Malaltia de la vibració

2000/04/30 Kortabarria Olabarria, Beñardo - Elhuyar Zientzia

• Osasuna

La malaltia de Parkinson és una malaltia que afecta el sistema nerviós. El parkinson afecta tant al control i coordinació del moviment com a les parts del cervell encarregades de mantenir l'afició i l'actitud muscular. En una d'aquestes estructures cerebrals es troba la substancia dopamina, és a dir, la substància que regula l'eficàcia i l'harmonia dels moviments. La malaltia de Parkinson es produeix quan disminueix la quantitat de dopamina. La malaltia va ser descrita per primera vegada en 1817 pel metge anglès James Parkinson.

Símptomes del Parkinson

Tremolor, rigidesa muscular i lentitud i dificultat per a iniciar el moviment són indicadors bàsics d'aquesta malaltia. Aquests símptomes poden aparèixer de manera estranya o simultània, predominen en una part del cos o un símptoma pot manifestar-se més clarament que la resta.

A pesar que la malaltia pot tenir diferents característiques entre el malalt i el malalt, i que les respostes als medicaments són molt variades, cal esmentar el conjunt de símptomes més coneguts que poden ajudar a identificar el començament del Parkinson:

- Falta d'expressió facial i malaptesa en l'execució dels moviments. En dir moviment es tenen en compte tant els automàtics (parpellejar, empassar, balancejar els braços en caminar…) com els voluntaris (vestir-se, aixecar-se de la cadira, escriure…).

- La vibració és més acusada durant la parada i disminueix quan hi ha moviment voluntari.

- Resistència o falta de flexibilitat per a moure les extremitats. - Flexió de tronc i cap cap endavant i de les articulacions de colzes i genolls. Als malalts els resulta difícil mantenir l'equilibri i corren el risc de caure.

- Després d'ensopegar o perdre l'equilibri, tenen problemes de correcció.

- Marxa amb passos curts. Solen tenir períodes de bloqueig (com si els peus es peguessin en el sòl) i el ritme de la marxa és evident, amb passos ràpids i confusos.

- Escriptura petita i il·legible.

- Tendència a les depressions.

- Restrenyiment i salivació excessiva.

A qui afecta?

Encara que es creu que és una malaltia dels majors, no és una veritat rodona, perquè no és estrany que entre 30 i 40 anys s'iniciï el Parkinson. Es tracta d'una malaltia que no fa distinció entre races, ja que pot observar-se en tots els països del món, i que té el mateix comportament quant al sexe.

Segons les dades disponibles, cada 100.000 habitants apareixen 20 nous casos anuals. Encara que no és estrany entre els més joves, afecta sobretot als majors de 55 anys, sent l'1% dels majors el que té Parkinson. Encara que les dades no són del tot exactes, s'estima que a Euskal Herria hi ha entre 4.000 i 5.000 persones que pateixen aquesta malaltia.

L'origen de la malaltia de Parkinson és desconegut, què és el que provoca la disminució de la dopamina en el cervell? Per a respondre a la pregunta, en el món hi ha molts científics que estan investigant, però de moment no s'han rebut respostes fiables. No obstant això, com s'esmentava en la introducció, sembla que la solució pot estar cada vegada més a prop.

Fins a trobar la solució s'intenta millorar la qualitat de vida dels pacients. En l'actualitat existeix la capacitat de controlar i tractar eficaçment la malaltia de Parkinson, ja que s'utilitzen medicaments per a pal·liar la majoria dels símptomes. El tractament es basa en la ingestió de dopamina, és a dir, en la seva administració permanent. D'aquesta manera, després de diversos mesos s'ha comprovat que els resultats són satisfactoris. No obstant això, la malaltia no desapareix, els símptomes es detenen i s'alenteixen. D'aquesta manera, en la vida diària dels pacients no s'aprecia una interrupció en alguns anys. Amb els medicaments actuals, la majoria dels símptomes principals són controlables i, a més, si el pacient accepta la seva malaltia i s'adapta a ella -malgrat les seves limitacions- pot realitzar una vida independent.

Fumar bo per a Parkinson?

Així sembla. Segons les estadístiques, almenys és clar que els fumadors tenen menys Parkinson. No obstant això, les estadístiques no han estat capaces d'explicar per què i els científics sí. Un dels components del tabac és la naftokinona composta. Aquest compost actua sobre un enzim (monoamino oxidasa) situada en el cervell. De fet, en l'activitat química normal del cervell, l'OMG divideix els neurotransmisores -dopamina, serotonina, norepinefrina…-. Investigadors del centre de recerca estatunidenca Virginia Tech han pogut concloure que el tabac pot impedir el treball del MAO.

Per a arribar a aquesta conclusió, els investigadors han treballat amb ratolins de laboratori. Als ratolins els van donar la droga MPTP, una droga que produeix una malaltia similar a la de Parkinson. Aquesta droga va sortir al mercat l'any 1980, pensant que podia reduir l'efecte de l'heroïna, però els drogoaddictes que es van prendre a altes dosis van sofrir els símptomes de Parkinson. Com s'ha pogut comprovar amb els ratolins, la naftokinona proporciona un autèntic suport al Parkinson. No obstant això, cal tenir en compte que encara que el tabac pugui semblar bo per al Parkinson, en general, és molt perjudicial per a la salut i la butxaca.

Publicat en 7