Venda plutoni i urani empobrit
2001/06/17 Mendiburu, Joana - Elhuyar Zientziaren Komunikazioa
El món es troba davant una nova amenaça: hi ha 3 milions de bombes de plutoni i urani empobrits. els Estats Units va llançar la primera bomba de plutoni en 1945 i les armes d'urani empobrit les va utilitzar per primera vegada en 1991 a l'Iraq. Des de llavors, com a material imprescindible per a guanyar guerres, en 1995 s'han utilitzat també a Bòsnia i en 1999 a Kosovo. En conseqüència, al voltant de 300.000 quilos d'urani empobrit, radioactiu, es van dispersar en les proximitats de l'Iraq, Kuwait i l'Aràbia Saudita, existint entre 300 i 800 bales enterrades a l'Iraq i Kuwait. Els exèrcits estatunidencs i anglesos (segons el biòleg anglès Roger Coghill, a Kosovo i Sèrbia es van adonar que en les guerres de Bòsnia i Kosovo es van llançar 9.000 i 15.000 projectils d'urani empobrit respectivament).
La majoria d'experts afirmen que ha influït directament en el medi ambient i la salut. A més, si a principis de primavera es va generalitzar la proliferació de casos de leucèmia en els soldats, les conseqüències més dramàtiques les sofriran els seus habitants. A pesar que les dades estan encara per concretar, alguns experts afirmen que 10.000 persones moriran a Kosovo pel pobre urani. A més, dels 697.000 soldats estatunidencs que van participar en la guerra del Golf Pèrsic, 130.000 tenen disfuncions respiratòries, hepàtiques i renals, pèrdua de memòria, maldecaps, febre... i altres malalties.
Què són l'urani empobrit i el plutoni?
El plutoni és un element químic radioactiu inestable però no present en la naturalesa. És un element artificial que s'obté bombardejant l'urani amb neutrons. Molt perillós per la radioactivitat que emet. S'utilitza per a elaborar bombes atòmiques i per a combustible en reactors nuclears. La primera bomba de plutoni va ser llançada en el desert de nou Mèxic el 16 de juliol de 1945.
L'urani empobrit és el residu de l'urani enriquit utilitzat en armes atòmiques i centrals nuclears. Encara que reactiu (a diferència d'altres isòtops de l'urani), en si mateix no és perillós, però un impacte el converteix en pols i s'incendia de manera natural. Així, en llançar material militar es formen petites partícules radioactives. Aquestes partícules són dispersades pel vent i respirades pels habitants de l'entorn i els animals, arribant a pulmons o ronyons. L'eliminació d'aquestes partícules és molt difícil per al cos, i el seu sobreinhalación provoca a mitjà termini malalties, des del mal de cap fins al càncer.
També poden emmalaltir persones de diferents races, homes o dones, soldades o civils... Els materials militars nuclears provoquen una gran matança. Però al cap i a la fi no hi ha guerra que beneficiï i, per tant, l'ús de l'urani empobrit no és tan sorprenent (encara que sempre és dolorós). Però, com hem dit, no sols l'enemic, sinó el soldat que utilitza una bomba d'urani empobrit té una gran probabilitat d'emmalaltir. Sabent això, per què continuen usant material militar d'urani empobrit?
La resposta és única: els militars utilitzen l'urani empobrit per la seva petita massa. Augmenta l'energia cinètica, augmentant la capacitat de penetració de la munició. Així, l'obús té la capacitat de superar qualsevol sistema de blindatge. Sigui o no perjudicial per a la salut, a l'exèrcit li és igual. Alain Richard, ministre francès de defensa, defensa l'ús del material militar nuclear, "perquè no usar-lo seria perdre avantatge en batalles oposades".
Mercat negre plutoni
En tractar-se d'elements tan perillosos, és sorprenent observar com el plutoni i l'urani empobrit poden adquirir-se en el mercat negre i fàcilment. El material radioactiu desapareix inconscientment, no hi ha control en els límits, els materials de control no funcionen i el contraban està molt estès. Aquesta és la descripció realitzada per l'Agència Internacional d'Energia Atòmica al maig en el congrés d'Estocolm sobre l'estat de les transaccions d'elements radioactius.
Des de 1993 s'han produït 550 accidents en el transport de materials nuclears i en 1999 i 2000 s'han comptabilitzat el doble d'accidents que en 1996. En el primer trimestre de 2001 s'han confirmat 20 casos. No obstant això, aquestes captures són insignificants en el mercat negre de l'urani empobrit i del plutoni. Segons l'expert alemany Ian Ray, només es captura entre el 5 i el 10% dels elements radioactius comercialitzats en el mercat negre. En el congrés es va destacar que els detectors obsolets i les lleis inadequades són els que fan que aquest trànsit sigui tan fàcil.
En el congrés s'han insistit en els riscos que suposa aquest mercat negre. Quedant a l'abast de qualsevol persona, ja que n'hi ha prou amb combinar-ho amb les bombes convencionals per a contaminar espais amplis o simplement dispersar-los per sistemes d'aire de qualsevol construcció. Però, en definitiva, el problema no és que l'urani empobrit i el plutoni depenguin de l'exèrcit o de la màfia. Sinó qui fabrica i quant danyen el medi ambient i la salut.
Publicat en 7K
Gai honi buruzko eduki gehiago
Elhuyarrek garatutako teknologia
