Suspensió immediata per imperatiu legal

1996/04/01 Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria

• Ingurumena

L'acte de l'Audiència Nacional, de 6 de març, reconeix parcialment els recursos interposats per la Coordinadora d'Itoiz i, de pas, exclou els presentats pel Govern de Navarra i Madrid.

Com recordareu, l'Audiència va decretar al setembre de 1995 que la construcció de l'embassament d'Itoiz era il·legal i al gener de 1996, en relació amb el pagament d'un aval per import de 24.000 milions, va ordenar la immediata suspensió de les obres. Davant aquesta nova situació, la Coordinadora d'Itoiz va interposar el recurs que més endavant s'esmentarà i que ha estat objecte d'anàlisi en la decisió final de l'Audiència.

En primer lloc, la decisió de l'Audiència Nacional admet que l'aval sigui a la meitat. Per això, no s'ha tingut en compte la petició del Govern de Navarra d'incrementar l'import de l'aval. A més, l'Audiència ha publicat la següent afirmació especialment interessant per la seva possible incidència en la resolució del problema: "Les comarques de Txintxurrenea, Iñarbe i Gaztelu no podran inundar-se per sobre del nivell que determini la normativa de les Zones d'Especial Protecció. Així mateix, en aquestes zones protegides no es podran dur a terme labors de desforestació, reducció de capes vegetals, canvis de població o actuacions derivades de la inundació”.

La seva lectura no és difícil. L'altura màxima de l'embassament sense presentar aval és de 506,8 independentment de l'altura que es desitgi donar a la paret de l'embassament. En conseqüència, el volum màxim de l'embassament serà de 9,7 Hm³, la qual cosa suposa un 2,3% del que es preveu.

Si es llegeix més detingudament el cotxe de l'Audiència Nacional, s'observa que cobrir les zones de protecció amb aigua podria causar un mal irreversible. Això fa referència directa a una possibilitat prevista pel Govern i pendent d'aprovació pel Parlament, és a dir, prenent com a criteri el valor i la utilitat que en el futur puguin tenir aquestes zones des del punt de vista humà, habilita plenament la possibilitat de modificar la Llei d'Espais Protegits. En el cas de l'Audiència Nacional, ha explicat que amb aquest acte, reafirmant el que deia en l'anterior, la modificació de la llei suposarà un frau, és a dir, que si bé la funció de l'Administració és protegir l'interès de la societat, haurà de realitzar-se sempre respectant els principis constitucionals i jurídics.

Es considera, per tant, legal el sol·licitat des del principi per la Coordinadora d'Itoiz, ja que les principals modificacions eren i continuen sent la no afecció al medi ambient i la prevenció dels danys que el projecte ocasionaria als habitants de la vall d'Irati. En qualsevol cas, és necessari que la ciutadania sàpiga que els treballs poden seguir endavant per la implicació de les institucions implicades. En aquest sentit, volem cridar al sentit humà, demanant que en un projecte forassenyat contrari a la llei no es gastin més diners públics, perquè aquests recursos s'adaptin a les necessitats de tota Navarra, entenent que les necessitats que tenim de l'ús de l'aigua poden resoldre's d'una manera més eficaç i econòmica i viable a curt termini.

Creiem que l'única solució a aquest problema és el cessament immediat dels treballs. Juntament amb aquesta sol·licitud, des de la Coordinadora d'Itoiz es vol reiterar la seva oposició al projecte. Donant-nos suport en la raó i en la llei, continuarem reivindicant la nostra oposició a l'embassament en tots els fòrums, com hem fet fins ara.