"Hem de continuar fent-ho fins ara, però adaptant-nos a les necessitats que demanda i ofereix la situació"
Gràcies! La veritat és que la meva vocació i activitat principal sempre ha estat la recerca científica. És a dir, jo sóc científic. Però també vascófilo, i en aquest sentit, sempre he fet un esforç per a conjuminar la internacionalització de la ciència amb la promoció del basc. I això és coherent amb la missió d'Elhuyar de “Treballem per a enfortir el basc en la ciència, la tecnologia i la societat, i construir nous camps per a ella, amb l'objectiu d'una comunitat activa i crítica basca”.
D'altra banda, en els últims anys també he tingut relació amb Elhuyar, i crec sincerament que és un projecte pioner, amb arrels fortes i sense perdre el nord. En aquest projecte he cregut i crec, així que quan em van oferir prendre la presidència no vaig tenir més remei que acceptar-ho i ho vaig gaudir.
Sí, no ha estat una relació molt estreta, però he escrit diversos articles per a la revista Elhuyar, sí, també per a la inicial Elhuyar. En els últims anys he participat en el Diccionari Enciclopèdic de Ciència i Tecnologia Elhuyar, en Teknopolis i en Norteko Ferrokarrilla, he estat membre del jurat del premi CAF-Elhuyar... He conegut de prop el projecte.
La labor d'Elhuyar en aquests 40 anys ha estat enorme i ha posat els suports necessaris per a conjuminar la comunicació especialitzada de la ciència amb el basc. Ha realitzat una gran contribució al desenvolupament del basc, sent un exemple a Euskal Herria, i pot ser un exemple per a altres llengües fora d'Euskal Herria.
Això és el que hem fet fins ara. Ara les coses han canviat: la societat ha canviat totalment, la situació del basc també ha canviat... Ha arribat el moment de reflexionar i, afortunadament, Elhuyar ha fet la seva reflexió i iniciem una nova etapa.
De totes maneres, el començament de la nova era no significa que calgui fer coses diferents. Significa que hem de continuar fent el que hem fet fins ara, però adaptant-nos a les necessitats que demanda i ofereix la nova situació. I també farem coses noves. Així, Elhuyar s'ha reorganitzat, ara tenim un grup en el qual tenim quatre unitats [ciència, llengua i tecnologia, assessorament i comunicació] per a continuar treballant, adaptades a les necessitats actuals.
Perquè forma part de la normalització del basc. Ara et diré una mica més, però aquesta és la resposta breu. Perquè el basc sigui normalitzat i viu és imprescindible que hi hagi comunicació especialitzada en basca en tots els àmbits.
És una pregunta molt comuna i és oportú reflexionar sobre això. Com publicar els treballs de recerca? En anglès, en revistes especialitzades internacionals, com en tots els països. En anglès també en congressos internacionals i en anglès amb companys internacionals.
Però entre els bascos, encara que tinguem temes especialitzats, hem de ser capaços de discutir en basc. I per a això es necessiten suports. Si no, hauríem d'utilitzar l'anglès o un altre idioma per a discutir temes especialitzats entre els bascos. Per tant, necessitem suports que s'aconsegueixen quan alguna vegada expressem alguna cosa en basca.
Al principi publicàvem articles especialitzats en basc en la revista Elhuyar. Jo tinc un article especialitzat en la revista Elhuyar de l'època, en basca. Però avui dia no hi ha aquesta revista i no crec que hàgim de tenir-la. Per contra, la redacció de les tesis en basca és molt adequada, ja que es reflexiona sobre ella i això contribueix a la normalització de la comunicació especialitzada en basca. Perquè el que està escrit és una referència. Si escrivim directament en euskara, sense traduir, millor.
Perquè el basc sigui intens és necessari. I per què no crear nova ciència en basca? La ciència no sols es produeix en anglès, sinó que també es pot crear en altres idiomes, fins i tot en basc. L'idioma principal de NanoGUNE és l'anglès, tant oral com escrit. Tenim investigadors de 22 països diferents. Però entre els bascos parlem en basc, amb total normalitat, fins i tot quan estudiem temes especialitzats. En aquesta mesura, Elhuyar ha contribuït a la normalització del basc. A més, després ve la divulgació científica, és tota la cadena.
La meva principal responsabilitat és dirigir equips de recerca experimental. Però jo també faig recerca. Jo sóc investigador teòric i des de sempre m'ha interessat el comportament dels electrons de la matèria. És un problema molt complex: són molts electrons i, en física, l'únic problema que pot ser exacte és el dels dos cossos; si es posen tres cossos, això no es pot alliberar. En la matèria tenim diversos electrons, i aquí sorgeixen coses interessants.
Així, la meva àrea sempre ha estat la dinàmica dels electrons de la matèria. Pot ser en sòlids, superfícies o nanoestructuras. Jo vaig començar a estudiar el microscopi de túnels que va sorgir en la dècada dels 80. Aquesta va ser, en certa manera, una de les bases de la nanotecnologia, ja que va anar llavors quan va ser possible veure els àtoms un a un. I després també manipular: agafar un àtom i col·locar-lo en un altre lloc. Això ho va permetre el microscopi de túnels, i en aquella època vaig començar a estudiar-lo.
Sí, però llavors no s'utilitzava la paraula nanotecnologia. D'aquí vaig ser cap a la nanociència, i no sé què faré demà, però ahir sí, en aquest moment estic estudiant les excitacions electròniques del grafè. És a dir, com s'exciten els electrons del grafè davant els efectes externs. A l'excitació electrònica, quan és col·lectiva, se li dóna nom als plasmones; nosaltres hem trobat un nou plasmón. Aquí està el nou projecte! [ha agafat un joc de paper en la taula].
Hem trobat un nou plasmón, és a dir, una nova excitació electrònica col·lectiva, que en breu enviarem a la millor revista de física, Physical Review Letters.
Sí, sí. Ara estic arrodonint l'article, i per a treure la uf..., tendirà molt. La veritat és que nosaltres hem fet un anunci que publicarem a través d'aquest article.
Acoustic plasmons in extrinsic free-standing graphene. Com hem dit, és un anunci, però nosaltres, aquí en nanoGUNE, tenim la capacitat de mesurar aquest tipus de coses. S'han mesurat altres coses en el grafè, però no el que busquem. No obstant això, com disposem d'eines experimentals per a poder mesurar-ho, el següent pas seria mesurar-lo. I el següent, saber què fer amb això.
De moment serveix per a satisfer la nostra curiositat. De moment, per a això.
Buletina
Bidali zure helbide elektronikoa eta jaso asteroko buletina zure sarrera-ontzian