Ordenació del territori i vida

2020/12/01 Patxi Galarraga Aiestaran - ArkitektoaPROJEKTA URBESeko kidea | Aitziber Sarobe Egiguren - Biologian doktoreaArkamurka Natur Taldeko kidea | Imanol Azkue Ibarbia - Euskara-teknikariaElhuyar Iturria: Elhuyar aldizkaria

• Ingurumena
• Giza zientziak
• Berdintasuna
• Arkitektura
• Osasuna

“En salut, el codi postal és més determinant que el codi genètic”

Patxi Galarraga en Aiestara

Arquitecte. Membre de PROJEKTA URBS

La salut, més que l'absència de malaltia

Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), “la salut és el benestar físic, mental i social total” (1946). En aquesta definició, que ja té més de 70 anys d'antiguitat, la salut té tres potes que haurien de ser considerades en les decisions que s'adoptin en matèria d'ordenació del territori.

Hàbits de vida o condicions de vida?

Secundats per l'evidència científica, sabem que l'entorn físic i sociopolític aporten més a la salut i a la malaltia que el codi genètic i la qualitat del sistema sanitari de cada país. Així, en posar sobre el mapa dades relacionades amb les expectatives de vida es pot observar que el codi postal és més determinant en termes de salut que el codi genètic.

Facilitar les decisions saludables

A més de protegir-la, també es pot fomentar la salut. En qualsevol projecte que suposi un canvi en el medi físic (territori, ciutat, edifici), la via més eficaç per a la promoció de la salut és l'accés i facilitació de decisions i hàbits saludables.

De qui és la salut?

La forma més eficaç i justa de millorar el nivell de salut de la població és reduir les desigualtats en salut, prioritzant les necessitats de les persones en situació de major desavantatge (comarques, barris, grups de població, etc.). Així, s'ha d'exigir equitat als agents que treballen de manera negligent en nom de la igualtat. A això poden contribuir, entre altres, els processos de participació o el coneixement i la normativa en matèria de perspectiva de gènere.

Com integrar la salut regulant o dirigint?

La protecció i correcció dels danys i riscos que puguin derivar-se dels projectes ha de tenir en compte un munt de normes, entre elles la protecció del medi ambient i/o el basc. No obstant això, en l'àmbit de la salut, el dubte sense tancar és regular és la via més eficaç per a la integració de la salut en els projectes d'ordenació del territori i planificació urbana?

Salut en les noves Directrius d'Ordenació del Territori de la CAPV

Al juliol de 2019 es van aprovar els plans territorials, sectorials i urbans vigents en la CAPV en els pròxims 20 anys. Entre les novetats hi ha un principi rector que introdueix en l'ordenació del territori les següents qüestions transversals: (i) accessibilitat universal, (ii) perspectiva de gènere, (iii) canvi climàtic, (iv) salut, (v) basca i (vaig veure) relació territorial. A continuació, les directrius sanitàries:

1. Promoure desenvolupaments urbans intensius, amb ús mixt del sòl, carrers accessibles ben connectades i una adequada densitat residencial i comercial, integrant els nous desenvolupaments en desenvolupaments existents.
2. Crear espais còmodes, segurs i accessibles al públic en general, en benefici del benestar i la cohesió social de la ciutadania.
3. Afavorir l'accessibilitat igualitària a les xarxes d'equipament i la seva distribució equilibrada.
4. Fomentar l'ús de zones verdes i/o espais naturals vinculats al mig urbà mitjançant passadissos per als vianants, xarxa ciclista o transport públic.
5. Fomentar la mobilitat activa mitjançant:

• Execució de desenvolupaments urbans densos i compactes mitjançant la utilització mixta de sòl i carrers accessibles ben connectades.
• Dissenyar entorns accessibles a peu, eliminant barreres que impedeixin la pràctica d'activitat física.
• Fomentar les diferents formes de mobilitat activa (a peu, amb bicicleta o una altra forma no motoritzada).

1. Reduir la concentració de contaminants fomentant l'ús del transport públic urbà i interurbà.
2. Garantir un habitatge de qualitat i saludable, accessible per a totes les persones i energèticament eficient, introduint criteris bioclimàtics en el disseny urbanístic. Així mateix, promoure la integració tipològica i diferents tipus d'habitatge accessible per a tots els grups de població (situació social, cultural, econòmica, edat, funcionalitat...).
3. Protegir i restaurar sòls d'ús agrícola, fomentant una alimentació pròxima i saludable.
4. Conservació i/o millora de llocs d'importància natural, històrica, cultural o amb identitat en la memòria col·lectiva.

 

 

“La recuperació del patrimoni natural requereix una aposta política”

Aitziber Sarobe Egiguren

Biòleg. Membre d'Arkamurka Natur Taldea

 

Els que vivim a Euskal Herria tenim una representació diferent del nostre territori, ja que el significat i els límits de la paraula territori varien, sovint depenent del context. Per a començar a discutir com hauria de ser l'ordenació del territori per a garantir la protecció del medi ambient, la primera qüestió a respondre és quins són els límits del nostre territori?

Entre Atturri i Ebre, Euskal Herria està dividida en dos estats i tres administracions. Aquesta mateixa divisió és la condició que dificulta l'ordenació del territori. I és que els bascos no tenim una estructura administrativa que abasti tot el nostre territori. Com donar resposta des del punt de vista de tot el poble a una organització territorial dissenyada per les tres administracions, cadascuna en funció de les seves capacitats i interessos?

Legislació

És important conèixer la legislació d'ordenació del territori per a garantir la protecció del medi ambient. Tota activitat humana té un impacte sobre el medi ambient i com viure en un medi ambient sa és un dret, l'administració té l'obligació de regular i gestionar aquests efectes i les seves conseqüències. No obstant això, si la legislació d'ordenació del territori és complexa, els procediments d'autorització local d'activitats humanes en el marc d'aquesta legislació completen la tela d'aranya.

A la complexa arquitectura de la legislació (Directives Estatals i Europees i Lleis Generals, Directrius d'Ordenació del Territori, Plans Sectorials, Plans Parcials, Plans Generals d'Urbanisme, etc.) cal afegir la diversitat d'entitats amb responsabilitat en la gestió de la legislació: de competència estatal (en la costa, especialment dels Estats), Diputacions, Ajuntaments, responsables de la gestió de l'aigua (URA, Federació Executiva de desenvolupament, etc.), etc. Com apoderar-se de la vigilància i seguiment de l'actuació administrativa? En nom del desenvolupament, davant projectes cada vegada més impactants en el medi ambient, com respondre des del local sense perdre la perspectiva local?

Xarxa Natura 2000, base per a tot el territori

Afortunadament, la naturalesa no coneix la distribució i organització administrativa. La vida salvatge té condicions ambientals, l'ésser humà forma part d'aquest sistema i, desgraciadament, ara com ara, és el principal transformador d'aquest. A Euskal Herria no hi ha zones sense transformació humana. Hem aprofitat el nostre territori i la nostra biodiversitat per a les nostres necessitats i aspiracions. Això ha suposat la pèrdua de salut del nostre patrimoni natural i, per tant, del nostre entorn, però encara tenim molt a cuidar. I, el més important, sabem què i com recuperar-ho. Tot això, a més, des d'una perspectiva local, ja que la legislació sobre conservació i recuperació de la naturalesa s'ha acordat a la Unió Europea dins de la Xarxa Natura 2000. Per tant, tenim una legislació que abasta tota Euskal Herria. Som els bascos?

Recuperar i donar a conèixer el patrimoni natural d'Euskal Herria, a més de ser una condició indispensable per a donar resposta a una crisi ecològica global avui indiscutible, pot ser una aposta política eficaç per a visualitzar un projecte col·lectiu modern i atractiu per al conjunt d'Euskal Herria. Entre altres coses, per a respondre a les reivindicacions de la joventut basca que ha sortit al carrer en l'adreça del vent del moviment mundial.

 

“La migració interna i l'urbanisme són els factors que més influeixen en el llenguatge”

Imanol Azkue Ibarbia

Tècnic de basc, Elhuyar

La llengua dóna nom al territori o a l'entorn, nomenem a través de la llengua els elements del territori: carrers, muntanyes, cases, barris, pobles… A més, la llengua necessita un lloc per a aterrar i viure, el basc és la llengua pròpia d'Euskal Herria i la dibuixem en el mapa, dividida en dialectes segons el territori. És més, les llengües estan en contacte amb la biodiversitat de l'entorn, i a través d'elles es transmeten els coneixements sobre la naturalesa i les maneres de relacionar-se amb la naturalesa. Per tant, la relació entre territori i llengües és estreta.

Però què és sense parlants? Pràcticament res, i l'urbanisme, l'ordenació del territori i les infraestructures no afecten les llengües, sinó als parlants. L'ordenació del territori i l'urbanisme faciliten o dificulten la vida dels parlants, fan que els parlants visquin millor o pitjor i l'impacte pot ser beneficiós o negatiu. Per tant, l'ordenació del territori influeix, i molt, en els parlants i en les llengües.

Punts de trobada de parlants

Els que parlem de llengües necessitem un espai físic per a parlar, per a relacionar-nos, i l'urbanisme i l'ordenació del territori ens faciliten o dificulten aquests espais de diàleg. Si aquests llocs són adequats, assequibles i atractius, la gent es reunirà i parlarà, per exemple, per a caminar sense trànsit als carrers tranquils, en els refugis per a protegir-se del mal temps… On es reuneix? Impulsem aquests espais de trobada per a fomentar i protegir el propi llenguatge. Avui dia, a causa del covid-19, s'impedeix o dificulta la trobada de molta gent, però podem tornar alguna vegada a una situació similar a l'anterior.

L'ordenació del territori i l'urbanisme són instruments adequats per a facilitar els punts de trobada dels parlants: en els entorns euskaldunes, per a impulsar i garantir els punts de contacte de la ciutadania; en els castellanoparlants, per a reunir, conèixer i compactar als vascoparlantes, creant llocs on el basc sigui hegemònic.

En analitzar els projectes, les intencions, les infraestructures, en la majoria dels casos es tenen en compte el seu impacte econòmic, social, ambiental, sanitari i fins i tot poden afectar els parlants i a l'estat de la llengua: si s'instal·la una residència al poble o barri, si es construeix un hospital, si s'obre un museu… si influeix en el dia a dia de la ciutadania, també influirà en l'idioma, per a bé o per a malament, per exemple, si en el barri es disposa d'un museu, i sobretot si té molt més d'un camí clar, que s'escolta en el basc.

De l'urbà a l'urbà

L'Institut va realitzar en 2016 una exhaustiva anàlisi dels factors que afecten el llenguatge i als parlants. Analitzant les dades demolingüísticos i socioeconòmics de 126 municipis, creuant 234 indicadors, va concloure que els factors més importants eren principalment dos: migració interna i urbanisme. A més, a través de l'ordenació del territori és possible reforçar les connexions entre territoris bascos o àrees respiratòries i estrènyer les xarxes, treballant amb una visió comarcal, i quan es plantegen infraestructures (per exemple, mitjans de transport, equipaments…), garantint les connexions entre aquestes àrees. L'ordenació del territori és una eina molt útil per a millorar la vida dels ciutadans, així com per a enfortir o afeblir la llengua.

Per a acabar, vull portar dues paraules en basca, semblants però molt diferents: urbanisme i urbanisme. Hi ha diferència de poble a ciutat, però diria que la diferència de poble a urbanisme és encara major. El futur del basc es jugarà a les ciutats, perquè la majoria dels parlants estan en elles, però, igual que en l'urbanisme, caldria destacar més el component lingüístic.