}

Globalització d'infeccions

2015/03/13 Basaras, Miren - Mikrobiologiako Irakasle Titularra Iturria: Elhuyar aldizkaria

En els últims anys hem escoltat amb freqüència els noms propis d'algunes infeccions, com la grip aviària, el virus Ebola, els coronavirus SARS o MERS, i un llarg etcètera. Però, per què amenacen el XXI? en aquest segle?
Ébola és la causa de l'última emergència. Ed. CDC/CC-BY-2.0

Aquestes malalties es denominen “infeccions emergents”, bé per l'aparició de nous microorganismes o bé pel trasllat dels ja coneguts i la seva transformació en problemes.

Les malalties infeccioses provoquen el 20% de les morts a tot el món, de les que un terç són causades per malalties víriques. La majoria dels patògens que infecten als éssers humans procedeixen d'altres animals (patògens zoonòtics).

En 1992 l'Institut de Salut dels Estats Units deia: “… en el context de les malalties infeccioses, en el món no hi ha un lloc totalment aïllat i ningú està totalment protegit d'aquestes malalties”.

En l'actualitat, les noves maneres de transport permeten realitzar viatges llargs en un temps relativament curt. Sovint aquests viatges solen ser més curts que el període d'incubació de l'agent infecciós, per la qual cosa els símptomes de la malaltia a vegades poden ser detectables en destinació. Els primers casos de SARS, nou agent de la pneumònia atípica, es van detectar en el sud de la Xina i des d'allí es van estendre a Europa i Amèrica, transportats per viatgers. En aquell moment, la informació i l'avís als passatgers van afectar el control de propagació de la infecció.

D'aquesta manera, es conclou que una malaltia infecciosa en un territori determinat és una amenaça per a tots els altres, ja que els microorganismes no tenen en compte les limitacions geogràfiques.

A més dels viatges, altres factors que contribueixen a les infeccions emergents són els canvis climatològics i demogràfics. Com a conseqüència del canvi climàtic, tot tipus de mosquits poden colonitzar diferents llocs i, d'aquesta manera, difondre els microorganismes que transporten. Un clar exemple d'això és el virus West Nile, que inicialment només era detectable en el districte de West Nile a Uganda, però que actualment es troba en diferents regions del món (els Estats Units, França, Grècia, Alemanya…). Aquest virus és transmès per un mosquit del gènere Culex. En el seu cicle salvatge, aquest mosquit infecta als ocells, però també pot infectar a l'home i al cavall. Com s'ha vist en els últims anys, les diferents espècies de Culex poden ser vectors i, d'altra banda, la prolongació del temps de transmissió facilita la seva extensió a diferents latituds i altituds. Així mateix, el virus ha sofert canvis i ha augmentat la seva patogenicitat en els ocells, provocant la mort de més ocells. En resum, a poc a poc el virus s'ha anat modelant.

D'altra banda, tant la població com la població d'animals de consum estan augmentant notablement, la qual cosa suposa un major contacte entre animals i éssers humans. Al mateix temps, la migració d'éssers humans i animals cap a un medi ambient compartit implica una relació més estreta entre tots dos, ja que els patògens dels animals poden travessar fronteres naturals i infectar-se per l'home (el 65% de les plagues dels últims 25 anys han estat zoonosis). Els ocells més greus de grip (H5N1, H5N8, H7N9…) han causat problemes en contagiar les llavors de pollastre, ja que d'aquests pollastres infectats s'han transmès directament a l'ésser humà nous virus, causant greus malalties a l'ésser humà. Afortunadament, aquests virus que s'estenen per la via aèria no tenen de moment una gran capacitat de transmissió humana, per la qual cosa les infeccions s'han controlat destruint pollastres infectats. Però si aquests virus aconseguissin la capacitat de propagar-se entre els éssers humans, el problema seria molt greu, ja que amb un sol esternut s'expulsen milions de virus i a curt termini s'infecten a diverses persones i es produeix una pandèmia mundial.

A vegades, els conflictes nacionals o internacionals també poden ser font d'infecció. En l'actualitat, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) té diversos plans per a eliminar malalties com la poliomielitis o el xarampió. No obstant això, com s'ha vist en els últims anys, aquestes malalties s'estan estenent de nou en alguns territoris (l'Afganistan, Nigèria…) perquè els governs o els grups militars no permeten la incorporació de nens a causa de conflictes armats. Per tant, hi ha nens que sofreixen alguna d'aquestes malalties i aquesta queda incontrolada.

Els brots de malalties infeccioses indiquen l'escassetat de recursos de salut pública, com és el cas de la crisi de l'ébola. És cert que en posar de manifest aquestes manques es poden buscar solucions i, després d'aprendre dels errors, es pot millorar, però és clar que per a controlar les infeccions emergents en aquest món globalitzat és imprescindible la cooperació internacional. Cada nació no pot actuar pel seu compte, algunes organitzacions a nivell mundial (com l'OMS) s'ocupen dels problemes de les infeccions i llancen consells davant brots infecciosos.

Però no tot és fosc, afortunadament tenim una nova tecnologia que permet un control limitat d'aquests microorganismes com més aviat millor Aquests nous recursos permeten la identificació de microorganismes emergents mitjançant seqüenciació proteòmica o epigenòmica del genoma. Així s'han detectat nous microorganismes com els coronaviruses SARS o MERS, o la variabilitat del cep (diferents grip aviària, variants del virus de la immunodeficiència humana, etc.). Al seu torn, les tècniques de diagnòstic han millorat notablement en els últims anys i, quan hi ha un brot, els resultats es coneixen ràpidament, utilitzant una reacció encadenada de polimerasa en temps real. Aquesta tècnica quantitativa s'ha utilitzat en la malaltia causada pel virus Ebola.

D'altra banda, s'estan elaborant noves vacunes i fàrmacs des d'altres punts de vista: en el cas de les vacunes, s'utilitzen tecnologies recombinants i virus no perjudicials, mentre que per a la fabricació de nous medicaments es preparen fàrmacs d'àmplia extensió (per exemple, capaces de destruir diferents tipus de virus). Alguns d'aquests fàrmacs destrueixen els enzims específics dels virus i uns altres destrueixen les molècules d'ARN.

Per tant, a pesar que aquestes infeccions emergents suposen una amenaça per a la supervivència humana, la tecnologia científica ens ha ajudat a estar preparats i a donar resposta al més aviat possible. És clar que sempre hem d'estar atents.

Gai honi buruzko eduki gehiago

Elhuyarrek garatutako teknologia