Yukawa, Hideki

1995/08/02 Azkune Mendia, Iñaki - Elhuyar Fundazioa | Kaltzada, Pili - Elhuyar Zientziaren Komunikazioa

• Biografiak

(1907-1981)

El físic japonès es va incorporar a la ciutat de Tòquio en 1907. Va estudiar en la Universitat local i en 1929 es va llicenciar en física. Es va doctorar en 1938 i va completar els seus estudis en la Universitat d'Osaka. Aquest mateix any va ocupar el lloc de professor.

Va començar llavors a preocupar-se de la cohesió interna de l'àtom i va abordar l'estudi de les partícules elementals. Les recerques de Chadwich i Heisenberg estaven molt avançades i es van basar en elles, però Yukawa va ser més. En la seva opinió, els mecanismes essencials de transmissió de les forces electromagnètiques podien ocórrer també dins de l'àtom i va considerar l'estudi de la força atòmica com l'única clau per a solucionar el problema. Segons el coneixement fins llavors, Yukawa es va esforçar en els pròxims anys per descobrir quines partícules feien la transmissió d'aquesta força. Va estudiar totes les característiques d'aquestes possibles partícules i va postular les seves teories en 1935. Les hipòtesis de Yukawa van tenir una gran repercussió entre els científics, però no eren més que això, les conviccions. Però no es creien corruptes. En 1936 Anderson va realitzar estudis de raigs còsmics i va estendre la hipòtesi de la partícula denominada fonda. Yukawa va anunciar que les forces transportadores internucleares eren partícules anomenades fondes. En 1947 van descobrir la segona fonda i les teories de Yukawa van quedar completament confirmades. Per les seves aportacions a la teoria de la força nuclear, en 1949 va ser guardonat amb el Premi Nobel de Física, sent el primer japonès a obtenir aquest honor.

En els pròxims anys Yukawa va realitzar nombrosos viatges. Entre altres coses, Princenton en l'Institut Advanced Study, convidat per Oppenheimer, va informar sobre els seus descobriments. També va treballar en les Universitats de Columbia i Nova York per a donar a conèixer els fonaments de la teoria nuclear, però en 1953 va decidir tornar al Japó.

Fins a 1970 va ser director de l'Institut de Física de Kyoto i durant aquests anys va treballar moltíssim per a fomentar el treball dels nous científics. A més de la seva labor divulgativa, va continuar com a professor en la Universitat, formant una nova generació de físics japonesos.

La mort la va descobrir en la mateixa ciutat en 1981.