}

Estudien els fenòmens anormals del volcà Honga en la Terra i en l'espai

2022/05/13 Agirre Ruiz de Arkaute, Aitziber - Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria

Ed. DÀRSENA

L'erupció del volcà Hunga (illes Tonga) va provocar el 15 de gener la major explosió atmosfèrica documentada en el modern registre geofísic (similar a la devastadora erupció del volcà Krakatau en 1883). A través de les modernes xarxes de detecció terrestre i espacial actuals, els investigadors de la Universitat de Califòrnia han pogut descriure amb precisió els fenòmens físics anormals provocats per l'erupció. Els resultats han estat publicats en la revista Science.

Han estat diversos els fenòmens atípics que han identificat. S'aclareix, per exemple, que el fort infrasò de l'erupció d'Hongria (0.01-20 Car) es va estendre per tot el món, incloent un so audible de llarg abast (més de 20 Hf), així com un so escoltat 10.000 km (Alaska) a la major distància registrada.

D'altra banda, l'erupció va dispersar ones de pressió atmosfèriques de diversa índole per tot el món, sent aquestes les que han atret l'atenció dels investigadors. El major va ser l'ona Lamb, ona atmosfèrica de baixa freqüència, que va donar quatre voltes a la Terra en una direcció i tres vegades en sentit contrari. Aquestes ones viatgen a la velocitat del so i provoquen el desplaçament de grans volums d'aire. Les ones Lamb són ones acústiques d'alta freqüència que queden fora de l'oïda humana. Les ones Lamb es van propagar també durant la Guerra Freda, quan es van fer proves nuclears.

A causa del seu moviment per la superfície oceànica i marina, l'ona Lamb va generar tsunamis dispersos. En ser originats per una ona de pressió atmosfèrica, semblava que saltava continents. Aquests tsunamis van arribar ràpidament a la costa dues hores abans que els típics tsunamis, deixant als investigadors bocabadats. La recerca revela que l'arribada de Lamb va ser tan ràpidament impulsada per l'ona.

Un altre factor que ha sorprès els investigadors va ser el núvol provocat per l'explosió, que va crear un núvol en forma de paraigua que va aconseguir una altitud de 30 km. Els investigadors consideren que el magma càlid va ser el resultat del contacte tan ràpid amb l'aigua de la mar. El magma estava ple de gas i la transferència de calor entre el magma calent i l'aigua freda va provocar fortes explosions.

L'efecte de l'explosió que va arribar a l'espai

Segons un informe de la NASA, l'efecte de l'erupció va arribar fins a la capa superior de l'atmosfera, la ionosfera. La ionosfera és la frontera entre la Terra i l'espai exterior on els satèl·lits que orbiten van registrar onades de grups extrems, similars als provocats pels huracans. També es van observar corrents elèctrics anormals. Segons la NASA, ha estat la major influència registrada en l'espai en l'època moderna.

La recerca detallada dels fenòmens provocats pel volcà s'ha realitzat a partir de les dades obtingudes per sensors de pressió atmosfèrica, sismómetros, hidrófonos, receptors del sistema global de navegació per satèl·lit (GNSS) i satèl·lits meteorològics a tot el món. Segons els investigadors de la Universitat de Califòrnia, aquesta xarxa ha permès a l'erupció d'Hongria comprendre els fenòmens físics provocats per les erupcions volcàniques: com es propaguen les ones Lamb a nivell mundial, com s'acoblen les oscil·lacions atmosfèriques amb terra sòlida, com es propaguen les ones atmosfèriques, com s'exciten els infrasondios i sons audibles a nivell global, com es produeixen les ones aèries, etc. És més, afegeixen que existeix un gran potencial per a estudiar amb major detall les dades de les ones globals, ja que existeixen dades interdisciplinàries i dades obtingudes gràcies a la ciència de la ciutadania a tot el món.