}

Euro bronze

2001/05/24 Carton Virto, Eider - Elhuyar Zientzia

Si arriba l'euro a tota velocitat i en breu no serà necessari passar per l'oficina d'intercanvi per a fer una passejada per França, Alemanya o Itàlia. Ens han dit que millorarà les relacions econòmiques entre els europeus i que serà beneficiós per al comerç, però la majoria mirem amb un punt de mandra la nova moneda. No obstant això, sabem que de cara al futur l'euro ens facilitarà la vida, com la sistematització de les unitats de mesura va simplificar el món de la ciència i la tecnologia. Excepte els d'origen anglès, tots utilitzem metres, centímetres, quilograms i graus centígrads i, encara que no parlem del mateix idioma, ens entenem perfectament.

Les societats que es van florir fa 4.000 anys al voltant del Mediterrani no eren tan diferents de nosaltres i elles també van haver d'afrontar aquests problemes. De les petjades oposades en els jaciments de l'època i dels escrits de llavors sabem que els mesopotàmics, sirians, egipcis... eren bons mercaders, fins i tot amb unitats de pes pròpies. En l'antiga Síria utilitzaven talents, shekeles i mines, fins i tot a la ciutat d'Ugarit, encara que la relació entre aquestes unitats era diferent. Els egipcis, per part seva, utilitzaven KDT i DBN.

Segons dos investigadors de la Universitat Complutense de Madrid i de la Universitat d'Harvard de Boston, el tracte entre aquests països era imprescindible per a impulsar el comerç i garantir la confiança entre els compradors. En la revista Nature d'avui han explicat la seva hipòtesi.

El nombre màgic és de 9,4 grams. La recerca s'ha basat en el talent, el shekel i el dolor i s'ha basat en el sistema de Multitudinaris. El seu shekel ha estat calculat com un kdt dels egipcis i com les tres quartes parts d'un dbn. Tots dos investigadors han comprovat que amb la multiplicació i la suma simples s'aconsegueixen correlacions concretes entre unitats i que els comerciants també ho feien igual. Per exemple, quatre shekel (37,6 g) són aproximadament tres dbn (38,49 g). Els investigadors creuen que la precisió dels càlculs de l'època no destacaria la incidència d'un gram i han mostrat la seva confiança en el possible sistema d'intercanvi proposat per ells mateixos. En l'article publicat en la revista Nature s'han presentat nombroses estimacions i correlacions. Curiós i interessant.

Gai honi buruzko eduki gehiago

Elhuyarrek garatutako teknologia