“M'agradaria viure una revolució científic-social”
2025/09/01 Galarraga Aiestaran, Ana - Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria
Ainhoa Latatu Núñez (Bilbao, 1973) va estudiar biologia en la Universitat del País Basc, on va realitzar la seva tesi doctoral sobre ecologia microbiana en sistemes aquàtics. A partir de llavors s'incorpora a la Universitat Basca d'Estiu, i allí continua treballant, tant en una com en l'altra. En l'actualitat és directora del Centre SUPERIOR i responsable de la formació universitària. Així mateix, s'encarrega d'organitzar el congrés Ikergazte. Entre tantes tasques, ha trobat un lloc per a respondre a les preguntes de la revista Elhuyar en forma, amb rigor i sense perdre el somriure.
None
Què és el que més li ha sorprès, agitat o sorprès des que va començar a treballar?
El que a mi m'ha sorprès, des que vaig començar en el laboratori i en la recerca i fins avui, és el que ens ha portat Internet, des de diferents aspectes. D'una banda, com treballàvem? Al principi només hi havia un ordinador en el nostre laboratori, però després cada equip tenia el seu. I Internet començava llavors. I per a què la utilitzàvem? Perquè, sobretot, buscàvem bibliografia; compartíem arxius a través de FTP d'una forma molt laboriosa; també teníem una aplicació molt bàsica per a xatejar, per a parlar entre laboratoris i investigadors. I després està el que ha portat del coneixement i de la seva dispersió, o fins a on podem arribar ara per aquest camí. Com tots tenim en la butxaca o en la bossa una petita finestra oberta al món, oberta també a aquest coneixement, i com això ha canviat la nostra manera de treballar.
Estar obert al món també pot tenir com a conseqüència que perdis d'alguna manera les teves referències pròximes. Crec que en certa manera no som plenament conscients del que ens ha portat Internet. D'alguna manera, encara hem recorregut un camí molt curt, i ha succeït de sobte.
Quina revolució o descobriment t'agradaria ser testimoni?
Una pregunta difícil… Al final, he decidit que m'agradaria no veure, sinó viure una revolució científic-social. Crec que hem de treballar conjuntament les institucions, la construcció popular i la ciència, perquè moltes vegades em sembla que van per camins diferents.
Per exemple, amb el COVID, el canvi climàtic i altres temes importants, sembla que són dos mons paral·lels: d'una banda hi ha coneixement o proposta de mesures que poden donar l'oportunitat de resoldre la situació; i per un altre, socialment potser no estan disposats o no escolten el que diuen els científics.
I al revés, queda el mateix, els científics potser no escolten el que diu la societat. Per tant, m'agradaria començar d'una vegada per sempre a pensar com donarem a aquesta forma tots junts. I no sols aquests temes més científics que hem esmentat, sinó també socialment construir un món més just, superar aquests desequilibris entre països, des del punt de vista del gènere o de les cultures… Crec que tenim un gran repte entre mans i que hem d'enfrontar-nos.
