Per haver trobat el causant de la síndrome de l'oli de colza

2001/09/21 Imaz Amiano, Eneko - Elhuyar Zientziaren Komunikazioa

• Osasuna

Els investigadors van poder determinar que la síndrome va ser causada per l'oli de colza industrial que es va vendre al carrer com a oli d'oliva. Però mai s'ha pogut saber exactament quin component químic va causar la malaltia. Es va observar que l'oli de colza estava contaminat amb anilina, però els símptomes que van sofrir els pacients en la pell i en els músculs no coincideixen amb els que produeixen els enverinaments d'anilina. Per tant, els investigadors porten anys buscant el component que explicaria els símptomes. Ara sembla que l'equip de Margarita Ladona, de l'Institut de Recerques Biomèdiques de Barcelona, ha descobert al presumpte culpable.

Quan el cos trenca els derivats de l'anilina es forma 3-(fenilamino)propà-1,2-diol (PAP). La injecció del PAP als ratolins produeix una deterioració del paracetamol i un 4-amonifenol molt similar.

No obstant això, aquestes dues substàncies no apareixerien si abans el PAP es transforma en quinonaminas de curta durada però potencialment tòxiques. I aquest pot ser el tema químic que ha causat tantes morts.

Les quininaiminas s'haurien produït en cèl·lules cutànies venoses que van als òrgans, en les quals s'hauria produït una inflamació i que s'hagués aprofitat del sistema immune del cos que forma part de la síndrome per a estendre l'agressió a tot el cos. La quininamina pot tenir la mateixa toxicitat que el paracetamol en el fetge, però en la síndrome de l'oli de colza la toxicitat s'estén a les cèl·lules superficials de les artèries i venes de tot el cos.

Els investigadors van descobrir a l'inici de l'any que alguns pacients tenen gens defectuosos que podien estar implicats en la deterioració d'aquesta mena de substàncies. Els familiars dels malalts no tenen per què ser aquest gen, la qual cosa explicaria per què no tots els membres d'una mateixa família que van consumir el mateix oli no van emmalaltir.

El descobriment pot ser una aportació important i ara, entre altres coses, caldrà revisar la literatura científica per a conèixer amb exactitud la toxicitat de les quinonaminas.