Després de la petjada de la primera molècula de la vida

2001/03/05 Roa Zubia, Guillermo - Elhuyar Zientzia

• Biokimika
• Biologia

En els últims cinquanta anys s'han realitzat importants esforços per a comprendre l'efecte molecular de la vida. En l'actualitat és clar quins són els components que intervenen. En general, els principals són els àcids nucleics (ADN i ARN) i les proteïnes.

La molècula d'ADN codifica la informació per a elaborar proteïnes. L'ADN està emmagatzemat en els nuclis de les cèl·lules i els orgànuls que produeixen proteïnes, els ribosomes, en el citoplasma. El mediador del transport és la molècula d'ARN. A pesar que la recerca sobre l'ADN ha estat la que més repercussió ha tingut últimament en els mitjans de comunicació, els científics estan sorpresos pel que estan aprenent sobre la molècula d'ARN. En definitiva, a l'ARN, més que la mera capacitat de mediació, se li ha trobat la capacitat de catalitzar reaccions químiques. És una dada de gran importància ja que fins fa poc aquesta capacitat només s'atribuïa a proteïnes.

Els catalitzadors són essencials per a, entre altres coses, realitzar còpies de molècules. Aquesta és, doncs, una definició de vida des del punt de vista bioquímic. A causa de la capacitat de l'ARN per a fer aquest treball, les sospites que poden ser la primera molècula de la vida s'han enfortit.

Els ribosomes, orgànuls que produeixen proteïnes, estan composts de proteïnes i ARN. Els aminoàcids per a elaborar proteïnes han de ser transportats individualment als ribosomes per a formar cadenes. Aquesta tasca també és responsabilitat d'una mena d'ARN, de transferència ARN (tARN). En l'estructura del tARN hi ha dues importants zones, la denominada "minihélice" que uneix l'aminoàcid amb l'ARN del ribosoma.

Els bioquímicos Koji Tamura i Paul Schimmel han sintetitzat un substitut de la molècula tARN, que només té aquests dos nuclis, i l'han unit a una altra molècula alternativa al ribosoma (puromicina), amb la finalitat d'estudiar la seva capacitat de formar cadenes de proteïnes. La resposta ha estat afirmativa, és a dir, la mescla pot unir aminoàcids, però amb una condició. En el mig han d'existir molècules d'imidazol per a ajudar-lo.

Els científics tenen raó per a pensar que en els primers passos de l'imidazol viu també existia, però no hi ha possibilitat d'afirmar completament. Hi ha moltes vies d'unió entre aminoàcids, però la catalisis de l'ARN ofereix nombrosos avantatges per al desenvolupament de la vida. Una de les més importants és la possibilitat de realitzar enllaços selectius entre la unió de la minihélice del tARN.