La universitat de Leioa mira al sol

1991/10/01 Aizpurua Sarasola, Joxerra Iturria: Elhuyar aldizkaria

• Astronomia
• Unibertsitateak

Mirant al pèndol de Martin Rivas Foucault.

Durant la visita a Bilbao de la Carpa de Ciències, dins dels actes organitzats al seu al voltant, vam tenir seminaris científics per a professors. Els d'Elhuyar rebem una invitació per a participar en un seminari d'aquestes característiques en el qual vam conèixer a Martin Rivas. Enginyer industrial nascut en Atxuri en 1944. Professor de Física Teòrica en Leioa i Vicedegà d'Estudiants de la Facultat de Ciències. El motiu de la participació de Martin era donar a conèixer alguns dels curiosos assajos que s'estan duent a terme en Leioa.

El 21 de juny de 1989, aprofitant el solstici d'estiu per al migdia solar (quan eren les 14.12:35 de l'hora civil), en passar el sol pel meridià local es va inaugurar l'Heliosquímetro de Leioa.

Figura .

Les paraules gregues helios (sol) i skias (imatge, ombra, projecció) completen la paraula heliosquiámetro. Aquest instrument té una lent que projecta al sòl la imatge del sol i permet realitzar alguns mesuraments a través de la seva trajectòria.

L'estructura del citat instrument es mostra en la figura 1.

L'angle l que apareix en aquesta imatge representa la latitud de Leioa. Mitjançant la lent del pal s'obté la Figura 2 seguint l'ombra obtinguda en les diferents èpoques de l'any.

Els recorreguts de l'ombra solar en el sòl es poden representar mitjançant branques d'hipèrbola. Els representats en la Terra són només uns pocs, els corresponents a solsticis (21 o 22 de juny i 21 o 22 de desembre) i equinoccios (21 o 22 de març i 22 o 23 de setembre) i dies de variació dels signes del zodíac, o dit d'una altra manera. Per aquest últim motiu, en el tram de les branques de la hipèrbola s'han col·locat els noms del zodíac, en la part dreta els corresponents a l'estiu i tardor, i en la part esquerra els corresponents a l'hivern i la primavera.

Detall del pal de Leioa i la imatge de la terra Quan traiem la foto, es pot veure que l'ombra del pal estava en Bessons.

Al costat d'aquestes branques d'hipèrbola s'ha representat el meridià que passa pel pal (2° 58’ 2”) i el paral·lel corresponent a la imatge del sol en els equinoccios (43° 19’ 55” I).

D'altra banda, a cada tram de les branques de la hipèrbola se li ha donat un color.

La informació que pot oferir l'heliosquímetro de Leioa és la següent:

• En les corbes de l'òrbita i de l'ocàs s'han indicat, respectivament, les hores de generació i entrada del sol. La diferència entre tots dos és el nombre d'hores de sol al dia. Per a aconseguir l'hora local cal tenir en compte que el sol passa pel seu meridià a les 12 del migdia, i si per exemple el sol ha passat en 14 hores i 15 minuts per hora civil, a les hores d'orto i ocàs caldria afegir 2 hores i 15 minuts per a determinar l'hora civil corresponent.
• Els intervals acolorits indiquen la posició del sol sobre el zodíac i corresponen a dues possibles constel·lacions. A l'hivern i primavera el sol estarà en els signes del zodíac indicats a l'esquerra i a la tardor i estiu en els de la dreta.
• Coneixent el color de l'interval que correspon al dia, situant-nos en el punt on es concentren les línies de meridià i equinoccio, serem capaços de determinar en el seu horitzó els punts de generació i entrada del sol d'aquest dia. Per a això n'hi ha prou amb mirar en la direcció del sector circular del mateix color.
• L'eix de simetria de l'heliosquímetro és el meridià del Campus de Leioa (2° 58’ 2” M) i sobre ell, en la seva part esquerra, la declinació del sol en graus sobre l'equador celeste i l'altura a sobre l'horitzontal del mateix en passar pel meridià a la seva dreta. A la tardor i hivern la declinació és negativa, la qual cosa significa que el sol està per sota de l'equador celeste. Alineat recte del meridià és recte equinoccial i es correspon amb el seu paral·lel (43° 19’ 55” I).

Al pati central de la facultat de ciències de Leioa el pèndol de Foucault segueix el moviment del sol.

A part de l'heliosquímetro, hi ha alguna cosa que es pot veure en Leioa, el pèndol de Foucault. Penja del sostre del pati principal de la facultat de ciències. El pèndol de Foucault és un pèndol simple. Es deixa que es mogui a la seva manera. L'observador que es correspon amb el moviment de rotació de la Terra observarà que el pla de moviment del pèndol es desplaça d'est a oest, és a dir, se segueix el sol. Per a mantenir el moviment del pèndol s'ha habilitat una petita caseta en el sostre de la facultat de ciències, on es troben l'electroimant i altres aparells elèctrics.

La història es pot analitzar des de diferents punts de vista. Martín Rivas ens va ensenyar en un minut la història geològica de Bizkaia. Sí lector. Diverses pedreres i muntanyes de Bizkaia han recollit pedres de diferents èpoques i estan exposades per a qualsevol persona. Encara que les pedres es poden veure al campus de Leioa, en el soterrani de la facultat de ciències es mostra la secció il·luminada de cada pedra, amb les explicacions teòriques.

Diuen que aquest aspecte estètic de la ciència no acaba amb el que hi ha ara, perquè Martin Rivas i els seus amics tenen moltes idees de cara al futur.

La història geològica de Bizkaia es manifesta en el soterrani de la facultat de ciències de Leioa mitjançant aquestes espectaculars fotografies. Cada foto indica la secció de la roca de diferents èpoques.

Figura .