“Al cap i a la fi, això és investigar: buscar el camí”
La investigadora Jaione Bengoetxea Azurmendi va rebre el premi a la millor presentació oral del congrés IkerGazte, en l'àmbit de l'enginyeria i l'arquitectura, amb l'obra ‘Creació de contranarrativas en basca i castellà: generació i avaluació de dades’. Segons explica, no obstant això, el camí per a arribar aquí no va començar per l'enginyeria, sinó per la lingüística: “Vaig aprendre anglès atret pel propi idioma. La veritat és que fins que començava la carrera no sabia molt bé el que era o per on anava la lingüística i em va agradar molt”, recorda.
Es va introduir en les pràctiques de quart grau en tecnologia lingüística. “Vaig fer les meves pràctiques en una empresa que està en aquest camp, a Vitòria, i em va agradar un munt. Després van venir a més, alguns professors de la facultat d'informàtica a presentar el màster i vaig decidir provar-lo”. Segons l'estereotip, la gent de les lletres no és molt aficionada a la tecnologia, però Bengoetxea aclareix que van aprendre de zero a programar i que el professorat els va ajudar molt: “Aprendre a programar no és només aprendre un altre idioma; és una altra manera de pensar. Al principi va ser una mica de xoc, però una vegada que el vaig superar, em va encantar entrar en aquest món”.
«estaven creant missatges que feien mal en les xarxes socials i propagaven l'odi, i no hi havia res a combatre»
I, una vegada incorporada, li va venir l'ona de la intel·ligència artificial: “Ha estat una qüestió de quatre o cinc anys, i fa cinc anys vaig fer el màster. Així que, des de llavors, sempre hem estat dins d'aquesta ona: estàs llegint una cosa i just sobre aquest tema, en l'altra punta del món, algú està investigant i traient coses noves. I va tan ràpid que sempre tens la sensació que vas per darrere, d'alguna manera”.
La impressió és que el treball presentat en IkerGazte demostra que ha sabut surfear l'ona. “Va ser un treball de fi de màster. Perquè van veure que hi havia un buit: estaven creant missatges que feien mal en les xarxes socials i propagaven l'odi, i no hi havia res a combatre”, explica Bengoetxea.
De les contra-narratives als dialectes
De fet, les contra-narratives són respostes no agressives que s'utilitzen per a respondre al discurs d'odi. En anglès i en alguna altra llengua, per exemple, en italià, hi havia una cosa així, mentre que en basc no van trobar res: “Així que, sobretot, vaig estar tornant, de l'italià. Era bastant divertit veure quines respostes donava. Després, es tractava de crear-ho automàticament, la qual cosa suposava un repte bastant gran. Però almenys aconseguim donar el primer impuls i posar a la disposició de la gent una base de dades en basca”.
Ara comença a fer la seva tesi doctoral i canvia el tema per complet: “En la meva recerca, estic tractant que les tecnologies lingüístiques comprenguin millor els dialectes. Estem al principi, i per tant estem posant la base. En primer lloc, hem fet una avaluació, sobretot amb el guipuscoà, el biscaí i el navarrès, i últimament ens hem centrat una mica més en el biscaí. La idea és estudiar tants dialectes com sigui possible, però és difícil perquè no hi ha moltes dades”.
«estic intentant que les tecnologies lingüístiques comprenguin millor els dialectes»
No obstant això, està satisfet, a pesar que la gent que normalment fa la tesi diu que és un treball solitari, ja que ell està ben acompanyat. Així ho ha reconegut: “En el grup tenim molt bon ambient i som molts i ens recolzem l'u a l'altre. És cert que sempre hi haurà algun moment que no saps molt bé a on anar o per on anar. Però al final sempre trobes el camí. Al cap i a la fi, això és investigar: buscar el camí”
Jaione Bengoetxea Azurmendi va néixer en Usurbil en 1998. Ha estudiat Inglés en la UPV i posteriorment ha cursat el Màster d'Anàlisi i Processament del Llenguatge en la Facultat d'Informàtica de la UPV. Actualment realitza la seva tesi doctoral sobre les tecnologies de la llengua i els dialectes.
Buletina
Bidali zure helbide elektronikoa eta jaso asteroko buletina zure sarrera-ontzian







