El Grup de Ciències Planetàries de la UPV/EHU analitza la cresta més alta mai detectada en Mart

2015/02/16 Galarraga Aiestaran, Ana - Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria

• Astronomia
• Astrofisika

Segons Agustín Sánchez, cap del grup de recerca Lavega, “el fenomen observat fa tres anys és molt estrany. Els astrònoms avançats van ser els encarregats de recollir les imatges, i encara que la comunitat científica en general no els va prestar molta atenció, nosaltres ens vam adonar que era un fenomen especial. Així que decidim analitzar-ho en profunditat”.

Després de l'anàlisi de les imatges, es van adonar que era “alguna cosa estranya”: “D'una banda, perquè és la cresta més alta que s'ha vist fins ara, perquè hem calculat a 200-250 quilòmetres de la superfície de Mart”. A vegades han vist núvols a 100 quilòmetres d'altura, però mai tan altes. “Hem plantejat dues hipòtesis per a explicar-ho, però en realitat no ens satisfà cap d'ells”.

Ed. Agustín Sánchez Lavega. Press de Fotos

Sánchez Lavega afirma que no saben amb quina freqüència es produeix aquest fenomen. “Cal tenir en compte que els vehicles i embarcacions que circulen no miren els llimbs, no miren a la vora de la planta, sinó al sòl i altres detalls. Per això, totes les imatges que tenim són de la Terra. I els dic astronòmics perquè són amateurs; si no, treballen tan bé com els professionals. No obstant això, ells són els que es fixen als llimbs i ells ens han permès conèixer el fenomen”.

Explica que la cresta només apareixia a l'alba, a la regió de Terra Cimmeria (latitud mitjana de l'hemisferi sud), “després sembla que es dissol bastant ràpid”. Després de deu dies consecutius, no podia desaparèixer i passats uns dies va tornar a aparèixer, però no tan a dalt com en la idea anterior”. De fet, aquesta altura extraordinària, d'uns 200 quilòmetres, només es van mesurar els dies 20 i 21 de març, dos dies de la primera vegada. En qualsevol cas, el fenomen va ser molt evident per la seva altura i per la seva extensió.

Dues hipòtesis

“Hem analitzat dues situacions per a explicar el fenomen. D'una banda, és possible que existeixi un núvol format per cristal·lins d'aigua o diòxid de carboni. Perquè això es produeixi, la temperatura hauria de sofrir una dràstica caiguda en l'alta atmosfera, i probablement necessitaria un nucli de condensació”, explica Sánchez Lavega.

L'altra opció seria un fenomen similar al de l'aurora terrestre. No obstant això, Sánchez Lavega reconeix que aquesta hipòtesi és molt feble. “Crec que pot tractar-se d'un fenomen similar al dels núvols noctilosas que es produeixen en els Pols de la Terra. Aquests núvols s'originen en llocs molt freds i apareixen molt més a dalt que els núvols més alts (cirros) que es produeixen en altres llocs. No obstant això, ni la hipòtesi dels núvols, ni molt menys la de l'aurora, ens satisfan, però són les úniques explicacions que hem trobat”.

Sánchez Lavega considera que el fenomen ha posat de manifest que val la pena estudiar els llimbs de Mart. “Veurem si en futures missions i observacions tenim la possibilitat de recollir més dades i el fenomen que coneixem millor”.