}

PETITES EMPRESES I OCUPACIÓ EN LA CAPV

1996/10/01 Aranguren, Mari Jose Iturria: Elhuyar aldizkaria

La desocupació és un problema que ha generat molts maldecaps en els últims anys. Tant a Europa com fora d'Europa, la majoria dels països, inclosos els de l'Estat espanyol, sofreixen els efectes econòmics i socials foscos de la desocupació, que en la Comunitat Autònoma del País Basc (CAPV) també és greu: Prop del 23% de la població activa de la CAPV es troba en situació de desocupació, arribant a la meitat de la població jove, al 50%. Què poden fer les nostres petites empreses per a fomentar l'ocupació?

Els factors que poden influir en la generació de la desocupació poden ser molts i variats, per la qual cosa és difícil analitzar-los adequadament. En qualsevol cas, l'anàlisi de la creació i la pèrdua d'ocupació pot fer evident aquest tèrbol problema, que és el que intentarem fer en aquest petit treball, però que pel risc que els límits de longitud quedin en la superfície, ens limitarem a analitzar un sector de gran pes i tradició en l'economia basca, és a dir, la indústria manufacturera. I és que, donat l'alt impacte que té en la resta de sectors, aquest cas ens sembla molt significatiu.

Per tant, en aquest estudi s'analitzarà l'evolució de l'ocupació en la indústria manufacturera de la CAPV entre els anys 1984 i 1993, així com la incidència d'establiments de diferents grandàries en aquesta evolució.

Al llarg de la dècada 1984-1993, el nombre d'ocupacions en la indústria manufacturera basca ha disminuït en un 25%(1), però aquesta pèrdua no s'ha produït en establiments de totes les grandàries: La pèrdua d'ocupació només s'ha produït en les empreses de més de 19 empleats, mentre que en les de més de 20 empleats s'han generat llocs de treball. En conseqüència, mentre que en 1984 els establiments petits representaven el 35% de l'ocupació en la indústria manufacturera, en 1993 aquest valor va aconseguir el 50%(2); el pes dels grans establiments en la indústria manufacturera ha passat de representar el 32% en 1984 a representar el 17% (3) en 1993 (veure taula 1).

198,1993 1-9 10-19 20-49 50-99 100-499 49915005% 6,2 15701% 27019% 11,1 28070% 11,6 80050% 33,0 76494% 31,634824% 17,6 21014% 10,6 24780% 12,5 26724% 13,5% 59037% 29,8% 314919010,5% Evolució del pes d'establiments de diferent grandària en la indústria manufacturera basca 1984-1993 Font: Eustat i elaboració pròpia.

Com es pot observar en aquesta taula, durant els anys 1984 a 1993 les coses han canviat considerablement en la indústria manufacturera basca, ja que el pes dels petits establiments en l'evolució de l'ocupació ha augmentat considerablement, la qual cosa permet afirmar que els grans establiments tenen un pes cada vegada menor.

Els factors que influeixen en la generació de la desocupació són molts i variats. L'anàlisi dels seus increments en la indústria manufacturera pot aclarir aquest problema.

I, clar, de seguida ens ve al capdavant la següent pregunta: què ha passat en els últims deu anys perquè els petits establiments pugin tant i baixin el major? Hi ha molts factors en joc, però en la nostra opinió la importància de:

  • Els petits establiments que s'obren generen més ocupació que els grans i, al mateix temps, els grans establiments que es tanquen generen majors pèrdues d'ocupació. Qualsevol pot entendre l'ensenyament d'aquesta situació: cal obrir més establiments petits en lloc de grans. L'impacte en l'ús dels establiments que s'obren i tanquen es deu a la influència de les noves entrades i sortides.
  • Els establiments que, com a conseqüència de la pèrdua d'ús dels grans establiments, passen als trams inferiors –i la seva corresponent ocupació- són superiors als establiments que, com a conseqüència de les ocupacions guanyades en petits establiments, passen als trams superiors, i als quals els correspon l'ocupació corresponent. Denominarem entrades i sortides per transferència als canvis d'ocupació pels establiments que passen als trams superior i inferior.
  • Els establiments petits i que continuen sent petits generen més ocupació que els grans i els que continuen sent grans o perden menys ocupació. A aquests se'ls denominarà canvi d'ús d'establiments que romanen en el mateix rang.
Les petites empreses han jugat un paper fonamental en el desenvolupament industrial de la CAPV. Els petits establiments han demostrat la seva capacitat per a crear ocupació.

Tant per les noves entrades i sortides, com per les entrades i sortides per transferències, com per la pèrdua d'ocupació en establiments inalterables, la indústria manufacturera basca tenia en 1993 un 25% menys de llocs de treball que en 1984. Això significa, d'una banda, que els establiments que s'han mantingut en la mateixa franja de temps han perdut ocupació, per un altre, que els establiments que s'han tancat han perdut més ocupació que el que han creat els establiments de nova obertura i, finalment, que el nombre d'establiments mitjans i petits s'ha incrementat a causa de la pèrdua de llocs de treball dels grans establiments i al pas als trams inferiors.

A pesar que aquests tres factors s'han donat en comú, l'impacte dels tres no ha estat el mateix en la indústria manufacturera basca; segons les dades obtingudes, la pèrdua d'ús dels establiments mantinguts en el mateix període ha estat determinant en els llocs de treball que ha perdut la nostra indústria. Cal destacar, d'altra banda, que la pèrdua en establiments que romanen en el mateix període s'ha produït en empreses de totes les grandàries, és a dir, establiments que no han variat de grandària i per tant no han variat d'espai han perdut llocs de treball en la CAPV durant els anys 1984-1993

veure taula 2

L'impacte negatiu de les entrades i sortides per transferències s'ha produït principalment en establiments molt petits (d'1 a 9 empleats) i grans (de més de 500 empleats), mentre que en la resta es pot afirmar que han tingut un efecte positiu. Això no afecta especialment a establiments molt petits, però en els grans és de vital importància. D'alguna manera, el lleuger augment de la grandària i el passo a un major rang dels establiments amb menys de 10 empleats no ha suposat més que una pèrdua de 219 treballadors, mentre que els establiments de 500 o més empleats han perdut 19.165 llocs de treball per transferències (veure taula 2).

1984-93 Canvi d'ocupació total

1984-93 Noves entrades i sortides 1984-93 Transfer. 15,1-13- Canvis d'ocupació 1984-93.-1-9 10-19 20-49 50-99 100-499 4994809 4168 - 2653 - 1346 - 21013 - 45041% 179,18% 32,34% - 62,91% 230,53% - 36,63% - 9,95% - 4,55% - 6,74% 290,96% Fenòmens que han influït en el canvi d'importància en l'ús dels establiments de la indústria manufacturera basca. Font: Eustat i elaboració pròpia.

Finalment, cal destacar el nombre d'ocupacions generades per les noves entrades i sortides en establiments de menys de 20 empleats i la pèrdua de llocs de treball en establiments de més de 20 empleats (veure taula 2). És a dir, els establiments de menys de 20 empleats que s'han obert en la indústria manufacturera basca han creat més llocs de treball que els que han perdut els que han tancat. Per contra, l'impacte dels establiments de més de 20 empleats en la indústria basca ha estat molt més negre que el de l'obertura dels llocs de treball perduts.

Perquè siguin més competitives en el futur, les empreses basques hauran d'obrir-se noves vies. S'hauran de tenir en compte els petits establiments.

A l'hora d'analitzar les conclusions d'aquest estudi, podem dir que les petites empreses poden exercir una important funció social, com és el cas de la CAPV, si bé en molts estudis d'Economia Industrial es diu que l'elevat pes relatiu de les petites empreses en la indústria del país dificulta la competitivitat del país. Tenim dades que ho demostren: Des de 1984 fins a 1993 s'han perdut 61.076 llocs de treball en la indústria manufacturera, però en establiments de menys de 20 empleats s'han creat 9.965 ocupacions per noves entrades i sortides.

Els tres fenòmens esmentats i analitzats han suposat en l'última dècada una disminució generalitzada de la grandària dels establiments de la indústria manufacturera basca. En 1984 la plantilla mitjana per establiment era de 38 persones, mentre que en 1993 la plantilla mitjana era inferior a la meitat, 16 treballadors.

Aquests són, com a lectors, dades objectives. La importància dels petits establiments en la CAPV es veu clarament elevada, per la qual cosa a l'hora d'estructurar la Política Industrial es pot plantejar la necessitat de tenir-los en compte. Les mesures destinades a millorar la competitivitat dels petits establiments contribuiran a millorar el conjunt de l'economia.

1984199319931-9 10-19 20-49 50-99 100-499 4994 14 31 7 203 11953 4 31 70 198 10852 14 31 70 198 1085Total 381416 Taula 3 Evolució de l'ocupació en establiments de la indústria manufacturera basca 1984-1993 Font: Eustat i elaboració pròpia.

Aquestes dades han estat extrets del directori d'Eustat, sent els últims disponibles els corresponents a l'any 1993. Cal tenir en compte que l'Eustat ha millorat notablement el seu directori des de 1990, especialment en el cas d'establiments amb menys de 10 empleats. Gràcies a aquesta innovació en el directori hi ha 3.253 establiments més en el directori d'Eustat, dels quals 3.162 són de menys de 10 empleats, 79 entre 10 i 19 empleats i 12 entre 20 i 49 empleats. Com a conseqüència de la millora del directori es pot pensar que s'ha produït un augment de l'ocupació; no se sap exactament quin ha estat aquest increment aparent, però coneixent la grandària dels establiments que s'han inclòs en el directori es pot fer una certa aproximació.

Així, s'estima que s'ha produït un augment de l'ocupació de la següent manera: en establiments amb menys de 10 empleats, entorn de 15.810 persones, en els de 10 a 19 treballadors, en els d'aproximadament 1.145 persones i en els de 20 a 49 treballadors, en els d'aproximadament 414 treballadors. No obstant això, nosaltres no tindrem en compte la novetat del directori d'Eustat, ja que la incorporació d'ocupació a empreses ja existents però no incloses en el directori pot distorsionar totalment la situació.

Gai honi buruzko eduki gehiago

Elhuyarrek garatutako teknologia