}

Antoni Gaudí

2002/07/01 Carton Virto, Eider - Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria

Fer un passeig per Barcelona i visitar les obres de Gaudí no és un mal pla per a aquest estiu. Fa 150 anys va néixer un arquitecte català que ha estat nomenat de molt diverses maneres i que està celebrant nombroses celebracions. Entre altres, enguany s'han obert al públic per primera vegada les portes de Batlló. Les formes de Gaudí són espectaculars i impossibles, com si no complissin la llei, però no són màgiques, perquè guarden una matemàtica rigorosa en les seves arrels.
C. CLOTS

Gaudí va utilitzar formes extraordinàries i adorns extraordinaris. Estranys en el seu temps i ara també. La naturalesa, la religió, el mediterrani i Catalunya van constituir una referència fonamental en la seva obra, i, de fet, la major part d'elles la va realitzar a Barcelona.

Van ser temps regirats a Barcelona. La classe obrera emprenedora i la nova i rica burgesia a Barcelona aspiraven a convertir-se en una ciutat moderna que s'enfrontava, amb grans projectes urbanístics. Va ser l'època del modernisme, de provar noves idees, noves tècniques i noves formes.

No obstant això, l'obra de Gaudí no pot classificar-se en un determinat estil o escola, ja que, malgrat pertànyer a l'època del modernisme i estar relacionada amb ella, va portar els límits de l'experimentació més lluny que ningú.

El lladre de la naturalesa

A. Aristizabal

Res més veure qualsevol obra de Gaudí, la naturalesa és la primera referència que es crea. I no sols perquè va utilitzar les imatges d'animals i plantes com a elements decoratius a tot arreu, sinó perquè les formes i moviments de les formes recorden a la naturalesa. De fet, Gaudí va robar la major part de les idees dels seus edificis a la naturalesa. Va copiar formes, símbols, colors i geometria de la naturalesa i va introduir volums i estructures naturals en l'arquitectura, utilitzant hiperboloides, conoides, helicoides i paraboloides hiperbòlics. Aquestes formes són elements geomètrics formats directament i donen formes abatudes en l'espai, és a dir, corbs.

Aquestes formes són obra de Descartes. Es van estudiar i van determinar a partir de la geometria analítica creada en el segle XIX i es van representar mitjançant la geometria descriptiva desenvolupada per Gaspar Monge. D'aquests estudis es van poder deduir una sèrie de propietats de les formes esmentades, que poden ser d'aplicació mecànica. Gaudí va treballar aquestes assignatures a l'Escola d'Arquitectura, però la seva font d'inspiració no va ser la ciència, sinó la naturalesa.

A. Aristizabal

Aquestes superfícies s'observen amb freqüència en la naturalesa, en els arbres, en l'esquelet dels animals o en la forma de les muntanyes, i tenint en compte que la naturalesa genera elements estrictament funcionals, Gaudí pensava que aquestes formes també podien ser aplicades a l'arquitectura. Era perquè seguien les lleis de la gravetat que hi havia en la naturalesa. Així, es va allunyar dels camins tradicionals dels arquitectes; es va allunyar del camí de la clàssica geometria de les línies, plans i sòlids regulars, que es dibuixen amb facilitat amb esquadra i regla, però que poques vegades es troben en la naturalesa.

A. Aristizabal

Pràcticament va deixar de dibuixar els plans –escassos plans de les seves obres– i va dissenyar els seus edificis amb maquetes i models de guix, argila o fusta. Per exemple, per a determinar l'estructura de l'església de la Colònia Güell va utilitzar una maqueta estereofunicular. La planta de l'església és poligonal i les columnes que envolten l'altar segueixen la inclinació de les línies de càrrega. Per a calcular com necessitaven les formes i curvatures precises, penjava la planta de l'església del sostre. En els extrems enllaçava els fils i penjava dels fils uns sacs de drenatge. El pes dels canecillos era proporcional a la càrrega que havia de suportar les voltes i arcs, donant la volta a la imatge que aconseguia representar la forma de l'esquelet de l'església.

Els pòrtics de l'església de la colònia Güell es van construir amb forma de paraboloide hiperbòlic (pensi's en el moviment d'una serp) en 1910, sent aquesta la primera vegada que en la història de l'arquitectura es van utilitzar aquestes formes. Van ser funcionals, resistents i de gran bellesa visual. Les parets de l'església són de la mateixa forma.

Desgraciadament, la complexitat del projecte va retardar les obres i es van suspendre quan els negocis del Comte Güell van fracassar. Només es va construir íntegrament la cripta de l'església.

Estructures decoratives

R. Carton

Gaudí creu que no hi havia diferències entre estructura i decoració i que l'estructura, si es basava en principis naturals, havia de ser decorativa. Gaudí controlava tots els detalls de les seves obres i dissenyava tots els elements decoratius, fins i tot els més petits, com a manilles o timbres. Així va compaginar arquitectura i decoració en les seves obres. Utilitzava ceràmiques de colors per onsevulla i actuava amb mestratge amb llums ombrejades.

Utilitzava estructures internes racionalistes i volums orgànics, com la Sagrada Família, que sembla estendre's al cel com si estigués viva, però té una planta totalment simètrica. I adornava tot desmesuradament. Els adorns de Gaudí feien moltes referències a la naturalesa, però també a la història i a la mitologia, i hi ha moltes teories sobre els seus significats.

Segons l'escriptor Josep Maria Carandell, en la Façana del Naixement de la Sagrada Família es representa la meitat del zodíac, des d'Àries fins a Virgo. En el centre es troba el símbol de Cancer, més gran que la resta, que li toca al naixement de Gaudí. La creu de Gaudí reivindica que no són cristians sinó maçons, ja que en lloc de dos braços tenen quatre. Aquest escriptor ha trobat altres referències astrológicas en les obres de Gaudí que, segons Carandell, qüestionen la seva fe cristiana.

Maqueta estereofunicular utilitzada per a determinar l'estructura de l'església de la Colònia Güell. La de l'esquerra és la maqueta original i donant la volta es veu a la dreta l'estructura de l'església.
Fotos: Càtedra Gaudí

De fet, a l'ésser un home sense afició a l'escriptura, s'especula poc i molt sobre les idees i la mentalitat de Gaudí. Per a alguns va ser un home amb una gran passió religiosa, i prova d'això són el to religiós de les seves obres (moltes de les obres que va subministrar amb encreuaments) i, sobretot, la Sagrada Família. Precisament, una associació intenta convertir a Gaudí en un sant, perquè era l'arquitecte de Déu.

La Sagrada Família va ser l'obra més gran i complexa de Gaudí. Va passar més de 40 anys treballant en això, des de 1883 fins que va ser capturat i assassinat per un tramvia en 1926. A Gaudí li va arribar indirectament l'encàrrec de la construcció de la Sagrada Família; el projecte havia començat, però a causa de les discrepàncies entre l'arquitecte i el promotor, Gaudí es va fer càrrec de la seva finalització. Va revolucionar el projecte i va convertir l'església en el símbol de la Barcelona modernista. Va representar torres basades en la naturalesa i l'arquitectura del nord d'Àfrica i va dotar a la Façana del Naixement de més de cent espècies vegetals i sengles escultures animals. Per a fer les imatges de les persones treballava amb esquelets humans i visitava els hospitals per a poder imaginar bé el sofriment de la gent.

Balcó visible des del sostre de la casa Milá.
C. Clots

A la mort de Gaudí, l'única torre del temple estava acabada i el seu col·laborador Domingo Sugrañes va construir les altres tres i va acabar la Façana del Naixement en 1933. Des de llavors s'han anat construint més trams, envoltats de polèmica, ja que no es pot saber com Gaudí volia compondre l'obra, ja que no havia fet un pla o una imatge concreta. Només va deixar un llegat espectacular.

Una vida poc ambiciosa

No és fàcil precisar els avatars de la vida d'Antoni Gaudí; al no tenir afició a l'escriptura i ser una mica curiós, no hi ha dades segures sobre les seves idees i creences. Durant tota la seva vida va publicar un article únic, en 1881, que va ser escoltat i escrit pels qui coneixien el que s'havia recollit de Gaudí. El seu lloc de naixement tampoc està del tot clar, encara que oficialment es reconeix que va néixer a Reus. Nascut el 25 de juny de 1852, el seu pare era calderer i la seva mare era també família de calderers. Van ser famílies de cinc germans, però a excepció d'ell van morir joves. Gaudí no va ser un bon estudiant, ni en el batxillerat ni a l'Escola d'Arquitectura. Va partir a Barcelona en 1869 per a estudiar arquitectura i va acabar en 1878. Durant tres anys va romandre en l'exèrcit degut al servei militar. També va treballar com a delineant per a ajudar a pagar els estudis.

La Sagrada Família va ser l'obra més gran i complexa de Gaudí. A la mort de Gaudí, l'única torre del temple estava acabada i el seu col·laborador Domingo Sugrañes va construir les altres tres i va acabar la Façana del naixement en 1933. Actualment les obres continuen.
C. Clots

En finalitzar els seus estudis rep l'encàrrec d'una vitrina per a Esteban Comella. Bronze amb mescla de fusta i cristall, va ser traslladat a l'Exposició Universal que es va celebrar aquest mateix any a París. Allí, el comte Eusebio Güell es va sorprendre. Així va començar la relació entre Gaudí i el comte Güell. El comte Güell va ser el mecenes principal i gran amic de Gaudí. Gaudí va treballar moltíssimes per al comte Güell, entre elles el parc Güell, que actualment rep tantes visites. La meitat de la llista d'obres més importants de Gaudí o per a aquest home.

Gaudí va passar tota la seva vida submergida en la seva obra i molts la consideren una persona fosca. Era de molt mal humor i alguna cosa místic en els últims anys de la seva vida. Per a uns homes de gran fe, maçó i afeccionat a l'astrologia per a uns altres, també han dit que era d'esquerres, ateu i anarquista. Va passar el seu últim any en la Sagrada Família, on es va anar a viure. En 1926 va morir atropellat per un tramvia i va ser enterrat en la cripta de la Sagrada Família.

Algunes estructures de Gaudí

Parc Güell (1900-1914)

A. Aristizabal

Malgrat ser un parc que actualment alberga a milers de turistes, la idea era crear una ciutat jardí. Es tractaria d'una zona residencial de luxe formada per 60 parcel·les triangulars. Cada parcel·la tenia entre 1.000 i 2.000 m 2 i, per a poder ser adquirida, calia complir condicions com la prohibició de talar arbres, l'ordre de construir només una sisena part de la seva superfície i el límit d'una barrera de 80 cm com a màxim. Només es van vendre tres sèries i l'obra mai va acabar. No obstant això, aquest espai reuneix formes i icones significatives de Gaudí, declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO en 1984. En les fotos es pot veure l'escó del parc i les ceràmiques, així com les columnes inclinades en forma d'espiral que envolten el passeig inferior.

Casa Milá (1906-1912)

A. Aristizabal

Gaudí sempre va utilitzar l'arc parabòlic o catenario, ja que és el que es pren espontàniament quan es carrega la forma que té aquest arc. En complir la funció automàticament, Gaudí pensava que era el millor. També els va utilitzar en el sostre de la casa Milá. Va construir la casa Milá entre 1906 i 1912, entre sorpresa i debat. Els veïns li van cridar Pedrera, i també va tenir problemes amb l'ajuntament quan van veure que l'edifici tenia 4.000 m 3 més que les ordenances. Encara que inicialment es va ordenar la demolició de les cambres, finalment l'edifici va ser declarat monument artístic. Declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO en 1984. La casa Milá és considerada, juntament amb la casa Batlló, l'obra urbana més espectacular de Gaudí. A la casa Milá no hi ha línia recta, res és uniforme ni fora ni dins. Les parets són inclinades i no hi ha parets reforços, les columnes subjecten tot l'edifici. Va jugar poc amb els colors, però a canvi va construir una gran teulada. La xemeneia i tots els elements de ventilació adquireixen formes helicoidals, com si fossin fantasmes, com es pot apreciar en les fotografies.

Casa Batlló (1904-1906)

R. Carton

La casa Batlló no va ser construïda per Gaudí, va ser reformada. Va obrir el pati interior, va modificar els fronts de planta baixa i primera, va dotar a la teulada i va modificar totalment la distribució interior. Va obrir el pati perquè la llum natural arribés a totes les habitacions de la casa i ho va cobrir tot amb peces ceràmiques blaves. Les peces són més clares a mesura que baixen, actuant amb llum natural, perquè el to de la paret sigui uniforme. En la façana de la casa es van col·locar les columnes i es van obrir les finestres de la primera planta. A causa d'aquestes finestres, la casa Batlló rep el nom de ‘casa dels ous’, així com ‘casa d'ossos’, a causa de la similitud de les fines columnes de les finestres amb els ossos. Per a finalitzar es van modificar els balcons i es van instal·lar aquestes baranes especials. I va afegir en la teulada dos elements que trenquen totalment la simetria de la façana: la terrassa i la torre. La façana de la casa es va reformar de manera que es produïen ones i es van cobrir amb trossos de vidre de colors. En la teulada es van col·locar grans lloses de colors en forma d'escates, mentre que el fons es va cobrir amb trossos de ceràmica de colors.

Gai honi buruzko eduki gehiago

Elhuyarrek garatutako teknologia