El desè planeta. Un món que ha superat la frontera de Plutó

2004/04/18 Roa Zubia, Guillermo - Elhuyar Zientzia

• Astronomia

Sedna va ser detectada per primera vegada amb un telescopi de muntanya Palomar.

A la seva vista, els astrònoms es van alegrar. 2003 Li van cridar VB 12 (en realitat és una manera de classificar més que un nom). Inventat el nom, es van iniciar els mesuraments, però per a disposar de dades fiables era necessari saber com es movia el nou món exactament. Una mesura d'aquestes característiques requereix molta paciència.

Finalment, els astrònoms van publicar els primers resultats: 2003 VB 12 és un plutino, és a dir, un asteroide en la mateixa òrbita de Plutó o prop d'ell, la qual cosa significa que els astrònoms van concloure que el món no té la matèria suficient per a ser planeta.

No és un resultat estrany; fa temps es va descobrir que en les proximitats de Plutó hi ha un "cinturó" d'asteroides en el qual hi ha molts asteroides en òrbita al voltant del Sol. A això se'n diu el cinturó de Kuiper i a vegades s'ha considerat que Plutó és d'allí. Però Plutó no és asteroide, no? Sempre ha estat el planeta per a nosaltres… Sí, i per a nosaltres, posar potes enlaire la 'planícia' de Plutó seria un canvi massa gran.

Al marge de Plutó, l'asteroide més gran del cinturó de Kuiper és Quaoar. Perdó, era Quaoar. Així ho deien els astrònoms. L'asteroide 2003 VB12 que acabaven de trobar semblava més gran que el Quaoar. Molt interessant.

Van ser necessàries més observacions per a poder obtenir les dades de l'asteroide 2003 VB 12. Un dels primers treballs per a un astrònom és el càlcul de l'òrbita de l'asteroide. De l'òrbita d'un astre es pot extreure molta informació important, entre altres coses es pot calcular la massa i la grandària.

Igual que Urà, Neptú i Plutó, Sedna no es veu a simple vista.

I, a més de la massa i la grandària, de l'òrbita surt una altra dada no òbvia: es pot saber si està o no en el sistema solar. Al cap i a la fi, els astrònoms van veure un punt de llum en una foto i es van enlluernar, ja que en les fotos antigues de la mateixa part de l'espai no hi ha aquest punt. Però, què és aquest punt? Té òrbita al voltant del Sol?

Si es tracta d'un astre dins del Sistema Solar es veurà desplaçat a una velocitat mínima. Per això no apareix en aquest cas en fotografies anteriors. Però pot aparèixer en fotos d'un altre costat de l'espai, és a dir, si es pot seguir el moviment si es van fer fotos adequades en anys anteriors. I els van fer.

Els astrònoms van buscar en les fotos de 2001 i van trobar l'asteroide 2003 VB12. Pel que sembla, no es van adonar perquè estaven buscant alguna cosa en aquestes fotos plenes de punts lluminosos. No obstant això, van aconseguir conèixer la trajectòria de l'asteroide durant els dos últims anys.

No obstant això, aquest recorregut no corresponia a un asteroide, almenys a un asteroide en el cinturó de Kuiper. Van tornar a fer els càlculs, van llançar noves hipòtesis i van anunciar que pot ser un planeta molt llunyà. No estan completament segurs, però pot ser.

Plutó (a l'esquerra) i la seva lluna estan molt lluny del Caront. Aquesta és una de les millors imatges que tenim.

Nou planeta! I en el sistema solar! Una notícia així, no sols per a un astrònom, sinó també per a l'afeccionat del carrer. Aquesta notícia canvia de nou a deu la llista de planetes. Una de les coses que calia fer era inventar-se un substantiu. Un planeta no pot dir-se 2003 VB 12!

Tots els altres planetes, i les llunes que els envolten, tenen noms seriosos. La majoria té noms de déus romans o grecs: Mart, Júpiter, Mercuri, Saturn, Urà, Neptú, Tità, Ceres (asteroide), Europa, Io, etc. En aquesta ocasió, els astrònoms han decidit utilitzar el nom d'una deessa dels inuit: Sedna. Sedna és la deessa de la mar que viu allí en les profundes i fosques aigües de la mar. El nou planeta es troba en la zona profunda i fosca de l'espai, per la qual cosa pot considerar-se com una deessa. Un planeta mereix aquest nom, no?

Però, és el planeta? O un asteroide citrin? Havien de confirmar. Calia saber més. Es va tornar a estudiar el nou planeta.

El planeta Sedna és menor que Plutó, amb un diàmetre inferior a 1.700 quilòmetres. I té una òrbita molt el·líptica, com Plutó. En moltes coses és com Plutó. Però això no significa necessàriament que sigui planeta.

Els telescopis han seguit l'òrbita de Sedna amb imatges preses en anys anteriors.

Sí, Plutó ho considerem un planeta, però el fem pel patrimoni cultural. Plutó és molt especial respecte als planetes de l'entorn. No és un planeta gegant fet amb gas ni té òrbites com elles, ja que a vegades està més lluny del Sol que Neptú, però altres vegades més a prop. Quina classe de planeta és això? Possiblement Plutó no es va formar el planeta, sinó que era l'asteroide del cinturó de Kuiper i, per alguna cosa, va fugir d'allí. No sabem.

La sedna també és un cas molt estrany. Què és el planeta o l'asteroide? Diversos científics proposen que la famosa Sedna és planetoide. Però, llavors, Plutó també és planetoide?

Publicat en 7K.