Tests: quin, a qui, per a què?

2020/04/22 Galarraga Aiestaran, Ana - Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria

• Osasuna
• Mikrobiologia
• Medikuntza

400

Per a poder prendre la mesura de la pandèmia, els tests són imprescindibles per a saber quant s'han contaminat, qui són i on estan. Fins ara no s'ha pogut realitzar el test necessari, entre altres coses perquè no es disposava de mitjans materials i personals suficients. Com a solució, una xarxa d'investigadors de diversos centres de recerca de la CAPV ha ajustat un test que posa a la disposició de tots el protocol desenvolupat. Ugo Major Martínez, bioquímic i coordinador de la xarxa, ha anunciat que en la CAPV tenen capacitat per a realitzar 10.000 tests diaris, per un preu d'uns 15 € cadascun, amb la mateixa especificitat i sensibilitat que els que realitzen en Osakidetza (actualment es prop de 1.500).

Aquest test desenvolupat en col·laboració ha estat validat ja pel Centre Coordinador Espanyol Carles III, que sens dubte serà de gran ajuda en la detecció d'infeccions. El test que han preparat en col·laboració detecta el genoma del virus (RNA). Per a això utilitza una tècnica habitual en biologia molecular: RT-PCR. Tal com va explicar la microbiòloga Mirin Basessis Ibarzabal, té una gran sensibilitat: si detecta l'ARN del virus en una mostra presa del tub nasofaringi d'una persona, es pot dir que està infectat. A més, es pot conèixer la seva càrrega viral.

A més d'aquest mètode, s'està utilitzant un altre tipus de test esmentat per Basaras per a identificar els contaminats. Es diuen test lleugers o ràpids i triguen molt menys a donar el resultat que els anteriors, que triguen entre 4 i 6 hores i entre 10 i 15 minuts en els lleugers. Aquests són els casos que s'han començat a realitzar a tots els residents dels centres majors de Navarra.

El test lleuger és similar a la prova d'embaràs i consisteix a detectar una proteïna del virus (proteïna S de l'embalatge). Com en el cas anterior, la presa de la mostra es realitza a través del tub nasofaringi. El test conté l'antigen que s'associa a la proteïna S (com si es tractés d'una clau i un pany) i si detecta la proteïna, significa que aquesta persona ha sofert un virus. Això no significa necessàriament que aquesta persona estigui infectada en aquest moment i que corre el risc de transmetre el virus: pot haver superat la infecció i destruir els virus, però les seves parts encara romanen en el cos. El test lleuger el detecta. La informació que aporta, per tant, no és tan bona com l'obtinguda pel mètode RT-PCR, però és molt pràctica.

Finalment, hi ha tests serològics. Existeixen diversos tipus, però tots ells es basen en la detecció d'una mena de defensa (anticossos) que el cos genera davant la infecció. A la persona se li pren una gota de sang i si hi ha anticossos es pot dir que la persona ha estat infectada encara que no hi hagi simptomàtic.

A pesar que molts aspectes són encara desconeguts, els investigadors creuen que una persona amb anticossos té immunitat temporal, com ocorre amb uns altres coronavirus: una vegada superada la infecció, no es pot tornar a infectar durant un temps. No obstant això, no saben quant temps dura la immunitat i en quina mesura.

El Ministeri de Sanitat ha anunciat la realització de 60.000 tests serològics distribuïts per totes les regions en dos torns i amb un període de 21 dies. Segons Adrian Hugo Aginagalde Llorente, expert en Medicina Preventiva i Salut Pública, es tracta d'un nombre significatiu de tests, molt superior als realitzats fins avui, les dades dels quals seran de gran utilitat per a conèixer la grandària de la pandèmia, juntament amb altres sistemes d'informació de la Vigilància Epidemiològica (hospitalitzats i d'Atenció Primària, per a la incidència). Però per a això es necessita temps i, a més, la «foto» que saca anirà canviant amb el temps.