Reptes de l'agricultura biològica
2001/04/01 Mendiburu, Joana - Elhuyar Zientziaren Komunikazioa
Els membres de l'Associació de la Terra de demà van posar en marxa un programa per a definir la viabilitat i el futur de l'agricultura biològica fa uns cinc anys. Es tracta d'un projecte dividit en cinc àrees que pretén mesurar la viabilitat d'aquesta mena de producció, la seva capacitat d'integració en el territori, la seva transmissió, la seva autonomia i la seva respecte al medi ambient. En definitiva, com tots els àmbits en els quals s'estén, convé demostrar el que s'ha dit al llarg dels anys sobre agricultura biològica. La recerca de totes les àrees del programa encara no està totalment conclosa, però s'ha treballat almenys el seu impacte ambiental. Aquest treball va ser realitzat per l'institut nacional francès Cemagref entre 1998 i 1999, però els resultats continuen sent vàlids. En l'estudi s'han comparat 40 finques dedicades a l'agricultura convencional i altres 40 a l'agricultura biològica.
En paraules de l'agricultor Manrique Ahurtiko, "encara que els pagesos en general estan d'acord amb els resultats, Cremagref només ha tingut en compte la quantitat de tractaments que es realitzen per a protegir a les plantes i no l'impacte toxicològic i ecològic dels productes utilitzats en els tractaments". Com és sabut, els productes sintètics presenten un impacte toxicològic i ecològic més llarg i, per tant, més perjudicial, aspecte que no ha quedat palès en l'estudi. En l'agricultura biològica, els plaguicides, herbicides i insecticides estan prohibits i els productes que s'utilitzen tenen un menor impacte, per la qual cosa a vegades es realitzen més tractaments però l'impacte ambiental és molt de menor.
En general bons resultats per a l'agricultura biològica
Els objectius de l'agricultura biològica són no alterar la qualitat de l'aigua, mantenir la fertilitat del sòl, protegir la biodiversitat i reduir el consum energètic. En aquest estudi s'han analitzat totes aquestes àrees i, com s'esperava, els resultats mostren que l'explotació biològica és molt més ecològica. A més, els resultats de les granges d'agricultura convencional són molt més heterogenis.
Entre els productors d'agricultura biològica, els millors resultats van ser els de les granges que produeixen diferents tipus d'hortalisses i que operen en diferents tipus de ramaderia, mentre que els pitjors van ser els productors de raïm. De fet, els productors de raïm de l'agricultura biològica utilitzen una mescla de coure per al tractament del raïm, element pesant pel que els resultats no han estat bons. No obstant això, aquesta observació va ser considerada com una lliçó i en l'actualitat compta amb una estació meteorològica pròpia per a reduir el nombre de tractaments. D'aquesta manera, veuen si existeixen o no les condicions meteorològiques adequades per al paràsit que es produeix en les vinya i només ho fan quan realment és necessari.
Un futur negre o blanc?
L'agricultura biològica ha adquirit fama i prestigi, sobretot en el lloc de les crisis en la indústria alimentària i sembla que el mercat va creixent. Al mateix temps, són més els conreadors que es dirigeixen a aquest sistema productiu i cada vegada són més les persones que s'animen a comprar produccions biològiques. Això sí, no es pot negar que són productes cars i que, en gran manera, només poden adquirir-los aquells que encara tenen una capacitat econòmica bastant elevada.
Però, també, per a bé o per a mal, els que coneixen bé el mercat afirmen que és una característica que canvia. Els supermercats i les indústries alimentàries internacionals estan interessat en aquesta mena de producció i la seva introducció en aquest mercat suposarà grans canvis. El seu únic objectiu serà fer diners i bandejar la filosofia de l'agricultura biològica. Els agricultors que fins ara s'han adaptat a l'agricultura biològica tenien una gran consciència, però és clar que si es vol es pot fer una agricultura biològic-intensiva.
En aquest sentit, els qui fa temps van apostar per l'agricultura biològica veuen una nova preocupació. Segons Manrique, "també tenim por que els industrials que no respectin la filosofia de l'agricultura biològica no comencin a prendre aquest camí. Si en l'estratègia de l'agricultor només es té en compte la perspectiva econòmica, igual que en l'agricultura convencional, existirà un alt risc de sofrir una gran desviació".
Després de tants treballs en defensa de la qualitat dels seus productes al llarg dels anys, als qui han treballat per l'agricultura biològica els ha arribat el moment de recollir els fruits que mereixen, sempre que els cobejats no posin potes enlaire el mercat.
Agricultura sostenible i rendible
L'Associació de la Terra de demà (BLE) va néixer en 1993 amb l'objectiu de promoure un cultiu més sostenible i autònom respectant més el medi ambient. Encara que al principi eren pocs, en l'actualitat compta amb 50 socis i dos dinamitzadors. Són molt actius i organitzen cursos i serveis que ofereixen prop de 110 cultius.
Segons ens compta l'animadora de Maite Goienetxe, el seu objectiu és informar i formar per al desenvolupament d'una agricultura autònoma, rendible i sostenible. No volen que tots els agricultors comencin a fer biològic del matí a la nit, perquè és impossible deixar de costat el sistema productiu que han dut a terme a partir dels 40 anys i començar de sobte a fer agricultura biològica. No obstant això, gràcies al seu treball, el nombre d'agricultors que realitzen agricultura biològica està creixent. En 1993 només hi havia dos o tres i actualment en Iparralde hi ha 31.
A més, gràcies als cursos que organitzen, fomenten el treball en equip, fomenten l'intercanvi d'idees i la incorporació dels conreadors a sistemes de producció alternatius.
Per exemple, perquè l'aliment principal de les ovelles sigui l'herba, han aconseguit reunir els productors d'ovelles. Gràcies al treball en equip s'està descartant l'ús del blat de moro i l'herba que no falta en Iparralde s'ha convertit novament en l'aliment principal de les ovelles. En aquest grup, que va començar fa tres anys, alguns productors d'oví han passat a formar part del biòleg. Així mateix, s'ha aconseguit l'agricultura biològica en les vinyes d'Irulegi. Aquestes vinyes es troben en la muntanya i encara que al principi presentaven alguns problemes, el 10% del raïm d'Irulegi es produeix de manera biològica. Segons Maite Goienetxe, "treballem tenint en compte les relacions entre la terra i la producció".
D'altra banda, Biolur Nafarroa i Biolur Guipúscoa col·laboren amb l'objectiu de millorar la comercialització de productes, el mercat de llavors ecològiques i les tècniques per als productors de raïm. Quant a la comercialització, tenen previst realitzar un mercat biològic per a aquest o l'any vinent.
Publicat en el suplement Natura de Gara
Gai honi buruzko eduki gehiago
Elhuyarrek garatutako teknologia
