Abundant collita de transgènics
2008/03/08 Galarraga Aiestaran, Ana - Elhuyar Zientzia
La patata que ha suscitat el desacord a Brussel·les està transformada per a ser més adequada per a la indústria. De fet, la patata conté dos tipus de midó, amilosa (25%) i amilopectina (75%), i la primera és netejada industrialment per la seva inutilitat. L'altra s'utilitza per a fabricar pasta de paper i bosses similars a les de plàstic.
Per a no malgastar tant de midó, la companyia Basf ha desenvolupat una patata transgènica sense amilosa. Per a això inactiven a la patata el gen encarregat de crear l'amilosa. D'aquesta manera, tot el midó de patata és d'utilitat industrial i, a més, les restes que queden es poden utilitzar per a alimentar als animals, ja que no afecta la seva salut. Així ho afirmen, almenys, els enginyers de Basf, així com l'organització que s'encarrega de la seguretat alimentària a la Unió Europea.
Però no tots ho tenen tan clar. I és que la patata té una altra particularitat: li han introduït un gen resistent a la canamicina antibiòtica. Això no és acceptable per a molts grups i agents socials, com ha recordat Greenpeace que en 2004 la Unió Europea va decidir no autoritzar els transgènics resistents als antibiòtics.
El primer transgènic va ser aprovat per Europa en 1998: Blat de moro Bt. Aquest blat de moro transgènic conté un gen del bacteri Bacillus thuringensis. Aquest gen produeix una proteïna contra un dels insectes que danyen el blat de moro, convertint-lo en un blat de moro resistent als insectes que destrueixen les collites. Tots els transgènics autoritzats per Europa des de 1998 han estat varietats de blat de moro genèticament modificades.
No tots els països de la Unió Europea es comporten de la mateixa manera. A França, per exemple, recentment s'ha prohibit la sembra d'una varietat de blat de moro transgènic, mentre que a Espanya s'està produint cada vegada més blat de moro transgènic. Així s'explica en l'informe final de l'ISAAA.
Creixement continu
ISAAA s'encarrega de les aplicacions de la biotecnologia en l'agricultura i publica anualment les dades de la producció de transgènics a tot el món. Segons aquestes dades, Espanya continua sent el major productor de transgènics de la Unió Europea i, a més, ha consolidat la seva posició en produir en 2007 un 40% més de blat de moro transgènic que l'any anterior.
Dins de l'Estat espanyol, Catalunya i Aragó són els països en els quals més es realitza, però en altres llocs també s'han incrementat notablement les plantacions de transgènics. Per exemple, a Extremadura s'han triplicat en l'últim any i a Navarra s'han duplicat. Així, el 21% del blat de moro elaborat en l'Estat espanyol és transgènic.
Amb aquestes dades, Espanya es troba entre els 12 majors productors del món. En primer lloc es troben els Estats Units, seguida de l'Argentina, el Brasil, el Canadà, l'Índia i la Xina. L'organització ISAAA ha destacat que existeixen més països en vies de desenvolupament que els desenvolupats entre els productors, des de l'inici de la plantació de transgènics. En concret, en 2007 s'han plantat transgènics en 12 països en desenvolupament i en 11 països desenvolupats.
Segons ISAAA i altres institucions, les plantes transgèniques poden ser especialment beneficioses per als habitants dels països en desenvolupament. Per a això han creat, per exemple, arròs ric en vitamines A i blat que no es perd amb les sequeres. No obstant això, de moment, els propietaris de les varietats conreades als països en desenvolupament pertanyen als països industrialitzats i importen gran part de la seva producció.
Al marge d'això, el país que més ha crescut proporcionalment en la producció de transgènics és l'Índia per tercer any consecutiu. Entre 2006 i 2007 ha augmentat la seva producció en un 67%, destacant el cotó. A la Xina també ha crescut molt el cotó transgènic, de manera que l'any passat més de dos terços del cotó plantat era transgènic. També conreen papaia i pollancres transgènics.
En termes absoluts, el Brasil és el país amb major creixement de transgènics. Allí s'elabora principalment soia i cotó, però la producció de canya de sucre transgènica també va en augment. S'utilitza per a fabricar etanol i a partir d'ara els d'ISAAA creuen que es produirà encara més.
Però la majoria es realitza als Estats Units. Elaboren soia, blat de moro, carabassa, papaia i alfallas transgèniques, entre altres, i el 93% del cotó produït l'any passat era transgènic. La superioritat dels transgènics és evident, però no tots tenen clar si són tan bons com diuen les companyies de biotecnologia.
De fet, investigadors de la Universitat de Geòrgia (els EUA) han investigat si el cotó transgènic produeix majors beneficis que les varietats convencionals, i comparant els beneficis de diferents varietats amb diferents mètodes de producció, s'ha arribat a la conclusió que la varietat de cotó no influeix en els beneficis, sinó en els mètodes de producció. Per tant, sembla que l'agricultor que vol augmentar els seus beneficis és millor fixar-se en els mètodes que en la compra de llavors o plantes transgèniques.
Publicat en Gara
Gai honi buruzko eduki gehiago
Elhuyarrek garatutako teknologia
