Transformació genètica en agricultura i alimentació

1999/10/01 Ruiz de Galarreta, Jose Ignacio Iturria: Elhuyar aldizkaria

• Bioteknologia
• Genetika

L'agricultura s'ha basat des del principi en la selecció de determinades espècies, i en elles, especialment de varietats amb característiques favorables, tant per a la plantació com per a aconseguir una major quantitat i qualitat del producte. La millora genètica és la implantació d'una metodologia científica en el procés esmentat. Gràcies a això, juntament amb la implantació de nous productes agrícoles i les noves tècniques agrícoles modernes, s'han aconseguit llavors que han aconseguit el rendiment actual de l'agricultura. La millora genètica es basa en la variabilitat natural de les espècies plantades i dels hereus pròxims que poden creuar-se amb elles. Si la introducció d'una determinada característica a una determinada espècie fos interessant i no existís tal característica en les varietats disponibles, la millora genètica no podria actuar. En això s'està treballant, més o menys en els últims 15 anys, la biologia molecular.

L'aplicació de tecnologia d'ADN recombinant ha suposat una revolució en el camp de la millora genètica de les plantes. Fins a aquest moment, la millora genètica s'ha realitzat mitjançant la selecció de les variateras i tècniques d'encreuament. A més d'un procés lent i costós, eren tècniques amb barreres genètiques insalvables.

Les plantes alterades tenen els següents objectius:

• Tolerància o resistència a organismes que consumeixen, contaminen i destrueixen plantes.
• Tolerància a situacions extremes com a sequera, salinitat, calor/freda.
• Productivitat.
• Aconseguir en les plantes certes característiques compositives, de conservació o de processament (composició més nutritiva, reducció de toxines naturals o producció de compostos d'interès farmacològic).

Fins ara s'han transformat gran quantitat de blat de moro, tomàquet, soia, patata, cotó, arròs, gira-sol, remolatxa, tabac, alfals i verdures. Gairebé 60 espècies de plantes transgèniques estan investigant abans de la seva comercialització (prop de 20.000 experiències en el món).

Altres aplicacions d'aquesta tecnologia permeten la producció d'hormones en plantes d'interès terapèutic i enzimàtiques. Per exemple, en tenir el gen de la subunitat B de la toxina del còlera, han desenvolupat una patata transgènica que immunitza a aquesta malaltia. Així mateix, s'han desenvolupat gens que codifiquen proteïnes d'alt valor afegit en els mamífers de diversos mamífers. Són fàrmacs com l'activador del plasminogen o el factor anti-hemofília. En el cas dels aliments fermentats s'han obtingut bacteris làctics i llevats transgènics per a l'obtenció de formatge amb menor temps de maduració o vi amb sabor de fruita.

Fins avui s'han extret 16 productes transgènics existents en el mercat a Europa: 12 plantes transgèniques, 3 vacunes i kit d'anàlisi per a localitzar bacteris que poden estar presents en la llet. Totes elles han estat analitzades en profunditat abans de la concessió de l'autorització de comercialització.

La Unió Europea ha aprovat diverses lleis per a protegir la salut dels consumidors. Els requisits es basen a determinar la composició nutricional de l'aliment transgènic i a detectar possibles al·lèrgies o toxicitat. La resta d'aliments no són sotmesos a aquesta mena de proves, però el seu efecte seria obligatori. El control dels possibles riscos per al medi ambient i la salut humana de les activitats dels organismes modificats genèticament a Espanya s'estableix en la Llei 15/94, de 3 de juny, i en el Reglament aprovat per Decret 951/1997. Dues directives comunitàries (90/219). i 90/220 CEE) incorporades a la legislació espanyola. Així mateix, s'ha regulat l'etiquetatge dels aliments transgènics destinats al consum humà, com el soia i el blat de moro, mitjançant el Reglament dels Ministres d'Agricultura del Consell de la Unió Europea (1139/98, maig 1998). Va entrar en vigor el 3 de setembre de 1998, en substitució del reglament 1813/97.

No obstant això, un dels temes que més debat suscita en la normativa europea és l'etiquetatge, ja que es pretén que aparegui en tots els aliments transgènics que es comercialitzen. Per això la llei continua esperant canvis.

Els controls als quals han de sotmetre's les varietats genèticament modificades, dues vegades majors que els aliments convencionals, han d'assegurar al consumidor i a l'agricultor no sols seguretat i salut sinó també eficàcia en el seu ús. El primer requisit és la inscripció en el Registre de Varietats Comercials, tant a Espanya com en l'organització que opera a Europa. Els requisits d'inscripció es poden agrupar en tres tipus de criteris: identificació, valor agrícola i resistència a malalties.

Els aliments transgènics són, en definitiva, una realitat indiscutible. Els científics que treballem en aquests temes no podem obviar els efectes de la seva societat, sinó que hem de fer front a la responsabilitat d'informar la societat sobre els seus possibles riscos i les seves enormes oportunitats.

José Ignacio Ruiz de Galarreta (NEIKER)