La recuperació del 30% dels ecosistemes mundials pot reduir fins a un 70% l'extinció d'espècies

2020/10/15 Agirre Ruiz de Arkaute, Aitziber - Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria

• Ingurumena
• Zoologia
• Ekologia
• Botanika

Segons l'estudi, 465 mil milions de tones de CO? absorbirien i salvarien a la majoria dels mamífers, amfibis i ocells en perill en l'actualitat, recuperant el 30% dels ecosistemes considerats prioritaris. Les dades són reveladores i els investigadors han aclarit quines són les claus per al seu compliment: en primer lloc, l'objectiu d'abordar de manera conjunta l'emergència climàtica i la pèrdua de biodiversitat, ja que quan l'un o l'altre només es té en compte, se segueixen patrons de recuperació diferents i s'obtenen resultats molt variables; en segon lloc, la cooperació mundial en la recuperació dels ecosistemes; i, finalment, identificar perfectament el tipus i el lloc de recuperació dels ecosistemes.

Si bé fins al moment s'ha donat prioritat a la recuperació d'ecosistemes forestals i a la plantació d'arbres, el nou estudi destaca que a vegades s'ha fet a costa de pastures autòctones o d'altres ecosistemes, la qual cosa ha suposat una pèrdua de biodiversitat. D'aquesta manera, s'ha afirmat que per a abordar la crisi actual, a més dels boscos, altres ecosistemes seran imprescindibles.

Es calcula que s'han transformat 2.870 milions d'hectàrees a tot el món. D'elles, un 54% eren boscos en origen, un 25% pastures, un 14% esbarzers, un 4% terres seques i un 2% aiguamolls. Segons els investigadors, els boscos són els ecosistemes amb major potencial per a fer front a l'emergència climàtica, els aiguamolls, els de major potencial de conservació de la biodiversitat, i els terrenys secs i pasturatges, els que major potencial de minimització de costos presenten en aquesta recuperació. L'estudi ha considerat tres factors.

A més, atès que moltes hectàrees s'han convertit en sòl agrícola, s'ha establert com a condició que la recuperació d'ecosistemes no suposi una reducció significativa en la producció global d'aliments. S'ha calculat el nombre d'ecosistemes recuperables sense reduir el subministrament d'aliments i s'ha descobert que el 55% dels ecosistemes que s'han convertit en terres agrícoles poden recuperar-se sense interrupció de la producció d'aliments. Els investigadors han afirmat que això exigiria una intensificació sostenible ben planificada i, alhora, adoptar hàbits que evitin el balafiament d'aliments i la reducció de certs aliments com la carn o el formatge, ja que la ramaderia demanda grans superfícies.

Segons els investigadors, i tenint en compte tots els factors esmentats, per a abordar de manera conjunta la pèrdua de biodiversitat i l'emergència climàtica, les claus serien la recuperació d'aiguamolls i boscos tropicals i subtropicals. D'aquesta manera, s'estima que aquesta recuperació seria 13 vegades més rendible.

A més, s'ha realitzat una crida a la recuperació a nivell global i a nivell de cooperació internacional. De fet, quan les labors de recuperació s'han dut a terme a nivell nacional, cada país recuperaria el 15% dels seus boscos, els beneficis sobre la biodiversitat es reduirien en un 28% i els beneficis climàtics en un 29% respecte a fer-ho a escala global. L'augment de costos seria encara més significatiu: S'incrementaria un 52%. De manera global, permetria que cada país tingués un paper diferent i complementari dins d'aquest objectiu global.

Totes aquestes dades seran presentats en la Convenció de Diversitat Biològica (COP15) que se celebrarà l'any vinent en Kunming (la Xina). En la reunió s'ha anunciat que proporcionaran la informació geogràfica precisa per a la recuperació dels ecosistemes, que es considera que són importants per a la consecució dels objectius de la reunió.

Àrees prioritàries per a la recuperació dels ecosistemes afectats per criteris com la recuperació de la biodiversitat (a), la mitigació del canvi climàtic (b), la minimització de costos (c) i la combinació dels tres criteris (d). En vermell, els més prioritaris; en blau, els menys prioritaris. Les àrees prioritàries varien molt segons el criteri (a–c), la qual cosa posa en relleu la importància de considerar de manera conjunta els tres criteris, segons els autors. Ed. Adaptat de la revista Nature.

OPINIÓ:

“Tornaríem a deixar els costos de conservació als pobres”

Arturo Elosegi Irurtia / Catedràtic d'Ecologia (UPV)

Quina és la teva opinió sobre la recerca i els resultats?

És un exercici teòric interessant perquè demostra que la restauració dels ecosistemes pot contribuir molt de punt a la conservació de la biodiversitat com a la lluita contra el canvi climàtic, i a més suggereix que la consideració de molts criteris (biodiversitat, clima, economia…) pot contribuir a la cerca d'una resposta òptima. Però és molt dubtós si es podrà aplicar.

Alguns dels resultats confirmen el que ja crèiem: la major part de la biodiversitat es pot garantir en la restauració de les zones tropicals. Uns altres, no obstant això, generen més dubtes. Per exemple, mostren que el cost de la restauració és major als països desenvolupats, la qual cosa ha portat a buscar prioritats als països en vies de desenvolupament. Diria que baix això, a més de l'economia actual, hi ha una política actual. És a dir, que a les regions desenvolupades la terra sigui més cara, significa millor restaurar les regions en desenvolupament? Segons la forma en què es posin en marxa aquest tipus de mesures, això pot significar que els costos de conservació tornin a parar als pobres.

Quins serien els ecosistemes prioritaris a recuperar a Euskal Herria?

Al País Basc i a la Unió Europea en general, és bastant clar quins són els ecosistemes a conservar i recuperar, prioritats que s'han tingut en compte a l'hora de definir la xarxa Natura 2000, dibuixar la xarxa de corredors ecològics o redactar plans de restauració. Una altra qüestió és fins a quin punt som capaços de complir tota aquesta normativa. A vegades tinc la sensació que ens conformem amb denominar refugis, sense fer front als problemes reals de les espècies i hàbitats que habiten en ells.

Al mateix temps, en un petit poble com el nostre, les estratègies de conservació i restauració més efectives no s'aconsegueixen amb freqüència mitjançant l'anàlisi de mapes, sinó a través del coneixement dels valors locals i l'aprofitament de les oportunitats. Per exemple, en la conservació de la biodiversitat ha influït més el fet que boscos com Artikutza i Bertiz no hagin estat explotats durant dècades que legislacions favorables a la conservació de la naturalesa. I molts altres factors poden influir: per exemple, en els últims temps els eucaliptus estan estenent molt al nostre país. En ser tan pobres, a mesura que s'expandeixi, la biodiversitat del País Basc es veurà amenaçada i no contribuirà en absolut a combatre el canvi climàtic.