Margarita Salas: "El fago Phi29 ens ha donat grans satisfaccions"
Margarita Salas: "El fago Phi29 ens ha donat grans satisfaccions"
D'altra banda, encara que petita, és bastant complexa. Nosaltres volíem estudiar els mecanismes de replicació del material genètic i de control de l'expressió gènica, així com la morfogènesi del virus. És a dir, volíem saber com es forma el virus a partir dels seus components, proteïnes i ADN. La complexitat del virus, per tant, era interessant per a l'estudi de la morfogènesi.
La tercera raó és que volíem una recerca poc competitiva. De fet, estàvem a punt de tornar dels Estats Units a Espanya i sabíem que la volta seria molt dura. Per tant, no volíem competir amb les recerques que s'estaven duent a terme tant als Estats Units com en cap altre lloc, perquè no estàvem en condicions similars.
Em refereixo a 1967 i crec que en aquella època Espanya era el desert científic. Començar amb un tema de recerca, formar a investigadors, equipar un laboratori… tot això era molt difícil. Per això volíem un tema el més exclusiu possible per a evitar la competència.
Bé, Bacillus subtilis i altres bacteris del gènere Bacillus són infectades, però no és tan comú. Per a trobar-les cal buscar-les. Un grup d'investigadors estatunidencs van aïllar diversos virus, entre ells est. Van publicar un treball en el qual apareixien la fotografia del fago mitjançant microscopi electrònic i la mesura del seu ADN. Quan vam veure aquell treball pensem que era un model meravellós per a quan volíem.
Sí, vam fer descobriments realment importants. Entre altres coses, primer trobem la proteïna iniciadora de la replicació i per primera vegada comprovem que l'ADN podia ser replicat mitjançant una proteïna iniciadora.
Més tard descobrim l'ADN polimerasa i ens vam adonar que per les seves característiques és ideal per a amplificar l'ADN i altres aplicacions.
Això és. Nosaltres no buscàvem aplicacions i no obstant això va sorgir. Va sorgir de la recerca bàsica d'un virus, veient com es replicava, trobant l'enzim que el replica (és a dir, l'ADN polimerasa) i veient que aquesta polimerasa té unes característiques molt interessants i veritablement adequades per a l'amplificació de l'ADN.
Bé, aquesta ADN polimerasa s'ha utilitzat en moltes seqüències, sobretot per a amplificar l'ADN. Quan hi ha poca quantitat d'ADN, per a poder seqüenciar primer és necessari amplificar-ho, és a dir, fer moltes còpies. I per a l'amplificació s'utilitza sovint aquesta DNA polimerasa per a la seqüenciació posterior.
Sí, és cert que hi ha certa obsessió per la recerca aplicada. Però, al meu entendre, no és cert que d'una banda existeix una recerca bàsica i per un altre aplicada; crec que hi ha una recerca bàsica i les seves aplicacions.
La veritat és que jo sempre he tingut finançament per a investigar el phi29 fago, potser perquè hem fet importants descobriments. Hem publicat bé els nostres treballs en revistes internacionals especialitzades... En definitiva, aquest fago ha estat realment fructífer.
Estic especialment content amb aquestes dues coses. D'una banda, el descobriment de la proteïna extrema associada a l'ADN. Posteriorment es va comprovar que es trobava en totes dues ribes i que, posteriorment, era l'iniciador, el primer o iniciador de la replicació de DNA polimerasa. Aquest descobriment va ser completament nou, un mecanisme de rèplica que fins llavors no es coneixia.
A més, altres virus d'interès sanitari, com els adenobirus, que causen malalties respiratòries, i el virus de la poliomielitis, repliquen el seu material genètic de manera similar al fago phi29. Això també va ser el resultat d'una recerca bàsica, però va tenir conseqüències en la recerca aplicada, ja que podria extrapolar-se a altres virus. De totes maneres, en realitat no estàvem buscant la proteïna extrema (somrient).
Un altre assoliment que m'alegra molt és el descobriment de la DNA polimerasa. Això també va ser el resultat d'una recerca bàsica. Per les seves característiques, vam veure que era excepcional. Per exemple, és extremadament eficaç: Té capacitat per a copiar 70.000 parells de bases sense separar i és capaç d'obrir doble hèlix. La resta de DNA polimerasa no pot fer-lo, necessiten proteïnes addicionals que li confereixen a l'enzim la capacitat d'obrir la doble hèlix.
Sí, ella sola ho fa tot (riu). I sent això petit! La DNA polimerasa del fago Phi29 és menor que altres polimerasa, però, no obstant això, ha trobat en solitari el camí per a obrir la doble hèlix i ser molt més eficaç que unes altres.
Treball en el Sever Ochoa de Biologia Molecular i seguim amb aquesta fago. Enguany complim 40 anys investigant el fago. El pròxim 19 d'octubre celebrarem un simposium amb tota la gent que ha passat pel meu laboratori, per a conèixer què està fent cadascun ara i per a recordar els seus temps.
Per descomptat. Quan vam tornar a Espanya en 1967, no hi havia subvencions per a la recerca. El que passa és que nosaltres vam venir amb una ajuda estatunidenca i gràcies a ella comencem a treballar a Espanya. Si no, no podríem investigar-ho aquí.
Això és. Això també ha suposat un gran canvi.
Som uns quaranta membres de l'Acadèmia, quatre d'ells científics. Formem part de la Comissió de Llenguatge Científic i Tècnic i ens reunim els dimarts al matí per a parlar de paraules científiques. Poden ser, per exemple, paraules noves a introduir en el diccionari. Hem de decidir com entraran i amb quina definició. O poden ser paraules obsoletes que cal parar i canviar, o redefinir-les... És un treball continu.
Molt. La majoria de les paraules científiques s'inventen en anglès. El que cal fer a temps és: Traduir les paraules que volem incloure en el diccionari de la RAE abans d'entrar en la vida quotidiana. Hi ha moltes paraules introduïdes de l'anglès, com a escàner. Tothom ho diu, i això és inevitable. En alguns casos s'adapten al castellà i en lloc de scanner es diu i escriu escàner.
Sí, ocorre amb moltes paraules. Comencem a utilitzar l'anglès i després és difícil traduir-lo. D'altra banda, l'anglès és molt directe i curt, molt precís. I moltes vegades em resulta més fàcil escriure alguna cosa científic en anglès que en castellà, perquè ocupa més espai i necessito més temps. En canvi, en anglès, amb dues paraules és suficient i és clar.
Moltíssim, sí. No sóc expert en això i vaig haver de fer una gran labor de documentació per a preparar la conferència. Però és veritat que m'agrada molt i intent estar al dia. Vull la genètica i el llenguatge genètic del llenguatge.
Buletina
Bidali zure helbide elektronikoa eta jaso asteroko buletina zure sarrera-ontzian