Formació Professional i Empreses
Formació Professional i Empreses
Malgrat la crisi, hem parlat amb Iñaki Mujika, Director de l'Escola Professional d'Usurbil d'inversions especials relacionades amb el coneixement. Els centres de Formació Professional, en l'àmbit de l'ensenyament sempre han estat els parents més pobres, però a Guipúscoa, sobretot, han tingut una activitat especial, gràcies a una planificació conjunta amb empreses i administracions.
V: Quan i amb quin objectiu va començar la Formació Professional i el pla de formació empresarial?
R: Crec que hi ha coses que cal diferenciar: d'una banda, hi ha escoles professionals que, com l'Escola Politècnica de Mondragón, han elaborat plans especials de formació com a conseqüència de les relacions mantingudes amb les empreses de l'entorn. D'altra banda, la resta de les escoles professionals i especialment les escoles públiques professionals es dedicaven a la formació reglada i en pocs casos tenien relació amb les empreses de l'entorn.
En el 86 a Guipúscoa, amb Imanol Murua com a Diputat General, es va procedir a l'organització de plans de formació entre l'escola professional i les empreses. Amb la presentació dels projectes des de les escoles es va dotar d'equipament. Fins avui s'han elaborat dos plans a tres anys (els plans 88-91 i 91-94) en els quals s'han invertit gairebé 1.000 milions. Per tant, l'equipament que s'ha incorporat a les escoles és capdavanter i això ha motivat al professorat. També s'han elaborat altres plans: un pla de formació específic per a joves desocupats (menors de 25 anys). També es van presentar plans similars per a dones.
Aquests han estat els plans realitzats per la Diputació. El Departament de Treball del Govern Basc també va organitzar comissions comarcals en el 89. L'objectiu dels mateixos va ser recopilar les classes existents a la comarca i donar resposta als problemes de formació existents en aquesta. Per a això es van organitzar grups molt interessants. Per part de les empreses hi havia representants municipals, sindicats, escoles i tècnics. Però aquest pla va durar molt poc (a penes 3 anys) i no gaire bé. De totes maneres, d'aquí també hem après algunes coses i cal reconèixer que els que més impuls estan donant en aquest moment són les pròpies escoles.
V: En què esteu treballant actualment a l'Escola Professional d'Usurbil?
R: L'escola d'Usurbil té 3 especialitats: administració, automatismes industrials i mecànica, i dins d'aquesta última l'especialització CAD-CAM. En aquestes especialitats estem bastant ben equipats, tant en equipament com en professorat. Des de l'any 84 l'escola d'Usurbil ha treballat molt en les relacions amb les empreses de l'entorn i en aquests moments som coneguts. Com a exemple d'això, esmentaria els convenis que tenim subscrits amb alguna 70 empreses. Fora de les especialitats esmentades hi ha una sèrie d'accions a desenvolupar, de caràcter organitzatiu. Nosaltres volem treballar en aquest àmbit i per això hem realitzat diferents peticions al Departament de Treball i a la Diputació. La Diputació de Guipúscoa també ha avançat en aquest camp. Ja s'estan realitzant estudis sectorials i plans en funció de les necessitats.
V: Per a dur a terme aquestes planificacions, donada la crisi i la grandària de les empreses, les empreses difícilment poden invertir el necessari en formació. Per tant, com es paga el cost dels plans de formació?
R: Material, professorat i plans en les pròpies escoles. Fins avui, la Diputació ha subvencionat els cursos (70%), és a dir, un curs normal de 40 hores o bé sortia a un preu molt bo: 8.000 ptes. o costava. Però sempre quedava la preocupació, a veure si el que es donava allí responia o no a les necessitats de les empreses. Per això pensem que el millor era conèixer a les empreses i proposar plans a les empreses. En aquest sentit, hem elaborat un pla amb l'empresa Ingemar.
Ingemar va plantejar a l'Escola que el personal que treballava en les màquines, fora capaç de realitzar un simple manteniment, que ells mateixos funcionin mal funcionament de la màquina… detectar que tal vegada no se solucioni, que es detingui en el temps necessari, que es miri, que si alguna cosa està malament, sigui capaç de canviar aquesta peça, que coneguin la màquina i que tingui uns coneixements tecnològics. Així es va plantejar la realització de tres cursos. Nosaltres presentem el pla i ell davant els sindicats, davant els treballadors, etc. Segons va explicar, en lloc de treure tres cursos, van sortir 9, sent la demanda per part dels treballadors i sindicats.
Això significa que la gent està disposada a millorar, mantenir i treballar en aquest ambient. Un altre pla l'hem fet amb Luzuriaga. Luzuriaga, per part seva, va realitzar un estudi intern, un estudi de necessitats, d'aquí la relació amb nosaltres. A veure quina resposta podríem donar nosaltres. El que ha sortit d'aquesta edició ha estat la impartició de 13 cursos dirigits principalment al reciclatge del personal de manteniment, mecànica i electricitat. Aquí també hem mogut totes les vies de finançament en la Diputació i la Diputació subvenciona el 65%.
V: I vosaltres els professors, esteu obligats a estar d'alguna manera al cim. Tu, Iñaki, veus aquesta preocupació a l'Escola i a les escoles professionals en general? És a dir, haig d'oferir un servei i preparar-me per a oferir-lo. Com veu aquest tema?
R: Si vols equipaments a l'escola, has de donar cursos a l'escola. Per a poder impartir els cursos has de preparar-te, però com l'equipament és capdavanter, ell ha estat l'impulsor del reciclatge.
V: Sis... teniu vuit anys d'experiència i són molts anys per a poder jutjar-ho. Com veieu l'entorn d'Usurbil i Lasarte-Oria comparant-lo amb la situació que existia fa 8 anys?
R: T'ho explico amb un exemple. Fa... no fa vuit anys, però si 10 anys, a les escoles no hi havia tanta quantitat de material i tècnicament érem bastant endarrerits. Ara l'Escola Professional d'Usurbil col·labora amb l'enginyeria de la zona i amb les petites empreses que treballen en temes tècnics avançats, i a més ho fem com a magatzem de materials, és a dir, nosaltres tenim ara equips molt avançats i la majoria de les empreses no poden dipositar-los perquè costen molts diners.
Quan ve un client o vol fer una exposició, es fan en la pròpia escola o s'agafen de l'escola i s'emporten a l'empresa. L'enfortiment d'aquestes relacions és un exemple de relació amb les empreses. D'altra banda, com ja s'ha esmentat anteriorment, d'aquestes relacions es deriven demandes de formació, tant d'aquestes empreses com dels treballs que aquestes realitzen a altres empreses, etc. de les necessitats que sorgeixin. Per tant, aquí ha sorgit una certa cadena.
V: Ha ocorregut o està ocorrent una cosa similar en altres territoris d'Euskal Herria?
R: Jo crec que aquí el major avantatge de les escoles professionals és Guipúscoa, com he dit abans, per aquest impuls que se li ha donat. En Bizkaia i Llaurava hi ha alguns centres que estan al capdavant i que segueixen aquesta línia, però en general jo crec que baixa molt.
Buletina
Bidali zure helbide elektronikoa eta jaso asteroko buletina zure sarrera-ontzian