Neandertals i sapiens van tenir una profunda interacció en el Paleolític Mitjà a Orient Mitjà
El primer estudi sobre la cova de Tinshemet, en l'actual Israel, revela que els neandertals i sapiens que vivien junts en el Paleolític Mitjà compartien tecnologia, modes de vida i costums funeraris. Aquestes interaccions van afavorir l'intercanvi cultural, la complexitat social i les innovacions socials, com les pràctiques formals d'enterrament i l'ús simbòlic de l'error.
La recerca, publicada en obert en la revista Nature Human Behaviour, mostra, segons els autors, que les connexions humanes van ser el motor fonamental dels avanços tecnològics i culturals i que l'Orient Pròxim va ser un lloc destacat en l'evolució dels sapiens.
Els investigadors van iniciar l'excavació en 2017 amb l'objectiu de conèixer la relació entre els neandertals i sapiens del Paleolític Mitjà, és a dir, si lluitaven entre si per a obtenir recursos, si eren veïns o, més encara, si actuaven conjuntament.
Eines, caça, ocre i enterraments
S'han centrat en quatre aspectes clau: la producció d'eines de pedra, les estratègies de caça, el comportament simbòlic i la complexitat social. Analitzant les dades obtingudes de tots ells, es conclou que els diferents grups humans (pre-andertales, neandertals i sapiens) tenien una interacció forta. Això va facilitar la transmissió del coneixement i es van anar homogeneïtzant culturalment les poblacions: la tècnica de construcció dels instruments de pedra, la caça de grans ungulats, l'ús de l'ocre… De fet, en la cova s'han trobat nombrosos ocre que, pel que sembla, s'utilitzaven per a decorar els cossos i mostrar la identitat col·lectiva. Tots aquests aspectes coincideixen amb les evidències trobades en altres jaciments d'aquesta època a Orient Mitjà.
Els enterraments formals també són una evidència evident d'innovació i complexitat, ja que és allí on es van iniciar aquests enterraments, fa uns 110.000 anys, per primera vegada a tot el món. Segons l'estudi, igual que en la cova de Tinshemet, en les coves pròximes de Qafesp i Skhul, els cossos van ser enterrats en forma de fetus i tombats en la part dreta, sense diferències d'edat i sexe. Com també hi ha objectes en les fosses, els investigadors han arribat a insinuar que potser creurien en la vida que va seguir a la seva mort.
En qualsevol cas, l'estudi de la cova de Tinshemet ha aportat valuoses evidències d'interacció entre diferents grups humans.
Buletina
Bidali zure helbide elektronikoa eta jaso asteroko buletina zure sarrera-ontzian