Música i llenguatge: la mort de Maurice Ravel Delouart
Badia de Sant Joan de Llum, 1933. Maurice Ravel Delouart es tomba en la superfície de l'aigua, estesa, amb vista al cel. Les petites ones de la badia balancegen suaument el prim cos de l'home. Però els braços i les cames no obeeixen: el seu cos va sense govern quan tracta de nedar, en un xipollejo confús, incapaç de sadollar-se. En Itolarria, decideix detenir-se per complet. No es preocupi, no s'ofegarà mentre flota. És un bon nedador, preparat en la mar, alguna cosa no funciona bé. Uns joves, gràcies, la veuen agotzonada en el centre de la badia.
Quatre anys més tard moriria el compositor Ziburutarra, el 28 de desembre de 1937, amb tan sols seixanta-dos anys d'edat. Vuit dies abans, el 20 de desembre, es va sotmetre a una cirurgia cerebral. Després va entrar en coma i no va despertar més. Quan Ravel va començar a mostrar els símptomes del trastorn mental que vivia en els cims de la indústria musical mundial. Aquesta confusió va afectar tant la paraula com a la música, ja que gestionava totes dues en l'hemisferi esquerre, probablement, sent músic. Perquè en les ments dels músics, a diferència de les dels altres, la música és un llenguatge real, que es gestiona en l'hemisferi esquerre i en el camp Broca, no en el dret, com el fem els que no som músics.
Des de nen va conèixer bé la mala salut, l'insomni i la depressió, ja que 1931.ean va estar tractant a Suïssa la profunda depressió que li va generar la guerra del primer món i la mort de la seva mare. A l'any següent, a París, va sofrir un fort cop al cap en un accident automobilístic i, pel que sembla, va anar llavors quan van començar a aparèixer símptomes neurològics aguts que empitjorarien en el temps fins que el compositor s'engabiï per complet al seu cap.
Deia que podia crear la seva parla i la seva música en el pensament, però no podia expressar-lo ni verbalment ni per escrit. No podia signar autògrafs per a quan es va produir l'anècdota de la badia, cometa molts errors en escriure, no podia tocar el piano o dirigir l'orquestra però, no obstant això, va conservar fins a l'últim dia el coneixement més elevat de la música, la seva delicada sensibilitat per la música, i fins al final notava fins i tot les més petites adaptacions a les seves composicions.
Maurice Ravel Delouart va ser un home absolutament modern, amb visió de futur, d'esquerres, Dandi radical, bon amic de les dones músics del seu temps, probablement homosexual o asexual. El seu insomni li va portar a conèixer bé la nit de París, cabaret, jazz, dansa i noves formes musicals, tot és escoltat en les seves obres. Les lletres i els cants en basc de la mare Marie Delouart també estan trenats, en ritmes i melodies, alguna cosa que als bascos ens resulta familiar, sobretot subtilment molt en els quartets de corda i en els concerts de piano.
Aquesta incapacitat per a produir música i llenguatge va prosperar fins a aïllar completament a Ravel. L'amiga de la música Helene Jourdan-Morhanger la va trobar al balcó de la seva casa mirant cap a lluny i, en preguntar-li què estava fent, li va respondre “estic esperant”, trista. Va morir poc després.
Buletina
Bidali zure helbide elektronikoa eta jaso asteroko buletina zure sarrera-ontzian
