Condemnats per desconeixement

2012/12/01 Apraiz, Arturo - Geodinamika saileko irakaslea, Zientzia eta Teknologia Fakultatea, EHU Iturria: Elhuyar aldizkaria

• Giza zientziak
• Geologia

El 6 d'abril de 2009 es va produir a L'Aquila (Itàlia) un terratrèmol de magnitud 5,8 en l'escala de Richter, amb 309 morts i 35.000 sense habitatge. En els dies anteriors, en la zona es comencen a percebre terratrèmols de menor escala, una mica més fortes que els convencionals, estenent-se en la societat el nerviosisme i l'angoixa. A causa dels moviments sísmics, es va reunir la Comissió Nacional de Grans Riscos d'Itàlia, qui va suggerir que el risc que es produís un gran terratrèmol era etern per a tranquil·litzar a la societat. Però el terratrèmol va succeir i ara els set membres d'aquesta comissió han estat condemnats a 6 anys de presó i a indemnització per homicidi múltiple, delicte de desastre i lesions personals involuntàries.

L'11 de març de 2011 un terratrèmol de magnitud 9,0 colpeja la costa japonesa: Van morir unes 20.000 persones i tot el país es va posar en alerta pels danys provocats pel següent tsunami en la central nuclear de Fukushima. El 27 de febrer de 2010 a Xile es va produir un terratrèmol de magnitud 8,8: 525 morts i 500.000 habitatges afectats. El 12 de gener de 2010 s'estima que el terratrèmol de magnitud 7,0 a Haití va causar 200.000 morts. El 26 de desembre de 2004, a Indonèsia, es va produir un moviment sísmic de magnitud 8,9, amb més de 300.000 morts juntament amb el tsunami posterior. Per citar alguns dels terratrèmols més pròxims. Els sismòlegs més coneguts del món treballen en aquestes terres per a conèixer millor els terratrèmols. Ningú havia previst res, encara que en tots ells es van produir diversos terratrèmols d'escala inferior. Per què? Perquè ara com ara és impossible preveure on i quan es produiran els terratrèmols.

En les proximitats de la península de Califòrnia es produeixen tots els dies terratrèmols a petita escala, i els sismòlegs saben que, analitzant l'estadística, aviat es produirà una vibració de gran força, ja que històricament s'ha produït un terratrèmol a gran escala cada cent anys. Han passat 106 anys des que es va produir l'últim terratrèmol brutal que va assolar la ciutat de San Francisco, i els sismòlegs esperen el següent, i la societat. Encara que se sap que vindrà, no es pot determinar quan i on ocorrerà, i en aquest cas no serà per falta de recursos. Als Estats Units, i també al Japó, territoris d'alt risc sísmic, els grups de recerca amb més sismòlegs i recursos econòmics estan treballant de gom a gom. No obstant això, a pesar que les dades sobre els terratrèmols són cada vegada més nombrosos i el coneixement avança, encara no existeix un model científic fiable per a predir els terratrèmols. Què cal fer amb tots els sismòlegs que treballen en aquests territoris? Acusar els morts de terratrèmols i tsunamis i empresonar-los tots?

Insisteixo que no existeix un model científic fiable de predicció de terratrèmols ni una aproximació adequada. Si en algun moment algun grup de recerca desenvolupés aquest tipus de models, el premi Nobel estaria certificat. Però, de moment, l'única aproximació que es pot fer és l'estadística. Analitzant els registres sísmics de cada territori podem saber cada quants anys es produirà un terratrèmol a escala concreta en un entorn concret. Hi ha, per tant, dues opcions per a la península de Califòrnia.

La primera consisteix a desallotjar totes les ciutats i crear campaments en les zones rurals esperant un terratrèmol que impedeixi la mort. Cal deixar clar que prop del 95% dels morts per terratrèmol moren quan els edificis baixen. Però així podem estar un any, dos anys, deu o cinquanta, i aquesta situació suposa, sens dubte, un canvi de vida que la societat no vol, un declivi econòmic i altres problemes greus.

La segona opció és aprendre a conviure amb el terratrèmol, reduint al màxim el nombre de morts en el moment de la vibració. En aquesta última opció --sens dubte l'única a tractar -, els àmbits a tractar són dos. D'una banda, la construcció d'edificis capaços de suportar els moviments del terratrèmol, assumint una despesa econòmica per a això. El poble de L'Aquila estava envoltat d'edificis històrics -molts en una situació lamentable-, inacceptable en un territori amb risc sísmic. Fins i tot les institucions que no van posar diners per a reforçar l'estabilitat dels edificis podien tenir part de culpa dels morts, no? D'altra banda, cal ensenyar a la societat què són els terratrèmols i què fer davant els terratrèmols, i això només és possible a través de l'educació. És necessari saber com actua la terra i que al llarg de la història geològica els terratrèmols i l'activitat volcànica són normals i no es pot fer res per a evitar-los. No obstant això, en aquesta línia s'oposa el nou pla educatiu que la ministra espanyola d'Educació maneja. En aquest pla, la Geologia i les assignatures més pròximes al mateix no tenen cabuda en el batxillerat, desapareixen completament. Així, igual que a Lorca (Múrcia), la societat creurà que el pròxim terratrèmol, que en qualsevol altre lloc causa mortals o danys materials, serà el dels sismòlegs que no han previst el moviment sísmic, ja que no tindrà criteri propi.

Ull amb els economistes! Tal vegada un jutge t'enviï a la presó per a no endevinar correctament la mesura de crisi econòmica que tenim damunt. No obstant això, mai empresonaran als polítics que, sabent que venia la crisi, no van prendre les mesures oportunes. Cura els que investigueu en medicina, perquè potser un jutge diu que els morts de sida o càncer són culpa de vosaltres, per no haver trobat el medicament adequat, però mai serà culpa dels polítics que no han estat capaços d'invertir diners suficients. Aneu amb compte amb els meteoròlegs, ja que en cas que es produeixi una pluja major de la prevista, pot ser que hàgiu de fer càrrec de les indemnitzacions, perquè els polítics que no han realitzat inversions prèvies per a reparar aquests danys no tenen, per descomptat, cap culpa. Jo ho tinc clar: preguntant pels terratrèmols no respondré res al següent, perquè no vull que els meus fills vegin al meu pare en el camí a la presó per a no saber respondre a una pregunta que no té resposta.