confederació Espanyola d'Empresaris de Plàstics), va acudir recentment a Donostia per a impartir una conferència. La Sala, convidada per la Facultat de Química, va realitzar una intensa defensa del poli (clorur de vinil).

Quant al plàstic cal tenir en compte que utilitzem molts envasos diàriament. El paper i el vidre tenen més tradició en el reciclatge, però sembla que el PVC s'està reciclant cada vegada més. El material reciclat permet elaborar jerseis, bosses, ampolles, recobriments de cables, soles de sabates, mobles i altres productes. L'empresa guipuscoana BERZIK, no obstant això, considera complicat el reciclatge d'aquest plàstic. Triturar, netejar i centrifugar el PVC i disposar d'un micronizador de polvorització. A més, necessita una planta de reciclatge independent, ja que no és compatible amb altres plàstics.

A la Unió Europea es va aprovar al desembre de 1994 una norma que no exclou materials. El finançament ha recaigut en cadascun dels Estats, però s'han fixat objectius per a un termini de cinc anys, que van des de la recollida en pes del 50-65% dels plàstics, fins al reciclatge del 25-45% i la recuperació d'almenys el 15% dels materials. A Espanya es recicla el 6% dels materials i s'espera aconseguir el 15% en cinc anys. Per a això, en breu s'utilitzarà el sistema de punt verd que ja s'està utilitzant a França: si l'envàs costa 30 pessetes, s'embeni a 31 pessetes, que es lliurarà a l'empresa encarregada del reciclatge, que gestionarà el reciclatge, però que serà l'encarregada de la recollida dels residus. Tot això requerirà l'aprovació d'un projecte de llei.

Què hi ha a Euskal Herria?

En Hego Euskal Herria existeixen dues empreses productores de PVC: Companyia Espanyola de Petrolis de Barakaldo i Elf Atochem d'Hernani. Però els residus d'aquest plàstic no es reciclen aquí, s'envien a Barcelona per al seu reciclatge.

A Guipúscoa s'ha posat en marxa un sistema de reciclatge de plàstics per a avançar-se a la legislació espanyola. A Pamplona també s'ha començat a moure i s'ha col·locat el tercer contenidor en algunes zones. Però en la resta de països el plàstic no es recicla.

A l'octubre de 1996 Greenpeace lliura una llista de ciutats europees sense PVC. Cada Ajuntament té les seves pròpies normes però una resolució general té un objectiu concret: prohibir l'ús de PVC en la construcció, en els equips d'oficina, en els envasos i embalatges.

Amb els residus de la Mancomunitat de Sasieta (Beasain, Ordizia, Lazkao i Olabarria) treballen dues empreses. D'una banda, l'empresa BERZIK, creada per SAIOLAN, recull els materials (a través del 5è contenidor), els distribueix i els classifica. D'altra banda, l'empresa REMAPLAST recicla plàstics.

Però el gerent d'aquesta última, José Manuel Fernández, afirma que no reciclen el PVC perquè és incompatible amb altres plàstics. En l'actualitat, Guipúscoa no disposa de residus suficients per a construir una única planta de reciclatge de PVC, per la qual cosa s'envia a Barcelona. El gerent de REMAPLAST creu que el PVC, especialment en els envasos, anirà desapareixent. “El mercat cada vegada admet menys poli (clorur de vinil). El plàstic del futur és el poli(etilen tereftalato), el PET: 100% reciclable, no produeix toxines i és bona per a la incineració”. Cada setmana arriben a la fàbrica tres tones de residus que reciclen el 75%.

Félix Ezkurra, de l'empresa BERZIK, afirma que el PET i el polietilè són més rendibles que el PVC. “El PVC té un cicle de vida pitjor i una vegada finalitzat el procés no aporta diners”. No obstant això, sembla que el reciclatge d'altres plàstics té futur a Euskal Herria. Per als últims mesos d'enguany s'instal·laran en Donostia entre 200 i 300 contenidors de tres metres cúbics. Així, s'estima que per a l'any 2001 Guipúscoa rebrà el 17% dels envasos de plàstic. És d'esperar que en altres províncies es posin en marxa sistemes similars.