Fons NextGeneration EU
2023/03/03 Begiristain Zubillaga Mirene - EHUko iraskaslea. Ekonomialaria eta agroekologian ikertzailea | Perez Lázaro, Ruth - Aholkularia eta ikertzailea trantsizio hidrikoan eta ura eta saneamendua eskura izateko giza eskubidean Iturria: Elhuyar aldizkaria
La principal manera de canalitzar els fons del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència d'Espanya són els Projectes Estratègics de Reactivació i Transformació Econòmica (PSE). Aquest pla, aprovat el 27 d'abril de 2021, porta a Espanya el pla europeu de recuperació de la NextGeneration EU. Aquesta arquitectura financera-financera partia de l'objectiu d'alleujar l'impacte econòmic i social de la pandèmia de virus coronari i de fer més sostenibles i resilients l'economia i les societats europees. Actualment existeixen 11 ESEPs aprovats, cinc dels quals han estat analitzats per Inversions Públiques, noves vies de fragilitat en la transició ecofeminista, en concret, en els àmbits de salut, energia, agroalimentació, aigua i cures. Aquest estudi, realitzat per XX, ODG, OMAL i ESF, ha tingut com a objectiu contribuir al debat sobre les polítiques econòmiques actuals des d'un punt de vista ecofeminista, reafirmant la hipòtesi que l'enorme finançament públic té un objectiu tecnocapitalista, no garanteix un futur sostenible i no respon a les necessitats socials i ambientals.
Dels 750.000 milions d'euros que el Pla Next Generation té per a tota Europa, en l'Estat espanyol s'invertiran prop de 72.000 milions mitjançant subvencions. Segons les dades de 30 de novembre de 2022, segons les competències autonòmiques, al País Basc Sud s'han rebut 1.233 M €, 838 en la CAPV i 395 a la Conca Navarra; els projectes finançats poden veure's en Next Generation Euskadi i en Next Generation Navarra.
Aquí s'explica dos d'aquests ESEPs, l'agroalimentària i la digitalització del cicle de l'aigua.
1El informe d'anàlisi està disponible en:https:
“Una nova reculada cap a l'agricultura i l'alimentació sostenibles”
Mirene Begiristain Zubillaga
Professor de la UPV. Economista i Investigador en Agroecologia
L'ESEPE agroalimentària pretén desenvolupar tota la cadena agroalimentària, digitalitzant processos i incorporant coneixement i innovació. A més d'aquest objectiu general, proposa tres objectius estratègics: 1) competitivitat, 2) sostenibilitat i 3) traçabilitat i seguretat. El quart objectiu transversal és el denominat repte demogràfic. L'ESEPE aprovat al febrer de 2022 va rebre una inversió pública de 1.002,91 milions d'euros, distribuïts en tres línies d'actuació: 1) 400 M€ per a l'enfortiment de la indústria del sector agroalimentari per a l'automatització i digitalització de processos (dades, logística, modernització de maquinària, substitució per materials renovables,…); 2) 454,35 M€ de digitalització del sector agroalimentari, entre els quals destaca el denominat Kit Digital, que suposa el 27% del finançament total; i 3) Recerca agroalimentària, per als programes de R+D+i i Ciències de la Mar, 148,56 M€.
Són responsables d'aquest ESEPE els Ministeris d'Indústria, Comerç i Turisme, Agricultura, Pesca i Alimentació, Economia i Transformació Digital i Ciència i Innovació. El model de governança per al desenvolupament de l'ESEPE té dos nivells, un interministerial i un altre públic-privat (PTP).
Analitzant els objectius, les dades i les vies de comunicació des d'una perspectiva ecofeminista, cal destacar sis elements centrals: 1) S'aprofundeix en el model productivista, que depèn de les tecnologies i els materials, sense qüestionar els límits ecosocials del model alimentari i les seves influències i implicacions; 2) Es tracta de finançament per a la indústria digital i robotitzada d'aliments, i no per a un sector agrari i resilient més sostenible; 3) Es busca l'agricultura lliure d'agricultors, amb l'agricultura 4.0, la tecnologia blockchain, l'agricultura i la intel·ligència artificial. Aquesta línia s'alinea i fomenta amb una sèrie de megaprojectes agroindustrials i infraestructures digitalitzades que ja veiem al País Basc; 4) La narrativa relaciona la crisi sistèmica amb oportunitats de negoci i amb missatges d'igualtat d'oportunitats, i tracta de convèncer que el creixement és compatible amb el canvi climàtic, la gestió sostenible d'energia i materials, el repte demogràfic o el relleu de dones i joves, entre altres. 5) El model de governança peninsular dificulta la transparència, la participació i els mecanismes de control, i rebutja les aliances públic-públiques i/o públic-comunitàries; i 6) Desvincula fortament el consum d'aliments i el territori.
Des d'una perspectiva ecofeminista cal explicar les claus del debat. I és que, per a abordar els problemes de fons, és necessari reubicar els processos socioeconòmics, relocalitzant el sistema d'instauració i escurçant les cadenes de comercialització. És el moment d'adaptar les propostes públiques a les necessitats del planeta i reorganitzar les tasques i necessitats essencials, per a augmentar el treball i l'alimentació dels pagesos i reduir el tipus de models danyosos i innecessaris. A partir d'aquestes claus, els trantsicimientos ecofeministes tenen un camí fructífer, però l'ESEPE agroalimentària és una reculada fosca cap a la democratització i la cura mútua d'un sistema d'instauració sostenible i saludable.
“Pèrdua de la possibilitat de transició hídrica ecofeminista”
Ruth Perez Lázaro
Consultor i investigador en matèria de transició hídrica i dret humà a l'aigua i al sanejament
L'aigua és un recurs bàsic i fonamental per a garantir la vida, segons l'ESEPE de Digitalització del Cicle de l'Aigua. No obstant això, l'ESEPE ha construït una narrativa restrictiva entorn de l'impacte del canvi climàtic. En conseqüència, les dimensions d'aquest bé comú queden reduïdes a l'economia, ignorant les limitacions físiques del planeta i sense qüestionar les conseqüències dels processos de producció d'energia i concurrència o privatització.
L'ESEPE té per objecte la transformació i modernització dels sistemes de gestió de l'aigua, tant pel que fa als cicles urbans, com als cicles de regadiu i als cicles industrials. Els seus objectius específics són: 1) millorar el coneixement dels usos de l'aigua; 2) augmentar la governança i transparència en la gestió de l'aigua; 3) avançar en el compliment dels objectius establerts per la legislació nacional i internacional; i 4) crear ocupació d'alta qualificació tècnica. Per a això, els principals instruments són la digitalització, la innovació i la formació.
L'ESOPE de l'aigua mobilitzarà 3.060 milions d'euros: 1.940 milions d'inversions públiques i 1.120 milions de col·laboracions públic-privades. Aquesta forta inversió podia establir el dret humà a l'aigua i al sanejament com a full de ruta cap a la transició hídrica feminista, una categoria aprovada per les Nacions Unides en 2010 que no s'esmenta en cap moment en l'informe de l'ESEPE. La privatització sota models públic-privats comporta riscos importants per a l'exercici d'aquests drets, com hem vist en l'Estat espanyol i al País Basc. La combinació de la maximització del rendiment, el monopoli natural i els desequilibris en els poders de l'aigua fan especialment perillosa la privatització del sector.
Una de les qüestions més destacables de l'ESEPE és l'abandó d'un enfocament que concep l'aigua com un actiu ecosocial, que li atorga funcions relacionades amb la biodiversitat, l'ecologia, les emocions i la identitat. Sembla que recupera discursos suposadament superats, estratègies basades en l'oferta, però amb una diferència significativa. Antigament parlàvem de les grans obres hidràuliques, i aquesta vegada es considera la digitalització com l'únic camí a resoldre en el complex “paquet de problemes” de gestió sostenible de l'aigua. No se li dona la deguda importància a la gestió de pretensions basades en l'estalvi i l'eficiència.
Per desgràcia, l'ESOPE és una oportunitat perduda. D'una banda, podia servir per a investigar nous models de cooperació públic-pública o públic-comunitària. D'altra banda, no ofereix cap estratègia de participació pública real ni de construcció de coneixement col·lectiu, ni proposa mecanismes que contribueixin a crear ocupació per a les persones en situació de vulnerabilitat, així com a reduir la bretxa sonora. Al seu torn, no planteja estratègies de cohesió territorial sinó que, pel que fa a la gestió de l'aigua, augmenta la distància entre els nuclis urbans i els nuclis rurals.
