}

Visita al professor de Cambridge

2009/06/01 Etxebeste Aduriz, Egoitz - Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria

Visita al professor de Cambridge
01/06/2009 | Etxebeste Aduriz, Egoitz | Elhuyar Zientzia Komunikazioa
(Foto: Manu Ortega)

En tocar la porta de l'oficina d'Isaac, Edmond no sabia molt bé el que esperava. Mai es van escriure cartes i es van veure una sola vegada a Londres. És més, la relació d'Edmond amb el senyor Hooke era coneguda, i no podia dir-se que Isaac estigués molt interessada en aquell home. Però Edmond buscava una resposta i esperava que el professor Newton li donés alguna explicació.

És possible que la visita sigui la major aportació de l'astrònom anglès Edmond Halley a la ciència, encara que el seu nom ens ha arribat a través del famós cometa. No ho va trobar ell, però es va adonar que aquell cometa que ell havia vist en 1682 era el mateix que havia vist uns altres en 1456, 1531 i 1607. Ni tan sols li va donar nom. No es va convertir en cometa Halley fins a 1758, quan Edmond havia mort 16 anys.

Va ser capità del vaixell, cartògraf, professor de geometria de la Universitat d'Oxford i astrònom real. Va inventar la campana de busseig, va escriure sobre el magnetisme i sobre les marees, els moviments dels planetes i els efectes de l'opi.

Va ser precisament els moviments dels planetes els que van portar a Halley Newton, els moviments dels planetes i les converses mantingudes durant un sopar uns mesos abans. En aquell sopar inaugural de 1684, Halley va compondre amb altres dos personatges il·lustres de l'època: Robert Hooke, home que va descriure per primera vegada la cèl·lula, i Christopher Wren, astrònom abans del prestigiós arquitecte, autor de la Catedral de St Paul's de Londres.

En el sopar va sortir el tema de la trajectòria dels planetes al voltant del Sol. Per a aquesta època sabien que era el·líptic, però no sabien per què. També hi havia sospites que la clau estava en el quadrat de la distància dels planetes al Sol, però no eren capaços de demostrar-lo. D'aquesta manera, Wren va reptar a altres dues persones: Un llibre amb un valor de 40 xílings (un parell de setmanes de salari de l'època) per a qui trobés solució en els pròxims dos mesos.

Hook tenia fama d'assumir les idees alienes, i no podia dir-se que la humilitat era la seva major virtut. Immediatament va dir que havia trobat la solució. Però va decidir mantenir-ho ocult durant un temps, de manera que tots els que intentaven trobar la solució valoressin més el valor del descobriment.

Van passar els dos mesos i Hooke va seguir en silenci. Per part seva, Halley va continuar treballant en la cerca de la solució. Finalment es va anar a Cambridge i se li va ocórrer demanar ajuda al professor Isaac Newton. I era allí, sense cita prèvia i sense saber molt bé què esperava de Newton davant un de les trobades més importants de la història de la ciència.

Per sort d'Halley, Newton va acollir amb molt de gust la visita de l'astrònom. L'amic de confiança de Newton, Abraham DeMoivre, ens ha contat el que ha passat allí. Després de conversar sobre onze qüestions, Halley li va preguntar al final quina corba farien els planetes si se suposa que la força d'atracció entre el Sol i els planetes era inversa al quadrat de la seva distància.

Sir Isaac Newton no va haver de pensar molt, va respondre de seguida: l'el·lipse. El jove Halley, encantat i sorprès, li va preguntar com sabia. "Perquè ho he calculat", resposta de Newton. El Dr. Halley li va demanar si us plau que mostrés aquells càlculs. Newton va començar a buscar entre els seus papers, no va trobar en va aquests càlculs. Al final, va prometre a Halley que les tornaria a fer i que les enviaria a Londres.

Va haver d'esperar tres mesos, però Newton no ho va oblidar. En aquests tres mesos va escriure un treball de 9 pàgines sobre aquest tema: De Motu Corporum in Gyrum . Halley va comprendre immediatament el valor de l'obra i va veure la necessitat de publicar-la.

Quan De Motu estava treballant per a convèncer a Newton que publiqués la seva obra --perquè Newton mai li va donar molta importància a la publicació-, al gener de 1685, Newton va escriure: "Ja que ara estic amb aquest tema, m'agradaria que abans de publicar res arribés fins al fons".

I en dos anys va publicar Philosophiae Naturalis Principia Matematica, o la famosa obra coneguda com Principia, l'obra científica més gran mai escrita. "Mai un individu s'ha acostat tant als déus", va reconèixer el mateix Halley. A més d'explicar matemàticament les òrbites dels cossos de l'Univers, va identificar la força que aquests cossos posen en moviment: la gravetat. En aquest treball Newton va recollir les tres lleis del moviment i la llei de la gravitació universal.

Però els esforços d'Halley també van ser fonamentals en la publicació de Principia. Per exemple, quan el treball estava a punt d'acabar, va entrar en un intens debat amb Hooke. El nucli del debat era precisament qui va demostrar abans la llei del quadrat invers. Fruit d'aquest debat, Newton es va negar a publicar el tercer tom decisiu de la seva obra. Va ser necessària la mediació diplomàtica d'Halley i les altes dosis de difuminat per a treure a Newton el tercer volum.

I no va ser l'únic problema. A pesar que inicialment la Royal Society es va comprometre a publicar la seva obra, finalment es va retirar per dificultats econòmiques. Acabava de sofrir una gran derrota econòmica, amb el seu llibre The History of Fishes, i sospitaven que cap llibre sobre principis matemàtics tindria molt èxit.

Al final, el mateix Halley va pagar, a pesar que els diners no sobrava, la seva publicació. Newton, com era costum, no va posar coets. A més, acabava de treballar en l'Halley Royal Society per a aquesta època i li van dir que, per si no fos prou, no li anaven a poder pagar el salari promès. Li van pagar amb els exemplars de The History of Fishes en lloc d'en diners.

Etxebeste Aduriz, Egoitz
Serveis
254
2009
Seguretat
033
Història
Històries
Informació

Gai honi buruzko eduki gehiago

Elhuyarrek garatutako teknologia