Darwin, anís i autobusos
2009/02/14 Galarraga Aiestaran, Ana - Elhuyar Zientzia
Dir una cosa així era una heretgia en aquella època. Creien que l'home estava per sobre d'altres espècies, i més encara, excepte els ateus, el pensament principal era que Déu tenia en aquest lloc. I Darwin ho va llevar i ho va situar entre altres espècies, més o menys a l'altura dels micos.
No obstant això, l'expressió no és correcta. Encara que alguns prenguin literalment de dita dir, Darwin no ho va indicar, sinó que tot tipus d'éssers vius tenen el mateix origen i han evolucionat els uns dels altres, com si d'un arbre es formen branques. Segons la teoria de Darwin, el mico i l'home van tenir un avantpassat comú, dues branques evolucionades des d'aquell avantpassat.
El símbol de l'anís El Mico està basat en Darwin i la seva teoria. (Foto: Panoramio)
En certa manera no és d'estranyar aquest desordre o malentès que alguns ho van entendre des del principi. I també van utilitzar aquesta idea per a insultar i menysprear a Darwin. Per exemple, a Oxford, l'Associació Britànica per al Progrés de la Ciència, es va celebrar un debat sobre el llibre de Darwin. Va comptar amb la participació d'investigadors i clergues que van reunir a prop de mil oïdors. Un dels ponents era el biòleg Thomas Huxley, conegut com "El buldog de Darwin", i quan aquest va explicar la relació entre l'home i el mico, el bisbe d'Oxford li va preguntar què havia de preferir al seu avi, a un home respectable o a un mico.
També són molt conegudes les caricatures que es van fer amb aquest tema. En un d'ells apareix una criatura amb el cap de Darwin i el cos d'un mico. Va ser realitzada per John Tenniel en 1870 i el seu objectiu era ridiculitzar a Darwin.
Però no totes les caricatures tenien el mateix objectiu. En 1872, el comerciant català Vicente Bosch va fer noves etiquetes per al seu anís. En aquelles etiquetes apareixia un mico humà amb un pergamí a les seves mans, i en el pergamí posava: "És el millor. La ciència va dir i jo no esmenti. Aquesta ciència és la que va publicar Charles Darwin en 1859 amb el seu llibre "L'origen de les espècies". Sí, aquest anis es deia El Mico i encara s'embeni amb aquest nom i aquesta etiqueta.
Sense necessitat de Déu
El fet que Darwin no necessités de cap déu per a explicar-lo, va suscitar tanta discussió com la d'expressar que totes les espècies tenen el mateix origen. Precisament aquesta va ser una de les majors aportacions de Darwin: va proposar un mecanisme per a explicar com evolucionen les espècies, la selecció natural. Això suposa que els individus que millor s'adapten a l'entorn tenen més possibilitats de reproducció que els altres. Així, de generació en generació, predominen aquelles que tenen les característiques adequades per a desembolicar-se en un determinat entorn, perdent les altres.
Quan Darwin va presentar aquesta idea, la genètica estava en els seus inicis. Però després va tenir un gran desenvolupament i els genetistes van veure que hi havia mutacions i es van adonar que aquest fenomen tenia una gran importància en l'evolució i en la creació de noves espècies. Com a conseqüència d'això, la idea de la selecció natural va ser abandonada durant alguns anys fins que van demostrar que això també influïa en l'evolució.
En qualsevol cas, quan Darwin el va presentar no el van descartar basant-se en raons científiques, sinó perquè negava la participació de Déu. I no és d'estranyar, encara avui dia no hi ha més que veure la bullícia que ha sorgit en alguns autobusos amb anuncis ateus. Què hauria pensat Darwin sobre aquest tema
Publicat en Gara
Gai honi buruzko eduki gehiago
Elhuyarrek garatutako teknologia