}

Monstres de Jefferson

2009/10/01 Etxebeste Aduriz, Egoitz - Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria

Monstres de Jefferson
01/10/2009 | Etxebeste Aduriz, Egoitz | Elhuyar Zientzia Komunikazioa
(Foto: Manu Ortega)

Va arribar l'hora de posar fi a aquell mite sense fonament. Sí, el mamut era un monstre per a això. Thomas Jefferson estava convençut.

Vint anys abans venia un mite infundat. El culpable era un gran naturalista francès: Georges Louis Leclerc, Conde de Buffon. En 1761 va escriure Buffon que les criatures del Nou Món eren menys nombroses que les del Vell Món. Segons ell, les terres d'aquell continent eren gairebé estèrils i els animals eren més petits i febles que els del Vell Món, ja que els vapors nocius dels pantans corruptes i dels boscos sense sol, els afeblien. Tampoc els nadius tenien virilitat: "no tenen rebabas, pèl en el cos, ni passió per la femella. Els seus òrgans sexuals també són petits i febles".

Per a Buffon, la fauna americana estava degenerada. I aquest pensament va tenir molts seguidors. Jefferson admirava l'obra del naturalista francès, però considerava el seu continent degenerat... No podia portar-ho. I va voler enfrontar-se a aquests arguments en el seu llibre Notis on the State of Virginia, publicat en 1781.

Jefferson va comparar els pesos de diversos animals europeus i americans per a demostrar que els d'Amèrica no eren més pobres. I si els búfals i óssos no eren suficients, aquells enormes mamut haurien silenciat qualsevol cosa.

En els últims anys s'estaven descobrint els ossos d'aquell gegantesc animal. Al principi es va fer conegut com incognitum americà i després va ser identificat com a mamut. Dolguts per la idea de la degeneració, els naturalistes americans estaven tan entusiasmats per reivindicar la grandesa i la brutalitat d'aquella criatura que van fer sis vegades més gran i li van posar unes arpes terribles. Va haver-hi ullals que van mirar cap avall com un tigre amb dents de sabre. I és que a aquest gegantesc elefant se li van atribuir la vitalitat i la brutalitat d'un tigre.

Jefferson, com molts altres contemporanis, estava convençut que era un mamut carnívor. I era, a més, el "major ser de la terra". Les idees de Buffon quedaven sense força davant un gegantesc elefant carnívor. Però ell no va retrocedir. Per contra, va reduir el mamut americà al nivell dels elefants normals o hipopòtams, i fins i tot semblava un animal desaparegut, que el francès va utilitzar a favor de la seva teoria.

Jefferson tenia clar que no era un elefant normal ni un hipopòtam. Per contra, pensava que era com els mamuts siberians, tal vegada la mateixa espècie. I no estava tan segur que havia desaparegut, tal vegada aquells animals poguessin estar vius en alguna zona no explorada d'Amèrica. L'aparició d'aquests monstres en les llegendes indígenes reforça l'esperança de Jefferson. En incloure-ho en el llistat d'animals de Notes on the State of Virginia, escriu: "Podeu preguntar-me per què he ficat el fantasma com si encara existís. I jo dic: per què deixar-ho fos com si no existís?"

En la primavera de 1796, Jefferson va ser fascinat pels ossos d'un altre animal. Els treballadors d'una mina van descobrir els ossos d'una cama i unes enormes arpes. Quan Jefferson els va veure, va quedar fascinat. Semblaven d'un animal de la família dels lleons, tigres i panteres, però aquesta bèstia havia de ser molt major. Per la grandària de les arpes va calcular que seria tres vegades major que els lleons africans. Es va dir megalonyx (arpa gran). Jefferson tenia un segon monstre americà.

Al març de 1797 va presentar a la bèstia Megalonyx en una conferència impartida a Filadèlfia. I, com el fantasma, va dir que encara podia estar viu: "A l'interior del nostre continent hi ha bastants llocs per a elefants i lleons que poden viure en aquest clima, i també per a mamut i Megalonyx. El desconeixement que tenim de l'oest i nord-oest del nostre país fa que no es pugui dir què no hi ha allí".

Però abans de donar aquella conferència, en un número de la revista anglesa Monthly Magazine, va veure una il·lustració del fòssil d'un animal gegantesc dit. Va ser descobert a Paraguai i muntat en el Gabinet Real d'Història Natural de Madrid. La il·lustració estava basada en un article de 1796 de la nova estrella de la paleontologia Georges Cuvier.

Es deia amb Cuvier que una dent o un petit tros de mandíbula tenia suficient per a conèixer a un animal, i moltes vegades també per a donar gènere i espècie. Abans de l'article del fòssil de Paraguai, va escriure un altre de gran prestigi, sobre espècies d'elefants vives i fòssils. En aquest article, va afirmar que els elefants asiàtics i africans pertanyien a espècies diferents, i que els fòssils de mamut pertanyien a una altra espècie desapareguda; i aquells que van aparèixer a Itàlia, que van ser considerats ossos dels elefants d'Hanibal. I més tard, quan va tenir l'oportunitat d'estudiar els ossos del mamut americà, va ser ell qui el va descriure formalment. Era diferent als fantasmes europeus i es va dir mastodont. I no, no era carnívor.

En l'article sobre el fòssil de Paraguai, Cuvier va veure clarament que l'esquelet corresponia a un animal mandrós de Sud-amèrica. A aquest animal li va cridar Megatherium.

En veure aquell article, Jefferson va entendre que el seu lleó gegant podia ser també un mandrós. Així, abans de publicar la seva obra sobre Megalonyx, va haver d'afegir una nota en la qual reconeixia que aquestes arpes podien ser d'un Megatherium.

Cuvier, en el seu treball sobre mandres publicat en 1804, va concloure que el depredador de Jefferson no pertanyia a la mateixa espècie que el Megatherium, mantenint-se el nom de Jefferson. Gairebé 20 anys després, un altre anatomista francès va formar el seu nom: Megalonyx jeffersonii.

Etxebeste Aduriz, Egoitz
Serveis
257
2009
Serveis
025
Història
Històries
Biblioteca

Gai honi buruzko eduki gehiago

Elhuyarrek garatutako teknologia