La teràpia gènica cada vegada té més força

2001/05/07 Galarraga Aiestaran, Ana - Elhuyar Zientzia

• Genetika
• Medikuntza

L'equip de la Universitat d'Ulster està utilitzant un dels gens més importants del cos per a tractar el càncer i en 18 mesos començarà a realitzar assajos clínics. La tècnica consisteix a injectar en el tumor el gen de l'òxid nítric que es produeix per a controlar la pressió en sang. A aquest gen s'ha unit una molècula que s'activa en sotmetre's a radiació, la qual cosa permet destruir el tumor sense danyar les cèl·lules sanes de la zona.

Un dels majors problemes en el tractament dels tumors és la falta d'oxigen en les cèl·lules més afectades per la seva resistència a la radioteràpia i a la quimioteràpia. No obstant això, introduint el gen de l'òxid nítric en el tumor, l'oxigen arriba a les cèl·lules. A més, l'activitat del gen dura 48 hores pel que es redueix la freqüència de tractament per radiació.

Segons els investigadors, aquesta tècnica es podrà utilitzar per a tractar diferents tipus de càncer, però de moment començaran les proves amb els càncers de mama, pròstata i pulmó que existeixen en l'exterior.

D'altra banda, l'investigador Andy Choo de l'Institut de Recerca Infantil Murdoch de Melbourne ha presentat un nou mètode d'introducció de gens en les cèl·lules. Fins ara en teràpia gènica s'utilitzaven virus per a transportar gens. Però en els virus només entren dos o tres gens i per a introduir grans fragments de gens, com la distròfia muscular o la mescla de gens anticancerígenos, es necessitava un altre transportador.

Per això, els investigadors han tractat de realitzar petites versions de la forma natural de recollir els gens, el cromosoma. Els cromosomes humans artificials es realitzen mitjançant la unió de gens, però presenten grans inconvenients. D'una banda, són molt grans i complexos i la unió dels gens és difícil. D'altra banda, els cromosomes més petits solen ser molt inestables. Sembla que el ganxo del problema radica en el centròmer. El centròmer ordena la ubicació de les fibres proteiques en la divisió cel·lular i és molt difícil controlar la porció d'ADN (satèl·lit) que ho organitza.

No obstant això, Andy Choo troba una solució. En analitzar el genoma d'un nen de cinc anys endarrerit, va descobrir que l'extrem del cromosoma 10 estava trencat en totes les cèl·lules. No obstant això, la formació d'un nou centròmer va permetre que l'extrem romangués en part del genoma. Prenent aquesta part, Choo ha aconseguit un cromosoma artificial 100 vegades menor que el cromosoma humà. Sembla que aquest centròmer no té ADN satèl·lit, per la qual cosa és estable.

No obstant això, afirma que per a ser útil en teràpia gènica encara cal investigar molt. Caldrà esperar als resultats de totes aquestes recerques.